A la imatge un immadur de trencalòs. Acostumats a veure aquest gran carronyaire amb els colors d’adult, avui parlem de la muda.

Aquesta es produeix entre març i novembre, els joves de primer any presenten una silueta de vol mes compacta i sense mudes visibles. El cap i coll negres i l’iris és fosc. la cua també és una mica més curta i les ales arrodonides i llargues, a mida que va creixent també canvia la morfologia d0aquestes tornant-se més punxegudes. L’esquena es marronosa i presenta una mena d’escut blanc força visible i en forma de “V”.

A mida que creix el plomatge canvia de color i durant el segon any s’inicia la muda, començant amb les rèmiges primàries internes, i el cap i coll negres, es comencen a difuminar. Al tercer any també canvia la silueta en començar la muda de les rèmiges secundàries, i al final del tercer any es quan apareixeran les primeres plomes blanques a la cara i el cap. Serà durant el quart any quan es completa la muda de les rèmiges secundàries i la seva morfologia s’assembla més a la d’un adult i muden les primàries externes. Al cinquè any assoleixen la típica silueta d’adult i completen la muda de les secundàries i primàries externes. Al final d’aquest any el cap es completament blanc i en alguns exemplars comença a canviar el coll, i fins al sisé any canvien pit i tarsos del marró al blanc. Al sisé any la majoria d’exemplars ja han assolit el plomatge adult definitiu a l’espera però de trobar una bassa amb fang ferruginós i tenyir les plomes de pit, coll i tarsos.

Tot i que l’emparellament pot començar abans, no és fins l’edat adulta, 6-7 anys que inicien els primers intents de reproducció.