Photographic activities in nature

Vídeos

Encordades

Buscar la llibertat, nous valors, trencar estereotips i aprendre pel i del camí, una sèrie de conjuncions que mlts apliquem a la vida diària i que parteixen de l’esperit més pur i lliure dels alpinistes i escaladors.


Campanya natural

Enmig d’aquest inici de campanya no he volgut ser menys i he decidit fer campanya, tot i que no per als ciutadans si no per als polítics, per què entre moltes de les coses que ofereixen no vull que oblidin el més important, sobretot en el cas de la nostra comarca, la natura, la nostra natura, el que ens dona la vida, i a qui li prenem sense compasió.

Ara faré jo la campanya i el que demano es que no s’oblidin del que ens envolta, som pirinencs per qué estem al Pirineu, però per qué tenim el que no tenen moltes altres comarques, un clima, una vegetació i una fauna que s’ha de preservar per als fills dels nostres fills, i als qui hem d’ensenyar que ells han de fer el mateix. Per això entre reformes econòmiques, solucions per la crisi, integració i política social, econòmica i de totes les maneres possibles, també hem de protegir i cuidar la natura, que seria la Seu i l’Alt Urgell sense natura, sense patrimoni, sense fauna…..doncs res, una ciutat com una de tantes, amb contaminació, i indústria al no poder viure del que ens envolta i respirar aquest aire que respirem.

Us he preparat una petita mostra del que es la nostra comarca, amb una serie d’imatges que he triat del meu arxiu, i amb una música de fons que espero us mantingui enganxats a la cadira mentre reflexioneu i penseu en com val la pena conservar i protegir aquesta meravella de la que podem gaudir de tantes maneres.

[vimeo http://www.vimeo.com/23417680 w=600&h=398]

L’Alt Urgell per David Manzanera.


El poble Saharaui

Aviat arribarà la nostra estimada Sàhara, per això he volgut fer aquest video amb algunes de les imatges que tinc d’ella i el seu poble, així també veureu la cara i la creu d’una lluita que dura més de 30 anys, no es el mateix veure un grup de Saharauis manifestant-se Via Laietana avall…qu eviure la seva realitat als campaments, com molta gent només viu una versió aquí en veureu les dues.
Així entendreu el perquè de els seus crits al cel.

El comiat

Ahir i després de dos mesos, la Sàhara va marxar cap al camp de refugiats.
Va ser un comiat emotiu i llarg, i ens vàrem aguantar les llàgrimes com vàrem poder.
Han estat dos mesos en els que hem compartit bons moments i les nostres vides, tot i que al començament pensàvem que aprendríem o veuríem una manera de viure i fer les coses pròpies de una nena que viu enmig d’un desert, i que ens ensenyaria a veure les coses d’una altra manera. A valorar més el que tenim, i a ser menys materialistes.
Però no ha esta així, ens ha ensenyat com es realment l’ésser humà, i ens ha ensenyat que donar amor es mes fàcil del que sembla, hem tingut el seu amor sense demanar res a canvi, i hem vist com el transmetia a d’altres nens i no tan nens, un amor incondicional i igual per a tothom fos qui fos.
I això tan important en la vida i en la societat ens ho ha ensenyat una nena de vuit anys a qui la societat precisament ha donat la esquena deixant-los abandonats amb les seves famílies enmig del desert i enmig de les tempestes de sorra.
Hem rigut molt i ens ho hem passat molt bé, i si tot va bé l’any que bé la tornarem a tenir aquí aprenent una mica més de català, i regalant els seus petons.
Us deixo un recull de fotos en forma d’slide, espero que us agradi.


La natura crea i l’home destrueix

Ja fa setmanes que recopilo fotografies per fer aquest slide, quan vaig sentir la cançó l’slide es va començar a crear a la meva ment, i l’havia de fer.

Com no sobre un tema tan actual i candent com la natura o més aviat la destrucció i l’acós que pateix dia a dia per causa de l’home, des de el pare de família que deixa la brossa després del picnic fins al desaprensiu que llença i abandona un automòbil, sense deixar de banda les industries. Un atac que la natura pateix i aguanta com pot, tot i avisar-nos del seu poder de defensa envers un atac global, terratrèmols, inundacions, sequeres, etc.

Però no dirè res que no hagi dit abans en altres posts, simplement que m’entristeix que hi hagi persones que no vegin i estimin la natura com o faig jo, digue’m egoista.
Tornant a l’slide he trigat cinc dies a fer-lo realitat, la música, es d’un grup que es diu Aqualung, la cançó es diu Broken Bones.
Tot i que parla de l’amistat de tres persones, es podría traslladar a l’amistat amb la natura, una amistat que ara per ara no existeix.
Amb l’slide us he volgut mostrar alló que l’home causa sobre la natura, alló que destrueix, i alló que podem perdre, per què res no es per sempre i menys si no ho cuidem.
Volía posar l’slide al blog com he fet d’altres cops, però no sé si l’ordinador no tira o internet no va prou ràpid, o el servidor de blogger no dona a l’abast, així que us poso el link per què el veieu bé, em sap greu.
http://blip.tv/file/948051


La Fira de Primavera a La Seu d’Urgell

Com ja sabreu ja fa uns dies que vàrem tenir a la Seu la fira de primavera, una fira on el bestiar es protagonista i on aquest any, a més ha sigut el centre d’atenció, doncs es va celebrar el concurs de catalunya de la raça Frisona.
Després de tres dies de treball fotogràfic us paso el resultat en forma d’slide, amb una música de fons de luxe, la del conegut Louis Prima.


Consciència

Avui faré un petit incís en un tema que la veritat em preocupa i em fa por, deixarem per una dia la catedral i la arquitectura de la Seu d’Urgell, però no marxarem gaire lluny, ens quedarem a la comarca.
Cada dia es parla del canvi climàtic o de l’escalfament global, les glaceres retrocedeixen cada dia, algunes desapareixen, però sembla que tot això queda lluny.
I tot es l’efecte, l’efecte d’una causa, la causa del poc respecte cap al medi, capa la natura.
Lluny de poder controlar l’emissió de gasos de les ciutats i el forat de la capa d’ozó, si que podem contribuir a pal•liar aquest efecte.
Podem ser més respectuosos amb el medi, un medi que està emmalaltint i que em de cuidar dons encara no som conscients que aquest medi ens dona la vida, els boscos netegen l’aire, un aire que respirem i necessitem per viure.
Podem començar amb els pobles i les ciutats petites creant noves lleis de protecció del medi, i si cal crear uns agents municipals encarregats de complir aquestes lleis i vigilar més els boscos. Poden crear més espais verds de veritat igual de moderns i sense tant ciment i ferro.
Però nosaltres com a individus únics i dependents d’aquest medi podem començar per endur-nos les deixalles que generem,a casa, i si en trobem d’algú que no ha sigut conseqüent no ens costa res agafar-la i desar-la al primer contenidor que trobem.
Avui en dia no hi ha lloc a les nostres muntanyes on no trobem una llauna o un paper al terra.
Els senyors caçadors també poden recollir les baines dels cartutxos que disparen, per que cap animal se les menja de moment…
Està en les nostres mans mantenir la salut dels nostres boscos, si cada poble o cada ciutat es cuidés del seu entorn aquest entorn s’aniria multiplicant fins a arribar a ser un comarca sencera, una província, un país……
Està molt bé sentar-se davant de la televisió i lamentar-se del que estem perdent quan encara nosaltres podem posar el nostre gra de sorra, recordem que un gra de sorra per si sol no es res, però si actuem tots junts podem arribar a ser un desert, però hem de ser-hi tots.
Pot semblar una utopia , però es la realitat, la natura està canviant i això ho podem veure cada dia, aquí a casa nostra, a Catalunya, a la Seu……
Es un petit esforç que tots podem fer per intentar no perdre aquest bé que tenim.
Aquest bé es la natura, els rius, les flors, els animals…..
Us he fet un slide per que veieu de quin bé parlo, un recull de fotos realitzades totes a la nostra comarca, poder alguna no, penseu que dintre d’alguns anys aquestes imatges només les podrem veure en fotografia, o en vídeo, i no com ara, quan sortim a la muntanya a passejar, a escalar, a córrer, a collir bolets, a dinar amb els nens….etc.
Us he posat una cançó de la Karen Matheson, que es diu An Fhideag Airgid, es cantada en gaélic, la llengua dels celtes, i vol dir “qui tocarà la flauta de plata”.
La flauta de plata era tocada per un jove en cada poblat per que aquest no perdés l’esperit celta, l’esperit de germandat amb els seus i amb la natura, es diu que el só de la flauta de plata feia que la mare natura estigués tranquila i oferís els seus fruits als vilatans, cada estació. La cançó parla de la mort d’aquest jove… amb la possible mort de la natura, la mare natura.


La Fira

Aquest cap de setmana hem pogut gaudir de la fira de Sant Ermengol, una fira centenaria que es va recuperar, si no m’equivoco fa tretze anys, una fira en la que els pagesos i productors artesans del Pirineu ofereixen els seus productes, una fira que des de fa uns anys centra el seu interés en els formatges artesans, al Pirineu hi trobem 225 formatgers artesans.Una fira que un cop més dona aquella identitat de capital del Pirineu a la Seu d’Urgell, una capital que encara que no sigui oficial està més que reconeguda i demostrada.
Com que he tingut la oportunitat de fotografiar molts dels moments de la fira, us penjaré un slide, i una foto, tampoc faré ara una serie de fotos sobre la fira, però val la pena veure l’slide.
Així si no hi veu assistir us podreu fer una idea del que va ser…..au! a gaudir!!

Distància focal 31mm
Obertura f25

Temps d’exposició 4seg.



Pasi de diapositives curs fotogràfic de la Seu

Avui us he penjat el treball final del curs de la universitat d’estiu que es va realitzar a la Seu d’Urgell.
El treball era un projecte fotogràfic sobre la ciutat de la Seu d’Urgell, en aquest pasi veureu una selecció final de les millors fotos de cada fotógraf, aquest treball mostra les temàtiques que cada autor va triar al inici del curs, així ,veurem fotos sobre paisatges, sobre la nit a la seu, els seus gossos i gats, els petits detalls, les textures, i els habitants de la Seu, grans i petits.
El curs va estar coordinat per en Xavier Goñi, i va ser impartit per en Manel Esclusa, fotógraf profesional.
Penseu en pausar el reproductor de la dreta.
Els autors per ordre alfabétic van ser;

Josep Mª Abadía;
Leo Abecasis;
Eduard Barrufet;
Antoni Benavente;
Marta Bisbal;
Jaume Charles;
Olga Grau;
Santi Iglesias;
Manel Juan;
José Jurado;
David Manzanera;
Antònia Oliva;
Lluïsa Roca;
Oriol Rosell;

Al treball final he afegit una música de fons que ens ajudarà ha deixar-nos portar per aquestes imatges, la música es del Bengalí Ravi Shankar, gran compositor conegut pel seu art musical amb el sitar.