Etiqueta: fotonatura

La fantàstica guineu

Comencem aquest any parlant del depredador mamífer més abundant en tot el món.

Aquest animal com ja sabem te una oïda i un olfacte excepcionals, però uns estudis han demostrat que també utilitza el camp magnètic de la terra per caçar, si bé ja hi ha d’altres espècies que també el fan servir per orientar-se, com es el cas de les aus migratòries.

Aquestes posseïxen una proteïna a la retina, als bastons, anomenada criptocrom i sensible a la llum blava, el seu funcionament es basa en la posició de dos radicals col·locats inversos aquesta proteïna els permet veure el camp magnètic terrestre. L’explicació és mes complexa, però la clau es que el camp magnètic terrestre entra o surt de la terra amb certa inclinació i els criptocroms s’activen quan estan alineats amb aquest, partint d’aquesta dada l’animal pot saber a la distància que es troba una presa si la veu al centre de la zona fosca del seu camp visual, que seria la zona alterada pel camp magnètic.

Un cop alineat sap distància i en el cas de que hi hagi neu, fondària, d’aquesta manera pot realitzar un salt en picat cap a un punt determinat en la neu per capturar la seva presa, sense oblidar que també posseeix una gran oïda i un gran olfacte, així efectua doncs l’atac perfecte, segur que molts heu vist aquell vídeo en que la guineu es llença de cap a la neu i captura un rosegador que passava per sota.

Si voleu saber més sobre aquesta gran capacitat de la guineu podeu visitar la Revista Síntesis i ho trobareu molt més extens i amb algun dibuix que us ajudarà a entendre les claus d’aquest gran sentit magnètic!


Tardor

Sens dubte és la meva estació preferida, els colors i la llum son inigualables fins i tot la climatologia és perfecta, la natura es prepara per hivernar i el més notable és veure com els arbres abans de perdre les fulles, canvien el color d’aquestes.

Però perquè passa?, a la tardor el dia s’escurça i el temps es torna més fresc, això fa que l’arbre hagi de reduir la producció de clorofil.la i augmentar la de xantofil·les i carotens, que ja estaven presents en l’època vegetativa però no eren visibles perquè la clorofil.la dominava per sobre d’ells. Comencen doncs a aparèixer els colors ataronjats i grocs de les fulles. En el cas dels colors liles i vermells són deguts a les antocianines, pigments naturals, que es produeixen a les fulles a la tardor a partir de la glucosa que s’ha acumulat durant l’estiu.


Tardor a les valls de Valira – Alt Urgell


Natura i fotografia.

Fotografia de natura o natura i fotografia,o potser només natura fotografiada..un concepte difícil de raonar i molt discutible segons com es miri, per mi, de sempre la fotografia de natura es la que es realitza a qualsevol dels elements que formen part de la natura, ja siguin vegetals o animals dins del seu hàbitat i sense cap mena de condicionant extern.

Perquè ara això, per que sembla que cada cop més, i sobretot accentuat per les xarxes socials i el creixement en paral·lel dels diferents usos ecoturístics derivats d’instal·lacions que s’han fet servir per l’estudi de fauna, equipaments d’observació que van néixer amb la finalitat d’estudiar la fauna i observar-ne el comportament. Com en tot les dificultats econòmiques criden a la reinvenció i ara aquests equipaments sovint son utilitzats per fotògrafs que busquen captar imatges de diferents espècies de fauna d’una forma relativament fàcil i còmoda. De fet nosaltres en gestionem un i estem en proves d’oferir-ne dos mes, però la meva reflexió va més enllà de la necessitat de certes associacions o empreses de buscar nous models econòmics que els permeti subsistir.

La meva reflexió va sobre el sobtat creixement de fotógrafs de natura, i es que per mi no val en fotografiar certes espècies amb una llum i escenari muntats per al moment, un cerimònia de boda que casa al animal i al fotógraf, per mi un bon fotógraf de natura estudia el terreny, observa, s’informa i recopila informació de la fauna que pot trobar o que vol trobar, i per mi un bon fotógraf de natura és un rastrejador, una persona que coneix la fauna i que abans ha recorregut aquell indret una i altra vegada a la recerca de rastres i senyals que l’ajudin a interpretar i conèixer les espècies que hi viuen, siguin quines siguin, no cal grans i emblemàtiques espècies, només el plaer de saber trobar-les i esperar el moment oportú per fer la foto, mirant de recol·locar-se per buscar l’escenari idoni segons les circumstàncies, des d’un isard, a un teixó o una guineu. Tot això fusionant-se en l’habitat i integrant-se en la natura passant desapercebut a cada moment i rere cada moviment.

I es que ahir després d’una més que profitosa sortida a la recerca de fauna autòctona amb l’amic Andoni Canela, i més d’una bona estona de conversa i reflexió sobre aquest i altres temes volia transcriure i fer extensiva la meva reflexió, que com dic es meva, no una definició de cap diccionari i segur que hom en te alguna de molt diferent, o no…de moment us deixo una de les tantes imatges de cada un dels moments que màgics que vam viure ahir.

© David Manzanera


Harmonia

Hi ha imatges que transmeten harmonia, sense saber perquè a primer cop d’ull ens agraden i les recordem com una composició màgica o bucólica.

Tot te un perqué, i son imatges que al meu parer costen molt de trobar, i no parlo d’un paisatge harmònic nomès, parlo de incloure altres elements incontrol·lables com èssers vius.

Qaun t’agrada la fotografia o millor dit quan t’apassiona, com és el meu cas, passes més estona mirant fotos que fent-les, també per una qüestió de l’ogica i es que és més fàcil lo primer que lo segon. Així s’aprèn, i comences a crear-te les teves composicions, a mi fa molts dies que en ballen moltes composicions ideals però de vegades també cal ser al lloc correcte, digue-li muntanya, comarca, o continent…! Una de les que tenia ganes de recrear o composar era la d’una cadernera ( Carduelis carduelis )en ple hivern, en plena nevada, volia que la imatge fes resaltar els seus colors de plomatge acolorit amb la neu blanca i la llum difuminada que aquesta crea, un ocell força comú però alhora molt difícil de trobar-lo en el moment idoni. De fet fent un repàs mental moltes de les composicions que m’agradaria aconseguir son amb neu, mussol pirinenc ( Aegolius funereus ) amb plomatge hivernal, perdiu blanca ( Lagopus mutus ) i fora d’aquí guineu àrtica ( Alopex lagopus )…..que seria l’excusa per viatjar a qualsevol punt de l’hemisferi nord…

Tornant a la realitat, aquesta setmana i amb la nevada caiguda,sense buscar-ho; que és com surten casi sempre les coses; vaig sortir a fer un tomb fotos pel Parc del Valira de la Seu, si esperava veure algún ocell, però no tenia clar poder treure imatges decents, la veritat és que sempre es pot millorar però van ser tant sols uns segons per enquadrar i disparar, així que no estic descontent amb el resultat.

 

© David Manzanera