Etiqueta: voltors

Virus i bacteris

Quan parlem dels voltors com a reguladors naturals, no ho diem perquè siguin depredadors, al contrari, ho diem com a carronyaires, i així serà sempre, un herbívor és un herbívor i un carronyaire un carronyaire, no podem canviar els rols, ni ells tampoc, i no podem pretendre que els canviïn per que ens interessa.

Parlem de reguladors però per la seva condició d’equip eliminador de cadàvers, i els cadàvers sembla que no fan nosa, i més si no els veiem,”- la natura ja farà pensen alguns…

Doncs bé si, ja ho fa, els petits mamífers pocs cops moren sense que cap depredador s’en adoni, de fet s’els cruspeixen, però els gran mamífers que…els grans herbívors que..?…vam tenir la genial idea d’exterminar els seus depredadors i ara quan moren…de vells, de malalts, per accident…allà queden.

En el procès de descomposició d’un cadàver la matèria anteriorment viva degenera per arribar a una forma més simple de matèria, la matèria mineral, desprès apareix la putrefacció, on apareixen els microbis i els virus i els bacteris, no oblidem que els vertebrats son els grans reservoris de malalties que poden afectar a l’ésser humà, i aquestes apareixen sobretot en el procès de descomposició d’un cadàver. S’escampen per l’aire, evidentment com ho faria un refredat, i també per contacte animal, mossegada i fins i tot per picada de paparra, puça…etc…

I els voltors que pinten en tot això…? Doncs son els nostres protectors, els únics que son capaços d’eliminar tots aquests virus i bacteris que queden al descobert i que apareixen en el procès de descomposició d’un cadàver, i no només això sinó que ells no en son portadors, com si passaria en el cas d’altres animals que poguessin menjar-se part d’un cadàver.

I els volen eliminar…si als voltors, de fet al 2006 a causa del famós diclofenac, antiinflamatori animal usat en ramaderia, va desaparèixer el 94% de la població de voltors, com es van adonar…doncs per la reaparició de la ràbia en la població humana, les investigacions del departament de salut indi van confirmar la relació directa entre la desaparició dels voltors, el diclofenac, i l’aparició de la rabia i altres malalties. Des d’aleshores hi treballen per restablir l’equilibri en la població de voltors i mantenir-ne la població en bon estat, podríem dir que els voltors a l’Índia també son animals protegits com les vaques. El nostre país no ha volgut aprendre la lliçó i son les entitats conservacionistes i naturalistes les que pressionen al Govern per prohibir el diclofenac, i altres derivats tant perjudicials per als nostres voltors.


El consell dels Voltors.

“El consell de voltors ens hem reunit, ens hem assabentat que ens voleu fora, que no ens voleu més, ens acuseu, sense proves, que matem el vostre bestiar, i que som els culpables de les vostres pèrdues. Hem conviscut durant molts anys amb els vostres avantpassats, ells ens coneixien i ens respectàvem, ens veien eliminar el bestiar que moria per malaltia o accident fins que vau canviar la vostra manera de ser pastors, de conviure amb la natura, de respectar els essers vius. Us molestàvem, nosaltres i el llop, l’ós, el linx, les àligues, genetes, fures, fagines, guineus…alguns encara es recuperen, d’altres mai més els veureu per aquí.
Ja fa mig segle ho vau intentar i ens en vam sortir, avui de nou ho intenteu, i sense cap argument lògic no voleu que netegem el medi per on us moveu i feu pasturar el vostre bestiar, no voleu que evitem que apareguin de nou malalties com la ràbia, la brucel·losi, l’antrax, la leptospirosi…Us estimeu més un medi nu, buit, un ecosistema malalt que vagi morint poc a poc, on els pocs animals que quedin acabin enmalaltits per manca de depredadors i superpoblació, un bosc que avanci més ràpid del que ho fa, unes plagues més difícils de controlar…..
Però encara no heu après que no estem aquí per evitar tot això i més, estem aquí per evitar el que vosaltres ja fa anys que heu començat, el vostre declivi. Es tracta de conviure tots plegats, noslatres estem disposats, però el vostre egoisme no us deixa obrir els ulls.
Ara us molestem de nou, voltors, llops, ossos….després cabirols, isards, guineus, teixons, i desprès insectes i més tard les plantes i aleshores serà tard.
Els voltors evitem la propagació de malalties, el llop i l’ós equilibren la població d’herbívors evitant la superpoblació i la sobrepastura i afavorint així herba amb suficient nutrients, cosa que també fa canviar els llocs de pastura i evita el tancament del bosc i l’empobriment del sotabosc; la guineu i els mustèlids ajuden en la dispersió de llavors amb els seus excrements, llavors de fruites que abans han estat flors i han estat pol·linitzades per abelles i altres insectes que a l’hora son aliment per les aus, i controlen les poblacions de petits mamífers, evitant la seva expansió a nuclis habitats i conreus.
Però ja fa molt temps que aguantem les vostres accions, l’escalfament del clima i la contaminació ja us portaran directament al final, ens extermineu o no, i es que no heu après que és l’home qui pertany a la terra i no la terra.
29

Àntrax

En les sortides de dissabte per veure els voltors després de fer l’aport en el punt d’alimentació faig una petita explicació del comportament i característiques de les quatre espècies que podem veure, mai és igual i varia també en funció de l’interès i la motivació dels clients en fer preguntes. El que no canvia mai i que deixo fins al final després de característiques, alimentació, morfologia, nius, creixement etc, és la importància de que hi siguin, la importància que existeixin i formin part de la natura i treballin en equip, son elementals per la eliminació dels cadàvers i tothom ho sap, però perqué?

Senzill i a l’hora més que necessàri, evitar la propagació de bacteris que son portadors d’enfermetats, els voltors poden cruspir-se el cadàver d’un animal en descomposició amb aquests bacteris actius sense que els passi res i el que és més important sense propagar-los o escampar-los. Però si parlem d’enfermetats difícilment si no es que som metges ens venen al cap termes més enllà de grip, neumonia…etc

Doncs bé enfermetats com la Leptospirosi, la Brucel.losi o l’Àntrax, si heu llegit bé, Àntrax una variació del famós Àntrax que es va utilitzar com arma de guerra.

Aquest és el causat pel Bacillus anthracis, que te associades ferides o úlceres d’un color negrós quan afecta la pell amb una infecció cutània. Aquesta causa en els humans causa una lesió a la pell que s’acaba transformant en una úlcera de color negre i d’aquí ve també el nom de carboncle. L’úlcera sol començar com una lesió irritant i indolora, però que causa picor al lloc de la infecció, i sol aparèixer uns dies després de la infecció. Això es causa quan el bacteri entra a través de talls i petites ferides a la pell. Aquesta forma d’àntrax maligne és molt comú en persones que manipulen animals infectats. L’àntrax maligne cutani no té una mortalitat gaire alta si es tracta amb antibiòtics. Sense tractament, el 20% dels casos acaben desembocant en la mort.

Però hi ha dos tipus més.

Pulmonar
La infecció respiratòria presenta inicialment els símptomes típics d’un refredat durant diversos dies, seguits d’un col·lapse respiratori greu. La mortalitat és del 92%, però si es tracta aviat, és del 45%. És molt important diferenciar l’àntrax maligne d’un refredat per poder-lo tractar al més aviat possible i millorar les possibilitats de supervivència. La mortalitat quan la malaltia ha arribat a fases avançades és del 97%, independentment del tractament.

La infecció letal sol ser el resultat d’inhalar 10.000-20.000 espores, però hi ha individus que moriran amb una exposició molt inferior (hi ha poca documentació sobre el nombre d’espores necessàries per produir una infecció).

Gastrointestinal
En els humans es causa per la ingesta de carn infectada amb Bacillus anthracis. Els seus símptomes són la diarrea intensa, vòmits de sang, inflamació dels intestins i pèrdua d’apetit. Les infeccions gastrointestinals per aquest bacteri es poden tractar, però solen tenir una mortalitat del 25%-60% depenent com d’aviat es tracti la malaltia. És la forma menys comuna de l’àntrax.

Així que podem estar tranquils mentre els voltors segueixen volant per damunt dels nostres caps i segueixin creant noves colònies en penyasegats. I quan us pregunteu perquè hi han de ser només heu de cercar al Google “Malaties zoonòtiques” i dins d’aquestes les que es transmeten per la descomposició d’animals morts i que es propaguen fins i tot per simples picades de mosquit o insecte.

 

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

 


Volant….

El voltor és dels més nombrosos dels quatre voltors, no per això hi ha en excès, també és el menys acurat, clar que ha de fer la major part de la feina quan es tracta d’eliminar cadàvers, cosa que hauríem d’agraïr per qué evita la propagació de moltes enfermetats de les que molts ni hem sentit a parlar. Sí, també son una mica maldestres a l’hora de construïr els seus nius i això fa que de tant en tant algun poll caigui i mori, també es part de l’equilibri natural, i la veritat és que bonics i estètics no ho son gaire, vaja potser no tant com els seus “cosins” però son uns grans planadors, una envergadura de 2,65 m per tant sols 7 -9 kg els fa ultra lleugers i tot i que no son gaire acrobàtics en vol com els grans trencalosos tenen un vol majestuós i espectacular que no deixa indiferent a ningú.

Voltor comú a Alinyà

Davidmsfoto ©


Voltor comú. Gyps fulvus

Amb més mala fama que bona els voltors sempre han estat perseguits, a mi sempre m’ha fascinat el seu vol, i relacionats amb la mort i els mals auguris pel  sol fet d’alimentar-se de carronya.

És l’únic dels quatre voltors que viu en colònies, son gregaris i tenen uns rols de comportament que es mantenen en el moment d’alimentar-se d’un cadàver, a més és l’espècie més nombrosa, es normal veure alguna baralla entre membres d’una colonia, i escoltar els sons que hi emeten.

Però de fet tenen un paper molt important dins del rol ecològic de la natura en l’eliminació de cadàvers evitant així la propagació de malalties infeccioses i bacteris que poden perjudicar altres animals. De vegades se’ls acusa injustament d’atacar bestiar, però no hi cap indici fiable de fet de les 53 denùncies que es van fer durant el darrer any sobre atacs a bestiar, només 5 son possibles positius, encara s’investiguen els fets. És un ocell que no està preparat per atacar, morfològicament no tenen armes, així com hi ha altres ocells amb potents urpes, el voltor te les potes que més aviat semblen de gall, amb ungles curtes i gens esmolades.

Si que és veritat que quan una vaca ha parit el voltor baixa a alimentar-se de la placenta, evidentment com son gregaris, no en baixa un baixen gairebé tots els mebres de la colònia i això per als ulls inexperts i amb la vaca molts cops esgotada per l’esforç del part i el tamany del vedell estirada al terra, pot semblar un atac. És possible que en algún moment molt puntual hagin provat de tantejar el vedell a veure si reacciona bé o no per menjar-se’l, ( algún cop neixen mig morts o molt dèbils ) però podríem dir que un cas entre mil, i evidentment això no el converteix en assassí i menys encara a tota l’espècie, és una qüestió més aviat d’oportunisme o supervivència.

No per això hem de condemnar l’espècie i molt menys exterminar-la com ha passat amb alguns depredadors quan l’home a envaït el seu territori per fer cultius i ha fet desaparèixer les seves presses.

De fet tampoc hem d’oblidar l’actuació e l’home sobre la natura, quan li ha interessat se n’ha aprofitat i no li ha importat gens l’ecosistema del lloc arribant a extinguir espècies, es el cas per exemple del voltor negre, l’únic dels quatre voltors que fa els nius en arbres, degut al seu gran tamany ho ha de fer en arbres grans, i aquí és on vull matissar el fet que fa més d’un segle que per motius diversos es va a començar a talar el bosc per l’aprofitament de fusta i evidentment quan més gran era l’arbre millor, ara queda a l’aire si aquesta actuació és la que va fer desaparèixer el voltor negre al Pirineu en destruïr el seu hàbitat

 

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©