Etiqueta: Natura

El rei de l’alta muntanya

L’isard és un dels emblemes de l’alta muntanya, tot i que a l’hivern baixa al bosc a refugiar-se i menjar.

Abans d’explicar una mica més sobre aquest fantàstic herbívor, sapigueu que és un ungulat, dintre dels ungulats hi ha dues famílies, els suids i els cèrvids, la primera la formen els senglars i altres mamífers com el facoquer africà, la segona cabirols, isards, cérvols, daines, muflons, cabra salvatge, etc….

L’Isard té una silueta amb les banyes en forma de ganxo el fan inconfusible, i de fet a part del tamany individual , aquestes son un dels elements diferenciadors entre mascles i femelles., l’altre seria aquesta mena de màscara facial o antifaç, molt més fosca en el mascle. Sobre les banyes el mascle la té una mica més grossa i ample, de fet la seva secció seria ovalada si hi féssim un tall, i en una visió frontal del cap, les puntes van enrere, mentre que en la femella, les puntes queden obertes capa al costat exterior i son un xic més primes presentant una secció més arrodonida. Tot i que com en tot ésser viu el tamany i la morfologia varien en funció de l’alimentació i l’individu en si.

Alguns autors descriuen dues subespècies, el R. pyrenaica pyirenaica, i el R. pyrenaica parva, sobretot en funció de la seva distribució, bàsicament també per la nul·la interacció entre elles, coneguda, per la distància i l’adaptació a dos hàbitats de clima molt diferent.

L’alimentació no només es basa en herba, sinó que també consumeixen líquens, brots verds i escorça, per ingerir sals minerals de vegades mengen fang o llepen les pedres calcàries. És de costums diürns i molt matiner exceptuant en l’època de cel, els ramats estan formats per joves i femelles adultes una d’elles el dirigeix, els mascles campen sols fins que arriba el moment de l’aparellament, a finals d’octubre desprès tot just de la brama del cérvol.

Per la particularitat de l’alimentació els rastres deixats son ben pocs, petits excrements agrupats que es perden entre l’herbassar, i també alguna petjada en fang o neu quan hi ha. Tot i així es força fàcil de veure ja que a l’alta muntanya els arbres més aviat son pocs i encara que sigui de lluny, amb silenci i atenció podrem veure un ramat pasturant o corrent.

Copiright ©David Manzanera Serra Davidmsfoto
Prohibida tota reproducció.
Davidmsfoto_Isard


Neva

I amb l’hivern, malgrat el canvi que vivim, si tot va bé, arriba la neu. La neu no només és important per que les estacions d’esquí puguin fer calaix, amb el que comporta indirectament com la dinamització de l’economia local i evidentment el divertiment per qui la gaudeix.

L’hivern és l’estació més freda de l’any i es tant necessària per la natura i el seu equilibri, com per nosaltres ho és la digestió, multitud d’espècies canvien costums, o aspecte en arribar l’hivern, fins i tot alimentació i territori. Canvis importantíssims i necessaris per tot el que comporta que hi hagi fauna i flora a la natura, regeneració, selecció, i enduriment per exemple entre molts d’altres factors i per descomptat una reserva d’aigua que a mida que la neu fon els aqüífers van afegint al que tenen, si la tardor ha estat com cal.

No deixa doncs de ser un cicle de vital importància per la biodiversitat i el seu equilibri, encara que el paisatge molts cops esdevingui monocromàtic.

Paisatge nevat amb el sol en contrallum.
LLums hivernals


Virus i bacteris

Quan parlem dels voltors com a reguladors naturals, no ho diem perquè siguin depredadors, al contrari, ho diem com a carronyaires, i així serà sempre, un herbívor és un herbívor i un carronyaire un carronyaire, no podem canviar els rols, ni ells tampoc, i no podem pretendre que els canviïn per que ens interessa.

Parlem de reguladors però per la seva condició d’equip eliminador de cadàvers, i els cadàvers sembla que no fan nosa, i més si no els veiem,”- la natura ja farà pensen alguns…

Doncs bé si, ja ho fa, els petits mamífers pocs cops moren sense que cap depredador s’en adoni, de fet s’els cruspeixen, però els gran mamífers que…els grans herbívors que..?…vam tenir la genial idea d’exterminar els seus depredadors i ara quan moren…de vells, de malalts, per accident…allà queden.

En el procès de descomposició d’un cadàver la matèria anteriorment viva degenera per arribar a una forma més simple de matèria, la matèria mineral, desprès apareix la putrefacció, on apareixen els microbis i els virus i els bacteris, no oblidem que els vertebrats son els grans reservoris de malalties que poden afectar a l’ésser humà, i aquestes apareixen sobretot en el procès de descomposició d’un cadàver. S’escampen per l’aire, evidentment com ho faria un refredat, i també per contacte animal, mossegada i fins i tot per picada de paparra, puça…etc…

I els voltors que pinten en tot això…? Doncs son els nostres protectors, els únics que son capaços d’eliminar tots aquests virus i bacteris que queden al descobert i que apareixen en el procès de descomposició d’un cadàver, i no només això sinó que ells no en son portadors, com si passaria en el cas d’altres animals que poguessin menjar-se part d’un cadàver.

I els volen eliminar…si als voltors, de fet al 2006 a causa del famós diclofenac, antiinflamatori animal usat en ramaderia, va desaparèixer el 94% de la població de voltors, com es van adonar…doncs per la reaparició de la ràbia en la població humana, les investigacions del departament de salut indi van confirmar la relació directa entre la desaparició dels voltors, el diclofenac, i l’aparició de la rabia i altres malalties. Des d’aleshores hi treballen per restablir l’equilibri en la població de voltors i mantenir-ne la població en bon estat, podríem dir que els voltors a l’Índia també son animals protegits com les vaques. El nostre país no ha volgut aprendre la lliçó i son les entitats conservacionistes i naturalistes les que pressionen al Govern per prohibir el diclofenac, i altres derivats tant perjudicials per als nostres voltors.


Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Una de les nostres activitats estrella és el safari fotogràfic, conegueu la natura i descobriu els paisatges més espectaculars del Parc Natural de l’Alt Pirineu amb el nostre nou vehicle i gaudiu del plaer de fer fotos amb tranquilitat i on no hi podreu accedir amb vehicles normals.

Teniu la possibilitat de acabar l’activitat amb un dinar de muntanya en un bell i tranquil refugi.

Descobriu la fauna i la vegetació dels parcs naturals.

El preu inclou el transport en vehicle 4X4, i un aperitiu amb refrigeri.

Preu promoció 31€ per persona.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©


Esperant la llum.

La clau de la fotografia és, a part d’una bona perspectiva i composició, la llum, buscar aquella llum que dura tan sols uns segons, esperar aquell moment i tenir a punt la màquina amb la velocitat i l’obertura correctes, una mica per experiència, una mica per intuició i una mica per sort…

Quan arriba el moment disparem i creuem els dits, i ens quedem una estona contemplant la imatge en moviment, l’aire, els arbres…escoltant i sentint..sempre he dit que el millor de captar una imatge, és el que ve després, allargar aquell segon capturat i gaudir del moment, del silenci, de l’entorn i de la màgia.

 

davidmsfoto ©


Tardor

Amb els anys m’he adonat que si haguès de triar una estació sense cap mena de dubte triaria la tardor, el clima és excepcional, la llum és perfecta i la natura ens ofereix una gama cromàtica impressionant amb gran varietat de tonalitats.

Davidmsfoto ©

Parc Natural Alt Pirineu