Photographic activities in nature

Sàhara

Sàhara

Amb la arribada de l’estiu arriba també aquella sensació, aquell còrrer i endreçar, organitzar i fer lloc, arriba la Sàhara com ho ha fet cada estiu durant els darrers 4 anys, aquest serà el cinquè per nosaltres, el sisè per ella. Han canviat moltes coses des del primer any, ens coneixem millor, som amics i germans i també pares, ha crescut i ha après a parlar el català molt millor que molts espanyols que viuen a Catalunya fa anys, coneix la Seu com si fos casa seva, s’hi sent així.

L’any passat ens vam haver d’empassar moltes emocions i desfer aquell nus a la gola i l’estòmac quan va marxar doncs havia de ser el darrer, però no ha estat així, torna de nou amb ganes de jugar i còrrer, menjar gelats i fer de germana gran de l’Èlia i de cosina de l’Aina, en Martí en Jan, aquest cop sí, exprement el temps com qui exprem una llimona verda, aquest ja serà el darrer estiu que viatgi a Catalunya, que surti de casa seva per reunir-se amb l’altre família, amb la família de Catalunya.

Als campaments res ha canviat, tot segueix igual, el Govern espanyol no en vol sentir parlar, ara l’excusa es la crisi, es ofusca i ens serveix per girar el cap cap altra banda, però de quina crisi parlem si ens comparem amb els refugiats, la seva crisi dura ja 35 anys!..i la va crear el mateix govern que ara diu que es preocupa per la nostra, i si no la pot sol·lucionar que farà ens donarà l’esquena i ens deixarà de banda com ho ha fet amb ells, donarà l’independència a les autonomies quan ja no les pugui ajudar-robar.

Però això es política i la política es va inventar per que el ric i poderós poguès fer ballar al pobre enganyant-lo i fent-li creure que era el que millor li convenia, i des de l’epoca feudal fins ara poc a canviat. O hi ha algún col·lectiu desfavorit o clase social mitja-baixa que hagui millorat la seva qualitat de vida?…

Però tornant al Sàhara, les coses no han canviat en 35 anys, o potser si, alguns pares i mares hem fet un esforç, i hem acollit uns nens com si fossin nostres, els hem ensenyat que l’amor va més enllà del que s’endú el desert, que no té color ni disitinció social, i que tot esforç té una recompensa, o potser això ens ho han ensenyat els nens a nosaltres, en tot cas se’ns presenta un estiu de jocs, festes majors, i activitats infantils i de lleure per que la nostra nena saharuí ho passi el millor que pugui, encara que hi hagui retalls en coperació o que els ajuntamens no paguin els diners que deuen a les ONG’s inventant mil excuses, però no ens fa por la voluntat, l’esforç, la confiança i la amistat ens fan seguir endavant amb els projectes, quan arriben els infants recuperem aquella sensació d’estiu, aquella olor del Sàhara que porten inpregnada i aquella escalfor que et donen i ens recordarem dels estius de la nostra infantesa, d’aquella sensació de despreocupació, i d’aquells jocs a les places del poble, i aleshores ens vindrà al cap aquella cançó que deie…

“Vine que anirem enrere
Si vols venir, anirem enrere, enrere, enrere
Als dies de la nostra infantesa
Quan jugàvem tots junts i sempre i molt
Quan no tocàvem de peus a terra
En les llargues tardes d’estiu
Quan jugàvem a ser esclaus i les tempestes ens alliberaven
Quan érem màrtirs d’aquells de quedar-nos en calçotets
i lligats a la barana… i tu vigila que no ens vegi la mare
Quan l’avi volia que l’ajudéssim a regar l’hort
i ens volia ensenyar a plantar tomàquets
Però a nosaltres no ens agradava gens
això dels tomàquets; nosaltres érem pirates!
Veus? Tot això ara queda massa lluny
i llavors érem petits i no ens adonàvem
que la gent gran no era feliç…
I que només ho semblava.

Vine que anirem enrere
Si vols venir, anirem enrere, enrere, enrere
Abans érem el record que tenim ara
Mira el pintallavis vermell de la mare
quan al mirall del rebedor
ens hi apuntava el telèfon d’allà on anava
Mira aquells màrtirs tan valents
que a qualsevol racó del jardí donaven la seva vida, contents
Mira tots els racons d’aquell jardí on vam aprendre
tantes coses, com per exemple: que l’herba hi creixia tota sola
En les llargues tardes d’estiu
Quan ronca el sol i el cel és tan clar
I abans és ara. I sempre és ara. Sempre és ara.

Vine que anirem enrere
Si vols venir, anirem enrere, enrere, enrere
Als dies de la nostra infantesa
Quan jugàvem tots junts i jugàvem sempre i molt
Quan vam fer aquell primer conjunt i assajàvem amb tantes
ganes
i després els cabells ja ens arribaven fins el cul
i estaven passant coses molt estranyes
que ningú no les entenia del tot
però ens arrossegaven i se’ns emportaven
I un dia vam fer una “comuna” i vam marxar de la nostra
barriada, vam anar a viure tots junts: primer a un pis
petit
que quasi sempre semblava els encants,
i més tard a una masia una mica tronada
i llegíem “Els Pirats del Dharma” d’en Jack Kerouac. I
somiàvem…
En les llargues tardes d’estiu

Però aquí comença una altra història
Ara érem hippies i érem músics i parlàvem
de l’amor lliure, del clítoris i “d’arribar-hi junts”
D’un viatge en dèiem un “trip”, i s’ha acabat la nostra
infància.

Però a vegades encara juguem. Res més. Com un miracle.

Vine que anirem enrere
Si vols venir, anirem enrere, enrere, enrere
Als dies de la nostra infantesa
Quan jugàvem tots junts i jugàvem sempre i molt
Quan no tocàvem de peus a terra

Aquesta imatge mostre com no han canviat els temps al sàhara, tot i que l’he tractada per què sembli de fa 35 anys, n’es de fa 5…..

Davidmsfoto ©


A casa, al desert…

Davidmsfoto

Ja es a casa, desprès d’una espera de mès de tres hores a l’aeroport i un vol una mica mès llarg del normal, ja torna a ser amb la seva família. Avui ens ha trucat i ens ha dit que ” los españoles han montado una pisicina “, aixì es podrà banyar amb aquesta calor que fa.

El dia abans de marxar li vaig estar ensenyant el video d’Haití amb la cançò de “We are the World” en que canten diferents artistes i cantants, tot barrejat amb imatges dels nens d’Haití cantant alguna estrofa de la cançò, emocionant!….. -“muy bonito”, va dir, vaig voler explicar-li que en tot el mòn hi ha gent que està com ells, o en ocasions pitjor, i que tota la ajuda que tenen ve en camions, i que s’han de barallar entre ells per aconseguir un plat de menjar…..

I tot i que hi ha situacions que son políticament evitables i solucionables, hi ha situacions en les que la natura i la força de la Terra, no tenen compasió i embesteixen en forma de terretrèmols o aiguats, podríem dir que deu formar part de la selecció natural d’espècies.

Ho va entendre perfectament, i li va fer pena veure tots aquells nens sense casa, ara ja torna a ser a casa seva al desert, amb la calor, amb la pols, amb el vent……


Come back home…Sàhara…

La Sàhara ajupida amb els seus tres amics.

Torna a casa, dilluns s’acaban les vacances en pau de la Sàhara, a les 16:00 sortirem cap a l’aeroport amb tots els nens i nenes saharuís que han pujat aquest any a Berga, Puigcerdà i la Seu, desprès de dos mesos fugaços marxen de nou i com cada any per reunir-se i trobar-se amb la seva familia.

A l’avió possiblement es trobaran amb amics i germans que han tingut la sort, com ells de podir sortir durant dos mesos del desert, dels campaments i de la rutina de refugiat, s’explicaran aventures, anècdotes i s’ensenyaran ferides de guerra, pròpies d’un nen que ha esta de vacances vivint cada segon i cada moment amb intensitat. Per nosaltres torna la rutina, guardar roba desfer llits i endreçar joguines, per alguns per darrer cop, doncs algún nen o nena ja no tornarà, per a d’altres fins l’any que ve.

En el nostre cas guardem les energies i la roba, per al seguent any, que això si ja serà el darrer, hauràn passat quatre doncs des que va arribar a casa nostra la petita Sàhara, amb la mitja melena, les dents blanques, i la mirada plena de vida i alegria, un fideu petit i baixet que ens ha ensenyat que  en el lloc més inhòspit del planeta hi viu gent,  i que la integració es tan fàcil com dir “hola”, aquest any ha despegat amb el català, el que ha fet que s’integrés més encara, i deixès amb la boca ben oberta a més d’un.

Com cada any hem rigut, hem jugat, ens hem enfadat, hem après també a adaptar-nos i a tenir més paciència, a après a escriure millor i a llegir més, cada any es un aprenentatge mutu, de fet res que no faríem amb una filla nostra, i cada any ens ho passem millor, serà per això que es fa curt.

Aquest estiu l’ha viscut diferent més intens i especial, intens per les activitats dins i fora del casal, piscines, bibliotèques, parcs infantils, i passejos pel passeig de la Seu, gelat en mà, i especial per l’embaraç de l’Emma que ha seguit d’aprop i l’ha fet sentir una més de la familia, sap que l’any que ve quan torni serem un més, i sap que com a germana gran haurà de ser responsable i cuidar de la Êlia, per això marxa contenta, per què quan arribi a casa possiblement contarà els dies que falten per veure la seva nova germaneta.

Sàhara, una abraçada ben forta, i fins l’any que ve.

La Sàhara ajupida amb els seus tres amics.

Davidmsfoto


El poble Saharaui

Aviat arribarà la nostra estimada Sàhara, per això he volgut fer aquest video amb algunes de les imatges que tinc d’ella i el seu poble, així també veureu la cara i la creu d’una lluita que dura més de 30 anys, no es el mateix veure un grup de Saharauis manifestant-se Via Laietana avall…qu eviure la seva realitat als campaments, com molta gent només viu una versió aquí en veureu les dues.
Així entendreu el perquè de els seus crits al cel.

El comiat

Ahir i després de dos mesos, la Sàhara va marxar cap al camp de refugiats.
Va ser un comiat emotiu i llarg, i ens vàrem aguantar les llàgrimes com vàrem poder.
Han estat dos mesos en els que hem compartit bons moments i les nostres vides, tot i que al començament pensàvem que aprendríem o veuríem una manera de viure i fer les coses pròpies de una nena que viu enmig d’un desert, i que ens ensenyaria a veure les coses d’una altra manera. A valorar més el que tenim, i a ser menys materialistes.
Però no ha esta així, ens ha ensenyat com es realment l’ésser humà, i ens ha ensenyat que donar amor es mes fàcil del que sembla, hem tingut el seu amor sense demanar res a canvi, i hem vist com el transmetia a d’altres nens i no tan nens, un amor incondicional i igual per a tothom fos qui fos.
I això tan important en la vida i en la societat ens ho ha ensenyat una nena de vuit anys a qui la societat precisament ha donat la esquena deixant-los abandonats amb les seves famílies enmig del desert i enmig de les tempestes de sorra.
Hem rigut molt i ens ho hem passat molt bé, i si tot va bé l’any que bé la tornarem a tenir aquí aprenent una mica més de català, i regalant els seus petons.
Us deixo un recull de fotos en forma d’slide, espero que us agradi.


Festa Major de Montellà

Ahir aprofitant que era dissabte i que tenim uns amics a Montellà, i important, que eren les festes de Montellà, vàrem anar a veure els pallassos, una actuació de la companyia Pepsicolen divertida i encertada que va fer ballar i participar a més d’un pare.

Aviat marxarà la Sàhara, però no per això baixem el ritme, i tot el que sigui entreteniment i diversió sempre serà benvingut.

Ni tan sols dos segons

Un miler de persones es van manifestar Diumenge 20 de Juliol a Barcelona en defensa de la llibertat i independència del poble sahrauí.
Sota el lema “Tots per la independència del Sàhara Occidental”, els manifestants hem recorregut la Plaça Catalunya, Ronda Sant Pere i Via Laietana, finalitzant al migdia al Pla del Palau.
La Marxa per la Pau i la Llibertat del Poble Sahrauí ha exigit l’aplicació dels principis de legalitat internacional, que reconeix el dret del poble sahrauí a celebrar de manera immediata un referèndum d’autodeterminació per decidir lliurement el futur i l’accés a la independència.
També s’ha pretès evidenciar la constant violació de drets humans de la població sahrauí per part del Marroc, i l’oblit per part del Govern Espanyol.

Mentre Marroc i Espanya juguen a passar-se la pilota, els saharauis viuen enmig del desert amb temperatures que arriben fins als 56º. Sense una identitat reconeguda que els permeti moure´s lliurement i ser ciutadans d’aquest planeta.
Envoltats per el mur de la vergonya per que no surtin dels camps de refugiats i amb mines antipersona amagades per dissuadir als valents.
La manifestació, organitzada per la delegació del Front Polisari a Catalunya, ha estat recolzada pel Moviment Solidari amb el Sàhara a Catalunya, amb la participació de les associacions que reben els nenes i nenes saharauis a les diferents comarques catalanes.
Tot plegat un vergonya, i el pitjor per mi es el poc interès dels mitjans de comunicació, premsa, radio i televisió, on la notícia no va durar ni tan sols dos segons.
Potser no volem reconèixer que estan en aquesta situació gràcies a Espanya i Marroc, potser ens fa vergonya que hagin arribat a aquesta situació.
M’agradaria saber que en diuen els senyors socialistes després de prometre que si guanyaven les elccions farien els possible per solucionar els problemes del poble saharaui.

Pintant

Una de les coses que més li agrada a la Zahra ( Sàhara), es pintar, i o dibuixar, activitats que com a pare postís, m’agrada que realitzi i desenvolupi la seva creativitat, a part m’encanta veure com perd la noció del temps i de l’espai, gairebé com quan veu els dibuixos a la tele, concentrada en la seva feina.

De fet li vaig fer algunes fotos i no es va ni adonar.


Primera prova superada!

Ja em passat el primer cap de setmana amb la Zahra ( que ja ens deixat clar que es pronuncia sahàra), i la veritat deu n’hi do! ara entenc les famílies amb nens! quina pallissa que ens ha fotut, es una nena molt activa i juganera, així com també espavilada.

La sort es que li agraden les flors, serà per que allà no en veu gaires, per no dir cap.
Aquests dies aprofitem també per aprendre una mica de hassaní, mentre ella perfecciona el seu espanyol, per sort en parla força, i ens podem entendre perfectament.
Avui hem aprofitat per anar a collir flors i veure els cérvols del parc de Monterrós a Bellver, jo que pensava que li sorprendria, i resulta que ja els havia vist a casa per la tele, per que tenen tele, clar.
Tot i així mai es el mateix.


Benvinguda Zahra

Sembla que va ser ahir quan en “Valen” ens animaba a participar en un acte de cooperació i solidaritat diferent als que coneixiem fins ara.

Aquest cop ens proposaba acollir un nen/nena saharaui durant els messos d’estiu a casa nostra, com un més de la família.
Aquesta acció forma part de la campanya “Vacances en Pau” que es fa cada any a Espanya i que a la Seu d’Urgell la coordina l’associació “Pirineu amb el Sàhara”. Aquests nens es reparteixen per tot l’estat amb les famílies acollidores amb la finalitat de donar una oportunitat de conèixer un entorn i una realitat diferent a la seva, això no vol dir que en el Sàhara hi estiguin en unes condicions precàries, doncs molts van a l’escola i tots tenen una família que els espera al final de l’estiu. Sobretot també se’ls dona la oportunitat d’accedir a un sistema sanitari que els garanteix tornar amb unes condicions de salut adequada.
Una experiència que a més els farà conèixer nois i noies amb unes cultures totalment diferents a la seva i un experiència sobretot per nosaltres que segur que no oblidarem.
Doncs bé, avui ha arribat la nena que acollim, es diu Zahra, té 9 anys i ve del Aaiún poc poc us aniré penjant fotos d’ella per que la conegueu.
Esperem que poguen aprendre tots d’aquesta experiència.
Gràcies a en “Valen” a en Miquel Colom i a en Pep.
Més informació sobre el poble Saharaui a “Todos con el Sahara”.