Photographic activities in nature

Reflexió

Siguem coherents

Siguem coherents.
Avui hem assistit a unes jornades sobre aus necròfagues al Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent. ës alentador saber que fem bé la feina però sobretot que el discurs que oferim cada dissabte sobre costums, comportament i biologia dels voltors es el correcte, el real, i que per molt que molts mitjans intentin vendre una altre idea, els voltors NO ataquen , i el voltor comú encara menys.
Això no es nou i més d’un, de dos i de tres cops ho hem dit, però avui al escoltar com els professionals que s’encarreguen de fer el peritatge i valoració de les queixes i denúncies per part de molts dels ramaders, han donat la visió dels fets, basada en l’experipencia, l’estudi i molts anys de treball he pogut concloure que no anàvem mal encaminats amb les nostres suposicions.
Una gran part de les denúncies son un engany, ja sabem que no ataquen, la seva morfologia ni naturalesa ho permet, però tampoc hem estat mai al lloc dels fets, avui qui hi ha estat i hi segueix estant ha fet palés el que sabíem. Las morts de bestiar en les que s’han vist implicats els voltors, no han estat provocades per ells, l’animal era insalvable, i els voltors només han fet el que els toca, eliminar el cadàver. Hi ha dades que demostren que hi ha una relació directa entre l’augment de denúncies per atac de voltors i la publicació de la llei de compensacions, així com en les èpoques de part de les vaques i poltres, i que és d’on prové un gran percentatge de les denúncies. No ataquen ovelles…ni cabres…seria més fàcil, son més petits….aquí ho deixo…rumieu.
Amb ramaders de la zona algún cop hi hem parlat i comenten que mai abans es pujàven a muntanya animals a punt de parir i es deixàven sols allà…ara es puja el bestiar i se’l deixa dies pasturant i no hi ha un control diari continu com a la granja, com es pot saber doncs si hi ha atac..?
El problema però ve de més amunt, un govern que ja contempla al voltor com a espècie que pot atacar, quan hi ha estudis que demostren que no és així, i comunitats autònomes veïnes que no ho contemplen de cap de les maneres.
I per anar més enllà encara un govern central que permet que s’administrin medicaments al bestiar domèstic de ramaderia extensiva que se sap que és mortal pels voltors, quan països del “tercer món” ja fa anys que el prohibeixen….interessos ocults d’alguna farmacèutica?….siguem coherents..
Els voltors eviten la propagació de enfermetats altament perilloses en forma de virus i bacteris que poden acabar filtrant-se en el subsòl i convertir-se en un greu problema, però obviem la seva funció, obviem la manca d’informació en els mitjans en el que es mostra la polèmica, i obviem la seva importància en la seva funció de sanitaris naturals.
Siguem coherents quan llegim una notícia sobre atacs de voltors i no fem un judici erròni, quants cops sabem com s’ha iniciat el suposat atac?…que feia la vaca allà, quin era el seu estat de salut, ha patit alguna afecció al parir…? el que està clar és com a carronyaires sempre que hi hagi un cadàver, ells hi seran, que fàcil però llençar acusacions….
Siguem coherents i analitzem…
©Davidmsfoto

Somnis

Segons la Viquipèdia ;El somni és un procés imaginatiu de la ment que té lloc mentre el subjecte dorm. Si es manté la consciència durant el somni, es tracta d’un somni lúcid. Aquest tipus de somnis son inpensables sense el seu complement estructural….quants somnis i il.lusions hauràn passat per aquí..

 

Davidmsfoto ©

Però també es pot somiar despert i aleshores convertir els somnis en realitat.


Caminant

Pas a pas, molts cops en solitut és com fem el camí, benvinguts sempre els que ens volen acompanyar amb els nostres defectes i les nostres virtuts, tal com som, amb imperfeccions, i comprenent i acceptant que cada pas ens apropa al destí, sigui com sigui però acceptant que les nostres pases tot i que van juntes no son iguals.

@davidmsfoto

@davidmsfoto


Tardor

Tot i que tenim la tendència a pensar que a la primavera es quan tota la vida al medi natural neix, hem de tenir en compte que la tardor es la segona etapa de naixement i canvi important a la natura. Tot i que moltes espècies, tant animals com vegetals o arbustives, es preparen per l’hivern, també es veritat que hi moltes altres que creixen aprofitant el clima característic de la tardor, un exmple conegut son els bolets i fongs, molts d’ells comestibles, altres els líquens i la molsa, les castanyes, les pomes, el codony, la magrana…etc

I tot això per explicar-vos que en plena tardor, ha nascut la meva primera filla, una nena molt maca i tranquila, que ha nascut en un moment important de canvi en la natura, un moment en que la natura ens ofereix uns fruits que tè amagats una gran part de l’any, i un moment en que el bosc es tapissa amb els colors més bonics i màgics que poguem imaginar, acompanyat d’aquell aroma tan característic del bosc tardonià.

Benvinguda Èlia, i felicitats per què has nascut envoltada d’un paisatge únic i de grans amics que et cuidaran com si fossin els teus pares.

Davidmsfoto


De nou el poble Palestí

Un poble eternament castigat, i a qui cap govern s’atreveix a recolzar per l’aliança dels seus enemics amb països més forts i potents, però ja està bé de tanta hipocresía i injustícia, em vull la sang veure com cada dia els més desfavorits pateixen les conseqüències d’una situació que fa que la seva sort enpitjori minut a minut. Que passa amb Haití quan encara no han aixecat el cap d’un dels seísmes més grans i destructius que ha patit ara li vene a sobre tempestes i huracans, però clar, a un poble mig destrossat i on el 70 per cent de la població es troba sot el llindar de la pobressa, a qui li interessa invertir en ajuda i equipaments.

Ara de nou el poble Palestí es veu atacat pel seu veí i invasor Israel, que per assegurar que la població no continui eternament amb la lluita destrueix escoles, ataquen el problema d’arrel, més de 39.000 nens no poden asistir a les seves escoles, doncs Israel amb la seva gran estratègia militar ha sabut on fer mal, als nens, i tornem al de sempre, els més dèbils, els que no entenen res i els que ni tan sols saben per qué pasen les coses al seu voltant.

A les poques escoles que queden els nens tripliquen el número d’alumnes per clase, les condicions per aprendre son mínimes per no dir nules, a part de la manca de material escolar que Israel no permet fer arribar, manté un bloqueig d’ajuda humanitària que a mi em fa vergonya que hi hagi països que permetin, només deixen entrar 140 camions amb material humanitari, per al 1’5 mil·lions d’habitants que te Gaza, feu números, quan l’ajuda ha pogut arribar al últim dels refugiats, el primer ja fa més d’un mes que no rep res.

Jo tinc la sort d’haver-hi estat, i d’haver viscut aquest bloqueig i aquesta pressió constant i diària, un bloqueig que afecta a persones grans i malaltes a les que no se’ls permet sortir en busca d’una assistència sanitària millor, per no poseïr el permís corresponent, o millor dit per ser refugiats. Els refugiats els divideixen en catedories, que diferencíen amb una mena de DNI que es de colors, segons els color se’ls deixa sortir o no, independentment de la necessitat que tinguin.

Jo vaig poder veure com una dona volía sortir per portar un dels seus fills a un hospital proper, doncs allà no hi havia cap, i el militar que controlava les entrades i sortides, amb tot el desprèci que us podeu imaginar agafava el carnet, i sense ni acostar-se’l li deia que no amb el cap, la pobre dona li pregava i li demanava siusplau mostrant-li el seu fill, l’home l’apartava a empentes com qui s’espanta una mosca, la dona desprès de uns pocs intents va veure que era inútil i desesperada va marxar.

I tot això quan avui el govern Israelí ha tirat a terra varies vivendes a Jerusalem est, per qué si, per que així pot construir noves vivendes per als jueus, jueus amb alt poder adquisitiu que provenen dels EE.UU i Amèrica del Sud.

I que podem fer? qui ho sap, jo només puc escriure unes poques línies mostrant la meva desaprovació a aquesta política corrupta i falsa que només es mou per els interessos dels qui més tenen, una política que ja fa molts anys que e practica i que porta a la autodestrucció a pobles i comunitats amb pocs recursos i poder.

Davidmsfoto

Davidmsfoto


Muntanya, pau i mort en segons.

Llegia al diari l’altre dia que dues dones van perdre la vida metre feien una excursió al cim del Puigmal, no deixa de sorprendre’m i a l’hora indignar-me.

I no vol dir que no em sàpigue greu que passi això i evidentment ningú s’ho mereix, però en un 90 per cent dels casos els accidents de muntanya son per negligència, i quan dic negligència no vull dir sempre imprudència, tot i que molts cops van de la mà.
A negligència em refereixo a la falta de preparació per assolir determinats objectius per als quals molts cops no s’està suficientment preparat, ja sigui física o tècnicament, o també falta de previsió davant d’un mitjà que es pot presentar de la forma més terrorífica i agressiva que ningú ha vist, i fins i tot falta de coneixement del entorn, i la seva orografia.
Fins i tot m’atreviria a dir que es possible aventurar-se en moltes serralades i molts massissos sense cap coneixement i amb un risc assumible que amb molta mala sort només ens durà a trucar als mossos o bombers per què ens hem perdut.
Però amics, al Pirineu això no funciona, el Pirineu es una de les serralades que està més viva al nostre país, i on fins i tot en un dia d’estiu podem arribar a temperatures sota cero en determinades alçades, amb el Pirineu hem d’anar amb compte, amb peus de plom, i em de ser previsors al 100 %, i això es el més important, la previsió, quan sortim a la muntanya hem de preveure moltes coses, però si ens endinsem en el Pirineu aquesta previsió s’ha de multiplicar per dos.
Podem sortir un dia d’agost a fer un cim, Carlit, Puigmal, Canigó, Bastiments….tant se val, començar amb un dia assolellat i acabar al cim envoltats de boira i amb temperatures hivernals, i aquí apareix la complicació, algú se sap orientar amb boira…algú pot aguantar prou temps amb temperatures sota cero….i si hi sumem la pressió psicològica més un fort vent que hem dieu….hi ha una petita part de la gent que surt a la muntanya que segur que si, però hi ha una immensa majoria que jo us dic que no.
Es per això que us demano que si us plau, previsió, es la paraula en la que heu de pensar quan sortiu a la muntanya, preveure, esperar el pitjor, com a molt això comportarà dos o tres quilos més a la nostra motxilla, encara que siguin quatre o cinc,  val la pena, no seria trist morir de fred mentre ens recordem de la jaqueta que hem tret de la bossa després de ficar-la pensant que ens farà més nosa que servei, no es trist esgotar-se i perdre energies donant voltes per una vall per què no coneixem la zona, i no portem mapa o gps.
Molts cops confiem en el mòbil, i pocs  hi ha cobertura, jo us recomano que abans de sortir a la muntanya sigueu previsors, us recordeu d’aquesta paraula, previsió, preveieu el temps i fins a on es pot complicar segons la estació, preveieu com ha de ser l’excursió en funció de les vostres condicions físiques, si aneu en grup en funció de les del menys preparat, preveieu que potser trigareu més del que teníeu previst, i necessitareu menjar, si es tracta d’una ruta no està de més portar més d’un mapa, un gps us salvarà la vida si no us podeu moure, ja sigui per haver patit un accident, o per no poder identificar el lloc on us trobeu.
Jo sempre porto sal i sucre, si s’acaba el menjar podeu fer un suero casolà amb aigua, una manta tèrmica no us escalfarà però us aïllarà de la humitat i el vent amb la qual cosa no perdreu calor corporal, l’excés de pes es pot repartir, no ha de ser el més experimentat el que vagi més carregat, en un grup de quatre si porteu un litre d’aigua per persona, afegir-hi dos mes sería com carregar una llauna de beguda i un entrepà, i un gorro i uns guants ben plegats ocupen menys que una samarreta de màniga curta i ens poden ajudar molt.

Bé espero no haver-me fet pesat, sigueu previsors i pràctics.





Morir en l’oblit, els pobles abandonats de l’Alt Urgell

Ja fa temps que penso que la situació d’abandonament per part de l’administració de molts pobles, ha provoct el seu abandonament i la seva posterior transformació en estat de ruïna total.
La falta de electricitat, les fonts que s’han anat assecant, i l’estat de les vies de comunicació han estat els resultats del poc interés del govern per el que jo penso que son una part de les nostres arrels.
Per això des de fa anys penso que he de contribuir conservant d’alguna manera aquest pobles abans que desapareguin totalment, només ho se fer amb fotos, així que fa temps que penso en fer un petit arxiu fotogràfic de tots els pobles, nuclis disseminats, ermites, etc. I així he començat, poc a poc i amb bona lletra, esperant que algun dia algú pugui veure una foto de com èren abans de desaparèixer aquests pobles, i de la seva importància quan encara hi vivia gent, i del patrimoni que teniem a la comarca.
He fet una petita presentació d’aquest treball personal.

“Pobles, veïnats i masos condemnats per la despoblació. Habitats en un temps per grans famílies que treballaven la terra de sol a sol mentre forjaven la història a cop d’aixada.
Uns pobles on s’han escrit llegendes i d’on han sortit grans cavallers que han format part de la història de Catalunya, una història de la que en formem part,i que dóna a aquest país la seva identitat.
Pobles que han sobreviscut a freds rigorosos, a sequeres i a grans tempestes, pobles que han estat incomunicats molt de temps, i que tot i així han sobreviscut a allò que ara els esta fent desaparèixer.
Igual que desapareixen vells costums i velles tradicions, com també vies de comunicació, com el camí d’Alinyà a La Vansa,o el de Castellbó a Albet i Solanell, el de Anserall a Farrera dels Llops, i d’altres usades des de antic i ara deixades de banda per la desaparició dels seus habitants.
Un abandó que s’ha estès al romànic català, el patrimoni mes representatiu de les nostre valls, a la arquitectura que identifica el nostre poble i l seva gent.
Esglésies,ermites i capelles amb secrets mai escoltats, i esforços mai compensats, aixecades amb el propòsit de fer arribar la fe, i amb la finalitat de protegir les seves gents, una finalitat oblidada envers aquests monuments que poc a poc van caient, i com els pobles que guardaven, van morint en l’oblit.

“Ara, tan sols xiula el vent per els carrers solitaris,
ara tan sols corre l’aigua, quan plou,
ara només juguen les fulles dels arbres al caure,
i es ara, quan aquests pobles s’han quedat, tant sols.”

Pobles en llista i amb publicació al bloc.


Ministrells.
Sendes.
Sauvanyà.
Fontelles.

Propers pobles per publicar.


La Freita.
Nabiners.
La Coma de Nabiners.
Llirt.
Solanell.
Sallent de Castellbó.
Les Eres.
Forn i Caferna.
Colldarnat.
Morters.
Nyus.
Estelareny.
Senyús.
Lletó.
Banyeres.
Cerneres.
Farrera dels Llops.