Photographic activities in nature

Latest

Montserrat, la muntanya màgica.

Les meves primeres exploracions en solitari van ser a Montserrat, aquell massis de conglomerat sempre m’ha cridat l’atenció, allà al mig de no res….

Veure les llums canviants en funció del dia i les estacions m’ha ajudat a descobrir una altra faceta de la muntanya que l’ha fet més interessant. Al final amb el temps i quan canvas de lloc de residència canvien els teus interessos i visions i poc a poc substitueixes les icones naturals….

La sort es que casualtats de la vidda li he pogut retre l’homentage que em mereix…

Davidmsfoto ©

Fractals.

La natura em fascina en tots els seus aspectes, és un món complex i perfecte que sembla que coneixem però del que cada dia en descobrim més coses, i això que no ens hi hem posat.
Amb un bon objectiu macro i observació ens endinsem en un món desconegut i únic, però no només a nivell d’éssers vius sinó molt més enllà, la natura en la seva perfecció es pot representar matemàticament, amb formules que no entendriem però que ens demostren un cop més que res es per què sí.
La primera mostra la trobem en la Llei de Ludwig i la succesió dels pètals de les flors, aquesta successió correspón a a la que en Fibonnacci anomenà la Sèrie Fibonnacci i que deriva de la coneguda Proporció àuria, https://ca.wikipedia.org/wiki/Secció_àuria, us en recomano la lectura i de manera més visual aquest vídeo https://youtu.be/kkGeOWYOFoA.
Però encara hi ha més i és on volia arribar abans de tot aquest embolic…Les fractals, una fractal és un objecte matemàtic de gran complexitat definit per algorismes simples, una fractal natural és un element de la natura que pot ser descrit mitjançant la geometria fractal. https://ca.wikipedia.org/wiki/Fractal#En_la_naturalesa
És simplement increïble que podem descriure elements de la natura amb algorismes matemàtics i series numerades i amb un ordre lògic, una fulla de falguera i fins i tot la rosada al glaçar-se esdevenen objectes geomètrics fractals, un cop més la perfecció de la natura ens deixa amb la boca oberta.
En el món dels fractals aquests s’anomen fractals oscil·lants tipus Júlia pseudo-simètrics amb constant única.
Si plantegem una fórmula per aquest fractal la constant única es Z, però això ens ho podria explicar molt millor un matemàtic.
El cas és que formen figures geométriques pseudo-simètriques, en aquest cas un hexàgon.
Imagineu doncs fins on arriba la natura que és capaç de crear aquestes formes geomètriques formulables matemàticament, en ocasions simètriques i en ocasions pseudo-simètriques, si la mateixa natura que ens envolta, la que fa crèixer arbres, rius, valls i fondalades amb una diversitat d’ecosistemes que passa desapercebuda per la majoria.
La molts cops banalitzada natura i reduïda a muntanyes i boscos per desconeixement és tant complexa en el seu funcionament i creació que calen complexes fòrmules matemàtiques per desgranar-la.
Aquí us deixo un exemple del fractal que us he comentat.
És o no impressionant i fascinant…..ha valgut la pena passar fred fent les fotos aquest matí vora el riu Segre.

Davidmsfoto ©

Llums i neu

La tardor ens ofereix uns paisatges únics amb unes tonalitats espectaculars per la caiguda de les fulles dels arbres caducifolis, cada espècie amb un to i tempo diferent fa que gaudim per unes setmanes d’aquest paisatge. Però no oblidem que si la tardor és com toca, al final de l’estació apareix la neu, que combinada amb la llum crepuscular dona un paisatge diferent al dels boscos i fulles i igual de màgic. A la tardor a Alinyà, per exemple, per la seva orientació tenim les darreres llums entre les 16:30 i les 17:00 el que fa que sigui una vall ideal per gaudir de la tardor i les postes de sol.

Davidmsfoto ©

Papallones en declivi.

El 70% de les papallones està en declivi,el canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl com a causes del declivi.

Investigadors del CREAF i del Museu de Ciències Naturals de Granollers han estudiat durant dues dècades les poblacions de papallones de Catalunya, Andorra i Menorca i manifesten que tres quartes parts d’aquestes estan perdent individus. Les causes principals són l’escalfament global – i la conseqüent sequera a la regió mediterrània – i els canvis que pateixen els hàbitats de les papallones, sobretot a causa de la urbanització, l’abandonament dels espais oberts i el desenvolupament d’una agricultura intensiva.

Si bé la disminució en l’abundància de papallones és una dada molt informativa de que alguna cosa no funciona bé, també cal tenir en compte altres factors per valorar el futur de les poblacions de papallones a la nostra regió. Els investigadors del CREAF han observat que les poblacions més inestables – aquelles on el número d’individus varia fortament – són més vulnerables als factors ambientals. Que siguin propenses a fluctuar significa també que en determinats moments la població tindrà pocs individus i és aquí quan les pressions ambientals poden fer desaparèixer la papallona. Les poblacions més inestables són, altre cop, les d’espècies amb vàries generacions anuals i les que s’especialitzen en explotar hàbitats més concrets.

Queda clar doncs que els treballs de reintroducció d’espècies s’ha d’extendre també als lepidòters i això vol dir un canvi en els usos del sòl i en la gestió dels ecosistemes.

 

davidmsfoto ©

Papallona_davidmsfoto ©

Boscos Màgics i Opinicus.

Hi ha paisatges que ens transporten a llocs màgics on sembla que visquin èssers fantàstics de tota mena i mida, segur que algú ja pensa en l’Opinicus. l’Opinicus és una subespècie de Grifo, és una bèstia amb cos de lleó i ales i cap d’àliga, datat sobre l’any 1770 es desconeix el seu orígen. El paisatge que més evoca aquesta fantasia és sens dubte el bosc, i un dels boscos més màgics és el d’arbres caducifolis on la tardor sembla despullar-lo tot i que això no vol dir que pugui amagar algún secret….. 😉

dms_2847

Àntrax

En les sortides de dissabte per veure els voltors després de fer l’aport en el punt d’alimentació faig una petita explicació del comportament i característiques de les quatre espècies que podem veure, mai és igual i varia també en funció de l’interès i la motivació dels clients en fer preguntes. El que no canvia mai i que deixo fins al final després de característiques, alimentació, morfologia, nius, creixement etc, és la importància de que hi siguin, la importància que existeixin i formin part de la natura i treballin en equip, son elementals per la eliminació dels cadàvers i tothom ho sap, però perqué?

Senzill i a l’hora més que necessàri, evitar la propagació de bacteris que son portadors d’enfermetats, els voltors poden cruspir-se el cadàver d’un animal en descomposició amb aquests bacteris actius sense que els passi res i el que és més important sense propagar-los o escampar-los. Però si parlem d’enfermetats difícilment si no es que som metges ens venen al cap termes més enllà de grip, neumonia…etc

Doncs bé enfermetats com la Leptospirosi, la Brucel.losi o l’Àntrax, si heu llegit bé, Àntrax una variació del famós Àntrax que es va utilitzar com arma de guerra.

Aquest és el causat pel Bacillus anthracis, que te associades ferides o úlceres d’un color negrós quan afecta la pell amb una infecció cutània. Aquesta causa en els humans causa una lesió a la pell que s’acaba transformant en una úlcera de color negre i d’aquí ve també el nom de carboncle. L’úlcera sol començar com una lesió irritant i indolora, però que causa picor al lloc de la infecció, i sol aparèixer uns dies després de la infecció. Això es causa quan el bacteri entra a través de talls i petites ferides a la pell. Aquesta forma d’àntrax maligne és molt comú en persones que manipulen animals infectats. L’àntrax maligne cutani no té una mortalitat gaire alta si es tracta amb antibiòtics. Sense tractament, el 20% dels casos acaben desembocant en la mort.

Però hi ha dos tipus més.

Pulmonar
La infecció respiratòria presenta inicialment els símptomes típics d’un refredat durant diversos dies, seguits d’un col·lapse respiratori greu. La mortalitat és del 92%, però si es tracta aviat, és del 45%. És molt important diferenciar l’àntrax maligne d’un refredat per poder-lo tractar al més aviat possible i millorar les possibilitats de supervivència. La mortalitat quan la malaltia ha arribat a fases avançades és del 97%, independentment del tractament.

La infecció letal sol ser el resultat d’inhalar 10.000-20.000 espores, però hi ha individus que moriran amb una exposició molt inferior (hi ha poca documentació sobre el nombre d’espores necessàries per produir una infecció).

Gastrointestinal
En els humans es causa per la ingesta de carn infectada amb Bacillus anthracis. Els seus símptomes són la diarrea intensa, vòmits de sang, inflamació dels intestins i pèrdua d’apetit. Les infeccions gastrointestinals per aquest bacteri es poden tractar, però solen tenir una mortalitat del 25%-60% depenent com d’aviat es tracti la malaltia. És la forma menys comuna de l’àntrax.

Així que podem estar tranquils mentre els voltors segueixen volant per damunt dels nostres caps i segueixin creant noves colònies en penyasegats. I quan us pregunteu perquè hi han de ser només heu de cercar al Google “Malaties zoonòtiques” i dins d’aquestes les que es transmeten per la descomposició d’animals morts i que es propaguen fins i tot per simples picades de mosquit o insecte.

 

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

 

Migrant..

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

A la primavera arriben a Catalunya per millorar les seves oportunitats de supervivència i també per millorar el seu èxit reproductor. I aviat, a finals d’estiu i principis de tardor, mil.lions d’ocells tornen a realitzar aquest increïble viatge fins a les seves zones d’hivernada fugint del fred.

Pensem també que a més uns viatges tan llargs són molt costosos per totes les espècies d’ocells. No només per les llargues distàncies, també hi ha altres inconvenients com: el mal temps durant el viatge, la manca d’aliments durant el trajecte, els depredadors, les interferències humanes; tots ells fan que el viatge sigui feixug. La gran majoria necessita reposar quan acaben les seves forces o es troben davant de condicions meteorològiques desfavorables. Per això, necessiten hàbitats favorables per fer parades i recuperar-se abans d’arribar al destí. A l’Alt Urgell un dels ocells migradors més grans que arriba és l’Aufrany (Neophron pernochpterus), concretament a Alinyà hi troba refugi i descans cada any per això és fàcil poder gaudir del seu vol i la seva silueta de planador impolut.

La seva estada coincideix també amb el seu cicle de reproducció i per això no és difícil veure exemplars joves visitant els punts d’alimentació suplementària.

 

Volant….

El voltor és dels més nombrosos dels quatre voltors, no per això hi ha en excès, també és el menys acurat, clar que ha de fer la major part de la feina quan es tracta d’eliminar cadàvers, cosa que hauríem d’agraïr per qué evita la propagació de moltes enfermetats de les que molts ni hem sentit a parlar. Sí, també son una mica maldestres a l’hora de construïr els seus nius i això fa que de tant en tant algun poll caigui i mori, també es part de l’equilibri natural, i la veritat és que bonics i estètics no ho son gaire, vaja potser no tant com els seus “cosins” però son uns grans planadors, una envergadura de 2,65 m per tant sols 7 -9 kg els fa ultra lleugers i tot i que no son gaire acrobàtics en vol com els grans trencalosos tenen un vol majestuós i espectacular que no deixa indiferent a ningú.

Voltor comú a Alinyà

Davidmsfoto ©

Quietud

Hi ha paisatges que enamoren, la quietud sovint a les cues de pantans i embassaments tenen una estranya atracció. Potser per la manca de quietud mental i psicològica i la cerca d’aquest espai de desconnexió que tant necessitem. O potser per ser refugi d’una gran varietat d’espècies de flora i fauna i tractar-se d’un ecosistema poc habitual…qui sap…la qüestió es que atrau…o no?!…

©Davidmsfoto

Davidmsfoto ©

Aufrany

L’Aufrany, o voltor egipci és un dels quatre voltors que sobrevolen la nostra comarca, els podem trobar tots quatre junts amb una mica de sort a Alinyà.

És el més petit dels quatre i l’unic migrador, s’alimenta evidentment de carronya i la seva envergadura no supera els 2 metres adiferència dels altres tres, el seu pes oscila entre el 1,6 i els 2,5 quilos.

Amb un vol acrobàtic i ostentador en època d’aparellament persegueix la famella i fa giravolts agafant-se amb les potes, tot un espectacle de l’aire, la primera reproducció es dona als 4-5 anys, poden viure una mitja de 23 anys en estat salvatge, més si és en captivitat. També és l’ùnic dels quatre que alhora és coprófag, s’alimenta dels excrements de les vaques per aconseguir insectes i per aprofitar els carotens i la luteïna que é el que li dona aquest color ataronjat a la careta, mentre que la resta del cos és tot blanc i amb les extremitats de les ales i el contorn negre.

Davidmsfoto ©

Neophron percnopterus