Categoria: Patrimoni

Catedral del Mar

Sempre impressionant, una de les majors obres que tenim a Catalunya ique fins i tot ha donat peu a escriure un llibre.

“Siglo XIV, Barcelona. Bajo la Corona de Aragón, la Ciudad Condal se encuentra en su momento de mayor prosperidad y los habitantes del humilde barrio de pescadores de la Ribera deciden construir, con el dinero de unos y esfuerzos de otros, el mayor templo mariano jamás conocido: Santa María de la Mar.

Mientras se construye el edificio, Arnau Estanyol va creciendo y descubriendo Barcelona. Aunque el verdadero protagonista de la historia es Arnau, no se conoce a éste sin su padre, Bernat Estanyol, un siervo de la tierra, aunque con gran prosperidad, que se vio obligado a dejar sus propiedades y vida, junto a su hijo casi recién nacido, a causa de los terribles abusos de un señor feudal (empezó por yacer con su mujer recién desposada, según los derechos que estos señores poseían en la época, volviéndola casi una demente desde entonces); trabajará como palafrenero, estibador, soldado y cambista mientras vive una vida extenuante siempre al amparo de su catedral. Su vida, con una historia de amor complicada, pasará de la pobreza del fugitivo a la riqueza del noble, no sin provocar la envidia de sus enemigos que trazarán una conjura para llevarla hasta la Inquisición.”

Davidmsfoto ©


El pont

De vegades explorant en busca d’un racó que pugui oferir una imatge diferent i espectacular, et trobes amb obstacles que fan que hagis de desviar el camí, de vegades i sense adonar-te aquell obstacle pot ser el que busques.

davidmsfoto©

davidmsfoto©


Ruïnes

De quan el patrimoni i la història es converteixen en natura passiva i art casual.

Davidmsfoto ©


Oblit

L’abandonament dels pobles de muntanya per manca de serveis, comoditats i canvis en la manera de treballar i el tipus de feina sempre deixen uns rastres gràfics i tangibles que al mateix temps que entristeixen mostren una relalitat que alguns no hem conegut i d’altres han oblidat.

Davidmsfoto ©


La línia P

La línia P, oficialment Organització defensiva del Pirineus, va ser una barrera defensiva construïda entre 1939 i 1948 per evitar que, depenent de les èpoques, els maquis, la Alemanya nazi o els aliats penetressin al territori espanyol. Es componia teòricament d’uns 10.000 búnkeres, dels quals uns 6.000 van ser acabats. Cap a 1980 es van abandonar definitivament. Després de finalitzar la guerra civil espanyola, el govern del general Franco decideix construir una gran barrera defensiva en els Pirineus, en alguns casos molt similar a les existents en la resta del continent. Aquesta barrera aniria des del Mediterrani fins al Cantàbric, aproximadament 500 km d’assentaments fortificats.

Així doncs ens trobem enmig d’aquesta famosa línia P, i la prova la veiem en molts punts de les nostres carreteres, la Seu-Puigcerdà, la Seu-Andorra..etc…però hi ha d’altres que resten amagats, com ell del parc de búnquers de Martinet – Montellà, i d’altres que resten amagats per les nostres muntanyes, normalment prop dels turons i llocs elevats. Aquest matí he tingut la sort d’estar-hi en uns que restaven amagats per la vegetació i l’oblit de la gent de la zona i que es van retrobar arràn d’unes feines de neteja de bosc. Es tracta de tres petits túnels d’uns 2 metres d’alçada i uns 6 de llarg, possiblement per encabir-hi entre tres i quatre persones que devien fer-hi torns de vigilància en el búnquer que hi ha a tocar, el temps i la vegetació han fet que la natura vagi pujant de nivell i faci que aquests túnels vagin quedant en un nivell per sota terra, el que ve a dir que possiblement amb el pas del temps aniran desapareixent. Son obres curioses de contemplar per la seva construcció i el fet que es troben sempre en llocs de difícil accès.

Un altre cop ens trobem que dins del Pirineu tenim un patrimoni històric que ens mostra la importància del nostre territori i que amb el temps es va perdent, tot ique en aquest cas es tracta d’un patrimoni modern, no deixa de ser un patrimoni que forma part de la nostra història i en el que hi van participar la gent del nostre territori.

Us en deixo doncs una imatge d’aquest búnquers i dels túnels.

Més informació sobre la línia P: La línia P

Davidmsfoto

Davidmsfoto

Davidmsfoto

Davidmsfoto


Foto nocturna 5. Sant Marc. Bellestar

De nou i com gairebè cada divendres ens preparem per una altra sortida nocturna, aquest cop ho decidim sobre la marxa, i com que tampoc volem anar molt lluny ens apropem a la ermita de Sant Marc, prop de Bellestar. Poques coses trobem d’aquesta petita ermita, però per avui ja ens està bé, el nostre interès no es històric sino fotogràfic.

Vuit imatges han estat les que hem pogut fer durant aquesta hora i mitja, ens anem apropant al nostre objectiu com a resultat final, aquest cop l’excés de gra o soroll, que ens diu que hem disparat amb una ISO alta, en aquest cas 640, queda clar que hem de baixar-la més.

Davidmsfoto

Davidmsfoto


Foto nocturna 3. Sant Antoni del Tossal. Cerc

Ahir vam tornar a sortir amb en Pep, a les 11:30 èrem a l’ermita de Sant Antoni a Cerc, amb una lluna plena impressionant i una calma absoluta, mentres que a pocs kilómetres més amunt un batibull de gent es trobàven a Ortedò per veure el Picurt.

La temperatura era ideal però la lluna ens va donar massa llum per obtenir els resultats que volíem, tot i que ara ja tenim disparadors automàtics, ens va fallar la llum, però com tot, el camí es llarg i feixug, i no aprendre d’aquest temps que pot semblar perdut, es un error que ja hem après a no cometre, tard o d’hora tot arriba, es qüestió de paciència.

Davidmsfoto

Feta amb una obertura f4 a 30 s. i una ISO a 500.

Davidmsfoto

Feta amb una obertura f4 a 62 s. i una ISO a 400.

Davidmsfoto

Feta amb una obertura f5 a 30 s. i una ISO a 400.


Foto nocturna 1 Les Peces. Alàs

Aquí comencem aquesta incursió en una de les tantes tècniques fotogràfiques que existeixen, la fotografia nocturna, una tècnica complexa i acurad que requereix molt de temps i moltes proves per obtenir uns bons resultats. En aquesta tècnica tot el treball es manual, hem de desactivar vàries funcions automàtiques de la càmera per què desprès no realitzi medicions i ens espatlli el resultat final per intentar compensar la manca de llum.

Els meus primers intents van començar ara fa tres anys a Solsona en una trobada amb uns amics fotògrafs on vanm experimentar amb aquesta tècnica, desprès he continuat fen breus intents amb reslutats més o menys acceptables. Ara vull començar una nova sèrie que iniciaré avui amb la imatge de l’ermita de la Mare de Dèu de les Peces a Alàs, al costat de la Seu.

Amb aquesta primera prova he pogut constatar que necessito urgentment un disparador automàtic, mantenir el disàrador apretat 3 minuts fa que les petites vibracions quedin registrades en la foto final en forma de petits detalls borrosos, en aquesta podem apreciar els estels amb molt poca definició.

Les dades d’aquesta imatge son f 3.5, temps exposició 174 s a 18 mm.

Davidmsfoto


La ruta de serra seca – Vall de Castellbò

Avui al matí i aprofitant aquest espectacular dia, he sortit a fer una excusioneta amb el company Pep, la ruta l’ha triada ell, ens hem dirigit a la vall de Castellbò per fer la Ruta de Serra Seca.
Es tracta d’una ruta circular que surt i torna al mateix punt, amb un recorregut aproximat d’uns 6 km, la ruta ens apropa a uns masos antics i ens porta a una torre defensiva que vigilava l’entrada a la vall de Castellbò.
Una ruta còmoda i tranquila, tot i que les indicacions més que precàries en molts moments son escases, sort que l’experiència a la muntanya i el bon coneixement de la zona ens ha ajudat.
Res millor per a un matí de diumenge que la companyia d’un bon amic, i una cerveseta al lloc habitual a la Seu, com no…..
Castellbò
Torre dels Moros o Torrota
En Pep buscant el camí

Les valls amagades de Lavansa

Aquest matí aprofitant aquest sol regalat, hem sortit per fí a fer una petita excursió cap a la vall de Lavansa, aquesta vall desconeguda i que tenim tant a prop. De fet ens hem arribat a una petita vall que sembla ser té el nom de Baiell.
Hem deixat el cotxe a l’inici de la pista, i hem començat a baixar a peu uns 3 km, desprès d’aquest 3 km hem agafat un camí a mà dreta que ens ha anat baixant cap al riu i en paral·lel, fins haver-lo de creuar, cosa que hem retrocedint uns metres i passant per un pont de fusta en força mal estat, desprès de creuar uns prats prop d’una cova força interessant.
Passats els prats hem seguit pujant serpentejant pel camí, hem anat guanyant alçada sobre el riu, que sentíem de fons carregat per les plujes d’aquests dies.
El nostre objectiu era una mena de mas o borda que ja havíem vist abans desde una altra vall i que semblava gran i interessant per la seva ubicació.
Continuem pel camí i arribem a un lloc on la vall s’estreta, i forma un petit canó que podem observar desde un curiós lloc on l’erosiò de l’aigua ha fet que es formin força escletxes en un cingle calcàri, d’un pam a un metre d’ampla i d’una fondaria que molts cops no es veu final.
Poc desprès elcamí comença a baixar, en  aquest punt un torrent creuava el nostr camí, a curiosita i el fet que ens trobàvem prou engorjats ha fet que el resseguíssim uns metres per descobrir, que tal i com creiem, provenia d’un barranc estret i força maco i curiós.
Al cap d’una estona hem pogut veure en la llunyanía el nostre objectiu, que per desgràcia nostra es troba a l’altre banda del riu, intentem buscar un lloc per creuar-lo però desprès de buscar un lloc poc fons o poc ample no trobem solució, el riu baixa fort així que creuar-lo es complicat, ho deixem per un altre dia.
Ens quedem devant admirant el paisatge i l’emplaçament privilegiat del mas, o el que sigui que es, i que no em pogut averigüar per no poder acostan’s-hi més.
Això vol dir que tornarem, i fins i tot si ens sentim valents arranjarem una mica el camí que acusa l’oblit i el nul pas de les persones.
De tornada aprofitem per visitar una petita esglèsia que s’ha restaurt no fa gaire, l apena es que es troba tancada, doncs a l’interior es troba un retaule que també s’ha aprofitat de la restauració.
La tornada es fa una mica pesada per la interminable pujada, la gana i el sol que ja comença a empènyer.

La cova

Uns amics

El Mas en qüestiò