Categoria: Pobles abandonats

Final

Esperança, emocions i amor, sentiments que queden enrere al abandonar llocs, llars i cases amb records atrapats que s’esvairan com el fum de les fogueres que les van escalfar, somnis i projectes de millora i de futur que potser van ser la raó per abandonar aquests sentiments, o potser l’incompliment d’aquests i la manca de futur van ser la causa.

De moment testimonis muts que van perdent forma i que aviat seran un desmunt de pedres i rocs.

@davidmsfoto


Somnis

Segons la Viquipèdia ;El somni és un procés imaginatiu de la ment que té lloc mentre el subjecte dorm. Si es manté la consciència durant el somni, es tracta d’un somni lúcid. Aquest tipus de somnis son inpensables sense el seu complement estructural….quants somnis i il.lusions hauràn passat per aquí..

 

Davidmsfoto ©

Però també es pot somiar despert i aleshores convertir els somnis en realitat.


Racons de l’Alt Urgell. Torrent d’en Mi

Entre els molts racons que té la nostra comarca, el torrent d’en Mi en plena tardor es un lloc obligat pels amants de la natura i la fotografia.

Davidmsfoto ©


Llums de tardor II

Ombres i llum de tardor creen un efecte tridimensional en les imatges.

Cap al Ras de Conques des de Solanell


Oblit

L’abandonament dels pobles de muntanya per manca de serveis, comoditats i canvis en la manera de treballar i el tipus de feina sempre deixen uns rastres gràfics i tangibles que al mateix temps que entristeixen mostren una relalitat que alguns no hem conegut i d’altres han oblidat.

Davidmsfoto ©


Foto nocturna 4. Nabiners. La Seu d’Urgell

De nou i per tercer divendres ens veiem amb en Pep, a les 23:00 a l’estació d’autobusos, abans he anat al pàrking a fer el canvi de cotxes i carregar el “Fronti” amb el material. A les 23:05 sortim en direcció a Nabiners, el camí es fosc i ens sobta com tot i conèixe’l de memòria hi ha moments en que no ens situem, no ens quadra el que veiem amb la imatge mental, un canvi sorprenent del dia a la nit, en poc més de mitja hora ens plantem a la darrera pujada, algú sembla que hagi estat arreglant el camí, doncs es més ample i no està tan trencat, finalment arribem al poble, deixem el vehicle en posició “escapada sprint” i busquem posicions i enquadres.

En total una hora i mitja fent fotos, bé millor dit, una hora i mitja per fer 10 fotos….com veieu el temps mai es cap regal, s’ha d’exprèmer al màxim, hem porbat diferents vistes i composicions i diferents temps d’exposició i obertura per aprofitar al màxim el lloc, la meva autoexigència fa que el resultat no em motivi gaire, encara que hi hagi gent que digui el contrari, i un cop vistes al Mac me’n adono de la importància i la dificultad alhora, del balanç de blancs, calcular la temperatura de la llum que no existeix es força complicat durant el dia la llum ja canvia però a la nit no hi ha llum, aixi doncs medir imaginàriament el efecte de la contaminació lumínica de la Seu i del efecte de les nostres lots es complicat, i es en el que haurem de treballar properament.

Us deixo dues imatges per què compareu entre elles i veieu la diferència resultant d’aplicar diferents temperatures de llum en el WB, el fons es l’element on destaca més.

Davidmsfoto

Davidmsfoto


Morters i Estelareny XV i XVI

Avui he sortit en busca dels pocs despoblats que em queden per acabar aquest projecte, Morters i Estelareny.
A Morters ja hi he pujat més d’un cop, hi he pogut veure com el pas del temps ha castigat el poble, parets que abans èren dretes ara han caigut, i la natura avança implacable recuperant el que un cop va ser seu.
Estelareny fa molts anys que el conec, però no hi havia pogut arribar encara fins avui,  el camí al començament es difús, però als pocs metres es fa visible i evident, una passejada desde Morters que no ha durat més de 30 minuts, he anat seguint el que amb tota probabilitat es el camí ral que anava de la Seu a Sant Joan Fumat, passant per Anserall, Morters, Estelareny, Farrera dels Llops i Sant joan, es curiós veure com encara es conserven els marges de pedra fets aleshores, fins i tot he trobat una petita font que encara rajava i que a l’estiu deu ser un punt fresc i amb ombra.
L’estat d’Estelareny es lamentable, de tots els pobles que he visitat fins ara us puc dir que aquest es el “Condemnat”, els esbarzers, els rosers i altres arbustos i arbres van envaïnt el terreny i reocupen el sól, la despoblació i l’abandó fan la resta, aquest es un poble que té tots els números a ser oblidat i desaparèixer molt aviat.
A part deles cases, només una creu al cementiri dona fé que allà hi va viure algú.

Cases trencades, d’ànimes trencades,
gent fugida amb somnis esvaïts.
Ànimes perdudes, amb il·lusions apagades,
Cors trencats, i morts en l’oblit.
L’oblit dels anys, l’oblit d’un poble.
Casa a Morters

Casa a Estelareny

El temps passa….i la història amb ell

Inevitablement el temps passa, res de nou i que no sapiguem ja però quan amb el pas del temps veiem com tot es deteriora, es inevitable pensar-hi.
Diumenge passat vam anar a fer una visita a Tost, el despoblat de Tost, aquí es on més apreciem el pas del temps, i si ets una persona obsertvadora encara més, els murs de les cases van caien més ràpid que lent, vaig recordar el primer cop que vaig veure aquest despoblat, encar s’hi podia entrar en més d’una casa, s’intuia el que era la plaça del poble i la rectoría encara estava dreta, d’això ja farà uns deu anys.
Des de aleshores només una casa aguantava el pas del temps,,i dic aguantava  per què finalment ha caigut, possiblement feia pocs dies doncs la runa encara no estava aposentada.
Poc abans de l’estiu encara agunatava dreta, i s’hi podia accedir a l’interior, ara ja es cel obert, no hi ha teulada, tot ha caigut.
Ara ja queda convertit en un poble fantasma, en un poble en ruïnes, ha passat de ser un despoblat a ser un munt de ruïnes que s’han empassat la seva história, sabíeu que a Tost hi havia un castell, el castell de Tost, en ell hi va nèixer l’Arnau Mir de Tost, cap a l’any 1000, dada important ja que ens dona una idea de l’any de construcció del castell, com l’Arnau venia d’una família poderosa possiblement el castell havia sigut heretat d’altres generacions, hi ha documents que diuen que probablement era de l’any 800.





El senyor Arnau Mir de Tost, nascut a la nostra comarca va ser un dels caballers més importants de catalunya en quant a estratègia militar es refereix. Va conquerir moltes ciutats en mans dels sarraïns, gràcies a ell gran part del municipi de Lleida es va alliberar del sarraïns.
Més informació sobre l’Arnau Mir de Tost. Aquí.


Despoblat de Lletó XIV

Tot i estar als peus del Cadí, tot i ser pas de nombrosos rapinyaires migradors, i tot i formar part de la “Volta a Lletó”, itinerari en btt; Lletó no resisteix al pas del temps i poc a poc va caient al terra mentre la serra del Cadí resta impassible davant el seu abandonament. En un marc increïblement espectacular i amb unes vistes del Cadí impressionants aquest despoblat sembla tenir un final proper, encara que hi ha una casa arreglada, la resta cauen sense treva alguna.
A la xarxa només trobem això:
El despoblat de Lletó és situat al vessant septentrional de la serra de Cadí (1 470 m), prop del coll de Vanses. Hi ha una capella dedicada a Sant Esteve.



Despoblat de Nyus XIII

Aquest cop, no vam haver d’agafar el jeep, i tot que plovia vam sortir a la caça de Nyus, que no son animals!, si no un poblet, o un agregat, de poc més de quatre cases, això si amb la seva església.
Trobem Nyus, a la carretera que de Noves de Segre surt cap a la Guàrdia d’Ares, poc abans del desviament cap a Els Castells, el poble queda en un revolt de la carretera, i tot i que només veim tres cases, fa anys hi havia més, la despoblació i la vegetació han acabat d’ensorrar-les i amagar-les.
Tot i que a Nyus ara mateix hi viu un home gran, aviat quedarà despoblat doncs possiblement haurà de marxar a un lloc més poblat i amb mes serveis degut a la seva avançada edat.
L’església era dedicada a Sant Lluc d’Anyús, tot i que molt simple encara es manté dempeus, poca es la informació que trobem sobre aquest despoblat.