Photographic activities in nature

Latest

Papallones en declivi.

El 70% de les papallones està en declivi,el canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl com a causes del declivi.

Investigadors del CREAF i del Museu de Ciències Naturals de Granollers han estudiat durant dues dècades les poblacions de papallones de Catalunya, Andorra i Menorca i manifesten que tres quartes parts d’aquestes estan perdent individus. Les causes principals són l’escalfament global – i la conseqüent sequera a la regió mediterrània – i els canvis que pateixen els hàbitats de les papallones, sobretot a causa de la urbanització, l’abandonament dels espais oberts i el desenvolupament d’una agricultura intensiva.

Si bé la disminució en l’abundància de papallones és una dada molt informativa de que alguna cosa no funciona bé, també cal tenir en compte altres factors per valorar el futur de les poblacions de papallones a la nostra regió. Els investigadors del CREAF han observat que les poblacions més inestables – aquelles on el número d’individus varia fortament – són més vulnerables als factors ambientals. Que siguin propenses a fluctuar significa també que en determinats moments la població tindrà pocs individus i és aquí quan les pressions ambientals poden fer desaparèixer la papallona. Les poblacions més inestables són, altre cop, les d’espècies amb vàries generacions anuals i les que s’especialitzen en explotar hàbitats més concrets.

Queda clar doncs que els treballs de reintroducció d’espècies s’ha d’extendre també als lepidòters i això vol dir un canvi en els usos del sòl i en la gestió dels ecosistemes.

 

davidmsfoto ©

Papallona_davidmsfoto ©

Boscos Màgics i Opinicus.

Hi ha paisatges que ens transporten a llocs màgics on sembla que visquin èssers fantàstics de tota mena i mida, segur que algú ja pensa en l’Opinicus. l’Opinicus és una subespècie de Grifo, és una bèstia amb cos de lleó i ales i cap d’àliga, datat sobre l’any 1770 es desconeix el seu orígen. El paisatge que més evoca aquesta fantasia és sens dubte el bosc, i un dels boscos més màgics és el d’arbres caducifolis on la tardor sembla despullar-lo tot i que això no vol dir que pugui amagar algún secret….. 😉

dms_2847

Àntrax

En les sortides de dissabte per veure els voltors després de fer l’aport en el punt d’alimentació faig una petita explicació del comportament i característiques de les quatre espècies que podem veure, mai és igual i varia també en funció de l’interès i la motivació dels clients en fer preguntes. El que no canvia mai i que deixo fins al final després de característiques, alimentació, morfologia, nius, creixement etc, és la importància de que hi siguin, la importància que existeixin i formin part de la natura i treballin en equip, son elementals per la eliminació dels cadàvers i tothom ho sap, però perqué?

Senzill i a l’hora més que necessàri, evitar la propagació de bacteris que son portadors d’enfermetats, els voltors poden cruspir-se el cadàver d’un animal en descomposició amb aquests bacteris actius sense que els passi res i el que és més important sense propagar-los o escampar-los. Però si parlem d’enfermetats difícilment si no es que som metges ens venen al cap termes més enllà de grip, neumonia…etc

Doncs bé enfermetats com la Leptospirosi, la Brucel.losi o l’Àntrax, si heu llegit bé, Àntrax una variació del famós Àntrax que es va utilitzar com arma de guerra.

Aquest és el causat pel Bacillus anthracis, que te associades ferides o úlceres d’un color negrós quan afecta la pell amb una infecció cutània. Aquesta causa en els humans causa una lesió a la pell que s’acaba transformant en una úlcera de color negre i d’aquí ve també el nom de carboncle. L’úlcera sol començar com una lesió irritant i indolora, però que causa picor al lloc de la infecció, i sol aparèixer uns dies després de la infecció. Això es causa quan el bacteri entra a través de talls i petites ferides a la pell. Aquesta forma d’àntrax maligne és molt comú en persones que manipulen animals infectats. L’àntrax maligne cutani no té una mortalitat gaire alta si es tracta amb antibiòtics. Sense tractament, el 20% dels casos acaben desembocant en la mort.

Però hi ha dos tipus més.

Pulmonar
La infecció respiratòria presenta inicialment els símptomes típics d’un refredat durant diversos dies, seguits d’un col·lapse respiratori greu. La mortalitat és del 92%, però si es tracta aviat, és del 45%. És molt important diferenciar l’àntrax maligne d’un refredat per poder-lo tractar al més aviat possible i millorar les possibilitats de supervivència. La mortalitat quan la malaltia ha arribat a fases avançades és del 97%, independentment del tractament.

La infecció letal sol ser el resultat d’inhalar 10.000-20.000 espores, però hi ha individus que moriran amb una exposició molt inferior (hi ha poca documentació sobre el nombre d’espores necessàries per produir una infecció).

Gastrointestinal
En els humans es causa per la ingesta de carn infectada amb Bacillus anthracis. Els seus símptomes són la diarrea intensa, vòmits de sang, inflamació dels intestins i pèrdua d’apetit. Les infeccions gastrointestinals per aquest bacteri es poden tractar, però solen tenir una mortalitat del 25%-60% depenent com d’aviat es tracti la malaltia. És la forma menys comuna de l’àntrax.

Així que podem estar tranquils mentre els voltors segueixen volant per damunt dels nostres caps i segueixin creant noves colònies en penyasegats. I quan us pregunteu perquè hi han de ser només heu de cercar al Google “Malaties zoonòtiques” i dins d’aquestes les que es transmeten per la descomposició d’animals morts i que es propaguen fins i tot per simples picades de mosquit o insecte.

 

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

 

Migrant..

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

A la primavera arriben a Catalunya per millorar les seves oportunitats de supervivència i també per millorar el seu èxit reproductor. I aviat, a finals d’estiu i principis de tardor, mil.lions d’ocells tornen a realitzar aquest increïble viatge fins a les seves zones d’hivernada fugint del fred.

Pensem també que a més uns viatges tan llargs són molt costosos per totes les espècies d’ocells. No només per les llargues distàncies, també hi ha altres inconvenients com: el mal temps durant el viatge, la manca d’aliments durant el trajecte, els depredadors, les interferències humanes; tots ells fan que el viatge sigui feixug. La gran majoria necessita reposar quan acaben les seves forces o es troben davant de condicions meteorològiques desfavorables. Per això, necessiten hàbitats favorables per fer parades i recuperar-se abans d’arribar al destí. A l’Alt Urgell un dels ocells migradors més grans que arriba és l’Aufrany (Neophron pernochpterus), concretament a Alinyà hi troba refugi i descans cada any per això és fàcil poder gaudir del seu vol i la seva silueta de planador impolut.

La seva estada coincideix també amb el seu cicle de reproducció i per això no és difícil veure exemplars joves visitant els punts d’alimentació suplementària.

 

Volant….

El voltor és dels més nombrosos dels quatre voltors, no per això hi ha en excès, també és el menys acurat, clar que ha de fer la major part de la feina quan es tracta d’eliminar cadàvers, cosa que hauríem d’agraïr per qué evita la propagació de moltes enfermetats de les que molts ni hem sentit a parlar. Sí, també son una mica maldestres a l’hora de construïr els seus nius i això fa que de tant en tant algun poll caigui i mori, també es part de l’equilibri natural, i la veritat és que bonics i estètics no ho son gaire, vaja potser no tant com els seus “cosins” però son uns grans planadors, una envergadura de 2,65 m per tant sols 7 -9 kg els fa ultra lleugers i tot i que no son gaire acrobàtics en vol com els grans trencalosos tenen un vol majestuós i espectacular que no deixa indiferent a ningú.

Voltor comú a Alinyà

Davidmsfoto ©

Quietud

Hi ha paisatges que enamoren, la quietud sovint a les cues de pantans i embassaments tenen una estranya atracció. Potser per la manca de quietud mental i psicològica i la cerca d’aquest espai de desconnexió que tant necessitem. O potser per ser refugi d’una gran varietat d’espècies de flora i fauna i tractar-se d’un ecosistema poc habitual…qui sap…la qüestió es que atrau…o no?!…

©Davidmsfoto

Davidmsfoto ©

Aufrany

L’Aufrany, o voltor egipci és un dels quatre voltors que sobrevolen la nostra comarca, els podem trobar tots quatre junts amb una mica de sort a Alinyà.

És el més petit dels quatre i l’unic migrador, s’alimenta evidentment de carronya i la seva envergadura no supera els 2 metres adiferència dels altres tres, el seu pes oscila entre el 1,6 i els 2,5 quilos.

Amb un vol acrobàtic i ostentador en època d’aparellament persegueix la famella i fa giravolts agafant-se amb les potes, tot un espectacle de l’aire, la primera reproducció es dona als 4-5 anys, poden viure una mitja de 23 anys en estat salvatge, més si és en captivitat. També és l’ùnic dels quatre que alhora és coprófag, s’alimenta dels excrements de les vaques per aconseguir insectes i per aprofitar els carotens i la luteïna que é el que li dona aquest color ataronjat a la careta, mentre que la resta del cos és tot blanc i amb les extremitats de les ales i el contorn negre.

Davidmsfoto ©

Neophron percnopterus

Voltor comú. Gyps fulvus

Amb més mala fama que bona els voltors sempre han estat perseguits, a mi sempre m’ha fascinat el seu vol, i relacionats amb la mort i els mals auguris pel  sol fet d’alimentar-se de carronya.

És l’únic dels quatre voltors que viu en colònies, son gregaris i tenen uns rols de comportament que es mantenen en el moment d’alimentar-se d’un cadàver, a més és l’espècie més nombrosa, es normal veure alguna baralla entre membres d’una colonia, i escoltar els sons que hi emeten.

Però de fet tenen un paper molt important dins del rol ecològic de la natura en l’eliminació de cadàvers evitant així la propagació de malalties infeccioses i bacteris que poden perjudicar altres animals. De vegades se’ls acusa injustament d’atacar bestiar, però no hi cap indici fiable de fet de les 53 denùncies que es van fer durant el darrer any sobre atacs a bestiar, només 5 son possibles positius, encara s’investiguen els fets. És un ocell que no està preparat per atacar, morfològicament no tenen armes, així com hi ha altres ocells amb potents urpes, el voltor te les potes que més aviat semblen de gall, amb ungles curtes i gens esmolades.

Si que és veritat que quan una vaca ha parit el voltor baixa a alimentar-se de la placenta, evidentment com son gregaris, no en baixa un baixen gairebé tots els mebres de la colònia i això per als ulls inexperts i amb la vaca molts cops esgotada per l’esforç del part i el tamany del vedell estirada al terra, pot semblar un atac. És possible que en algún moment molt puntual hagin provat de tantejar el vedell a veure si reacciona bé o no per menjar-se’l, ( algún cop neixen mig morts o molt dèbils ) però podríem dir que un cas entre mil, i evidentment això no el converteix en assassí i menys encara a tota l’espècie, és una qüestió més aviat d’oportunisme o supervivència.

No per això hem de condemnar l’espècie i molt menys exterminar-la com ha passat amb alguns depredadors quan l’home a envaït el seu territori per fer cultius i ha fet desaparèixer les seves presses.

De fet tampoc hem d’oblidar l’actuació e l’home sobre la natura, quan li ha interessat se n’ha aprofitat i no li ha importat gens l’ecosistema del lloc arribant a extinguir espècies, es el cas per exemple del voltor negre, l’únic dels quatre voltors que fa els nius en arbres, degut al seu gran tamany ho ha de fer en arbres grans, i aquí és on vull matissar el fet que fa més d’un segle que per motius diversos es va a començar a talar el bosc per l’aprofitament de fusta i evidentment quan més gran era l’arbre millor, ara queda a l’aire si aquesta actuació és la que va fer desaparèixer el voltor negre al Pirineu en destruïr el seu hàbitat

 

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Camins

Hi ha camins que ens porten a llocs increïbles, però res comparat amb el plaer de poder recòrre’ls…forest_davidmsfoto ©

Voltor negre

Aprofito per fer la primera entrada de l’any coincidint amb un nou projecte de gestió de la biodiverrsitat i millora del media ambient, amb una part de protecció de les espècies.

Amb aquest nou projecte espero també poder gaudir de la fotografia i de la natura, amb això i aprofitant un cens que es va haver de fer divendres passat en un punt d’observació de carronyaires amb hide fotogràfic, vaig aprofitar també per fer fotos amb la sorpresa que vaig poder caçar un voltor negre introduït i alliberat a la muntanya per l’anterior equip de gestió.

En Trasgu un mascle nascut al 2010 i alliberat el 2013 a la Muntanya d’Alinyà, és un plaer veure que la feina ben feta segueix per bon camí.

Davidmsfoto ©