Nature & conservation

Latest

Migrant..

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

A la primavera arriben a Catalunya per millorar les seves oportunitats de supervivència i també per millorar el seu èxit reproductor. I aviat, a finals d’estiu i principis de tardor, mil.lions d’ocells tornen a realitzar aquest increïble viatge fins a les seves zones d’hivernada fugint del fred.

Pensem també que a més uns viatges tan llargs són molt costosos per totes les espècies d’ocells. No només per les llargues distàncies, també hi ha altres inconvenients com: el mal temps durant el viatge, la manca d’aliments durant el trajecte, els depredadors, les interferències humanes; tots ells fan que el viatge sigui feixug. La gran majoria necessita reposar quan acaben les seves forces o es troben davant de condicions meteorològiques desfavorables. Per això, necessiten hàbitats favorables per fer parades i recuperar-se abans d’arribar al destí. A l’Alt Urgell un dels ocells migradors més grans que arriba és l’Aufrany (Neophron pernochpterus), concretament a Alinyà hi troba refugi i descans cada any per això és fàcil poder gaudir del seu vol i la seva silueta de planador impolut.

La seva estada coincideix també amb el seu cicle de reproducció i per això no és difícil veure exemplars joves visitant els punts d’alimentació suplementària.

 

Volant….

El voltor és dels més nombrosos dels quatre voltors, no per això hi ha en excès, també és el menys acurat, clar que ha de fer la major part de la feina quan es tracta d’eliminar cadàvers, cosa que hauríem d’agraïr per qué evita la propagació de moltes enfermetats de les que molts ni hem sentit a parlar. Sí, també son una mica maldestres a l’hora de construïr els seus nius i això fa que de tant en tant algun poll caigui i mori, també es part de l’equilibri natural, i la veritat és que bonics i estètics no ho son gaire, vaja potser no tant com els seus “cosins” però son uns grans planadors, una envergadura de 2,65 m per tant sols 7 -9 kg els fa ultra lleugers i tot i que no son gaire acrobàtics en vol com els grans trencalosos tenen un vol majestuós i espectacular que no deixa indiferent a ningú.

Voltor comú a Alinyà

Davidmsfoto ©

Quietud

Hi ha paisatges que enamoren, la quietud sovint a les cues de pantans i embassaments tenen una estranya atracció. Potser per la manca de quietud mental i psicològica i la cerca d’aquest espai de desconnexió que tant necessitem. O potser per ser refugi d’una gran varietat d’espècies de flora i fauna i tractar-se d’un ecosistema poc habitual…qui sap…la qüestió es que atrau…o no?!…

©Davidmsfoto

Davidmsfoto ©

Aufrany

L’Aufrany, o voltor egipci és un dels quatre voltors que sobrevolen la nostra comarca, els podem trobar tots quatre junts amb una mica de sort a Alinyà.

És el més petit dels quatre i l’unic migrador, s’alimenta evidentment de carronya i la seva envergadura no supera els 2 metres adiferència dels altres tres, el seu pes oscila entre el 1,6 i els 2,5 quilos.

Amb un vol acrobàtic i ostentador en època d’aparellament persegueix la famella i fa giravolts agafant-se amb les potes, tot un espectacle de l’aire, la primera reproducció es dona als 4-5 anys, poden viure una mitja de 23 anys en estat salvatge, més si és en captivitat. També és l’ùnic dels quatre que alhora és coprófag, s’alimenta dels excrements de les vaques per aconseguir insectes i per aprofitar els carotens i la luteïna que é el que li dona aquest color ataronjat a la careta, mentre que la resta del cos és tot blanc i amb les extremitats de les ales i el contorn negre.

Davidmsfoto ©

Neophron percnopterus

Voltor comú. Gyps fulvus

Amb més mala fama que bona els voltors sempre han estat perseguits, a mi sempre m’ha fascinat el seu vol, i relacionats amb la mort i els mals auguris pel  sol fet d’alimentar-se de carronya.

És l’únic dels quatre voltors que viu en colònies, son gregaris i tenen uns rols de comportament que es mantenen en el moment d’alimentar-se d’un cadàver, a més és l’espècie més nombrosa, es normal veure alguna baralla entre membres d’una colonia, i escoltar els sons que hi emeten.

Però de fet tenen un paper molt important dins del rol ecològic de la natura en l’eliminació de cadàvers evitant així la propagació de malalties infeccioses i bacteris que poden perjudicar altres animals. De vegades se’ls acusa injustament d’atacar bestiar, però no hi cap indici fiable de fet de les 53 denùncies que es van fer durant el darrer any sobre atacs a bestiar, només 5 son possibles positius, encara s’investiguen els fets. És un ocell que no està preparat per atacar, morfològicament no tenen armes, així com hi ha altres ocells amb potents urpes, el voltor te les potes que més aviat semblen de gall, amb ungles curtes i gens esmolades.

Si que és veritat que quan una vaca ha parit el voltor baixa a alimentar-se de la placenta, evidentment com son gregaris, no en baixa un baixen gairebé tots els mebres de la colònia i això per als ulls inexperts i amb la vaca molts cops esgotada per l’esforç del part i el tamany del vedell estirada al terra, pot semblar un atac. És possible que en algún moment molt puntual hagin provat de tantejar el vedell a veure si reacciona bé o no per menjar-se’l, ( algún cop neixen mig morts o molt dèbils ) però podríem dir que un cas entre mil, i evidentment això no el converteix en assassí i menys encara a tota l’espècie, és una qüestió més aviat d’oportunisme o supervivència.

No per això hem de condemnar l’espècie i molt menys exterminar-la com ha passat amb alguns depredadors quan l’home a envaït el seu territori per fer cultius i ha fet desaparèixer les seves presses.

De fet tampoc hem d’oblidar l’actuació e l’home sobre la natura, quan li ha interessat se n’ha aprofitat i no li ha importat gens l’ecosistema del lloc arribant a extinguir espècies, es el cas per exemple del voltor negre, l’únic dels quatre voltors que fa els nius en arbres, degut al seu gran tamany ho ha de fer en arbres grans, i aquí és on vull matissar el fet que fa més d’un segle que per motius diversos es va a començar a talar el bosc per l’aprofitament de fusta i evidentment quan més gran era l’arbre millor, ara queda a l’aire si aquesta actuació és la que va fer desaparèixer el voltor negre al Pirineu en destruïr el seu hàbitat

 

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Camins

Hi ha camins que ens porten a llocs increïbles, però res comparat amb el plaer de poder recòrre’ls…forest_davidmsfoto ©

Voltor negre

Aprofito per fer la primera entrada de l’any coincidint amb un nou projecte de gestió de la biodiverrsitat i millora del media ambient, amb una part de protecció de les espècies.

Amb aquest nou projecte espero també poder gaudir de la fotografia i de la natura, amb això i aprofitant un cens que es va haver de fer divendres passat en un punt d’observació de carronyaires amb hide fotogràfic, vaig aprofitar també per fer fotos amb la sorpresa que vaig poder caçar un voltor negre introduït i alliberat a la muntanya per l’anterior equip de gestió.

En Trasgu un mascle nascut al 2010 i alliberat el 2013 a la Muntanya d’Alinyà, és un plaer veure que la feina ben feta segueix per bon camí.

Davidmsfoto ©

Boscos terapèutics.

Darrerament he llegit en diferents mitjans els beneficis de passejar per boscos sobretot boscos madurs i vells, sembla que alguna espècie d’arbre desprèn algun tipus d’essència a partir d’una determinada edat que fa que passejar pel bosc sigui relaxant no només per la vista i la pau que transmet sinó per aquest aroma que fa treballar certes cèl.lules del nostre cervell que fa que ens relaxem més.

Per sort és un mitjà on sempre m’hi he trobat com a casa, ara amb fonament científic i tot, per això sempre que puc busco un bon bosc per poder perdre’m i fotografiar-hi la seva llum i els seus contrastos, diuen que en la fotografia un ha de trobar el punt dolç de la llum, ha de saber veure les ombres i els contrastos i buscar la imatge.

A l’alt urgell tenim infinitat de boscos de diferents tipus i la tardor i l’hivern son la millor època per fotografiar-los, el sol surt més baix i això fa que la llum entri menys vertical i fins i tot la tonalitat degut a la distància d’aquest amb la terra i la perspectiva, sigui diferent i menys forta. Això ens permet amb paciència poder esperar la llum perfecta, evidentment hi ha unes hores que son millors com la de la sortida i la posta, i si anem al matí i sabem moure’ns bé i coneixem la zona podrem buscar les boires i l’efecte que fa la combinació del sol ens donarà una imatge màgica i especial.

Matineu, busqueu un bon bosc a ser possible elevat millor que en una vall i aneu observant com es mou el sol, busqueu un element per jugar amb un contrallum i podreu obtenir imatges fantàstiques.

 

Davidmsfoto ©

                                                                                                                       Davidmsfoto ©

Espera

Si us agrada la fotografia de fauna, sabreu que el més important, a part d’un bon equip és la paciència, però en el món de la fotografia la paciència no és simplement saber esperar, la paciència és restar immòbil, en una mateixa posició, amb atenció però, perspectiva i en silenci per escoltar el so de la natura i percebre qualsevol canvi i preparat per enfocar i disparar,

Això que sembla tan simple porta temps perfeccionar-ho, conèixer el nostre cos, saber quina és la nostra comoditat i on està el nostre límit de molèstia o dolor, conèixer la natura, buscar bons llocs amb visió perifèrica màxima. També hem d’aprendre a acceptar que molts cops perdrem el temps, molts cops ningú vindrà, ni un trist moixó, però si sabem esperar i som constants al final tindrem premi.

 

davidmsfoto, safaris, fotografia, cadí

Davidmsfoto ©

 

Taller de fotografia a la selva d’Irati

Ja el tenim aquí! Taller de ‪#‎fotografia‬ a la Selva d’‪#‎Irati‬ a ‪#‎Navarra‬.
Aprofundirem en el control de la càmera, il·luminació i perspectiva, i més
Si teniu smartphone també us esperem.
Sortim dijous 29 a les 15:00 des de ‪#‎laSeu‬ i tornem diumenge 1 de Novembre. Pels que no sou de la Seu ni rodalies ens trobarem en un punt de la A2 a Lleida.
El preu del taller son 160€ per persona i inclou a part de l’allotjament en mitja pensió, el dossier del taller i un petit obsequi.
També la visita a l’antiga fàbrica d’armes d’Orbaizeta on aprofitarem per fer una petita introducció a la fotografia de monuments i edificis.
L’antiga fàbrica d’armes està actualment abandonada tot i que en molt bon estat de conservació i es en part visitable. A destacar un sistema de túnels i galeries que faran que passem un dia ple d’aventures. https://es.wikipedia.org/…/Real_Fábrica_de_Armas_de_Orbaice….
Les inscripcions es formalitzaran en ordre d’arribada i es confirmaràn un cop fet l’ingrès de reserva que serà del 30%,les places estan limitades a 10, no us ho penseu més i reserveu-vos les dates. Teniu temps fins al 15 d’Octubre.
Un cap de setmana en un dels boscos de faig i avet més gran d’‪#‎Europa‬. https://ca.wikipedia.org/wiki/Selva_d%27IratiIrati taller foto davidmsfoto-1.
Més informació i dades david@davidmsfoto.com.