Photographic activities in nature

Natura

Abellerols

Un dels ocells que em fascinen, de tants que hi ha…és l ‘Abellerol (Merops apiaster) pel seu vol veloç i estratosfèric, per què és dels pocs que nia en talusos sorrencs i argilosos i sobretot per la seva varietat de colros, de fet casi bé semblaria un ocell tropical, verds, blaus, vermells grocs…espectacular

Aquí l’alt Urgell cada any hi arriben provinents de l’Àfrica i si està a passar  l’estiu, cacen insectes al vol el que també és tot un espectacle i en època de reporducció els ofereixen a les famelles, com fan altres insectívors.


Siguem coherents

Siguem coherents.
Avui hem assistit a unes jornades sobre aus necròfagues al Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent. ës alentador saber que fem bé la feina però sobretot que el discurs que oferim cada dissabte sobre costums, comportament i biologia dels voltors es el correcte, el real, i que per molt que molts mitjans intentin vendre una altre idea, els voltors NO ataquen , i el voltor comú encara menys.
Això no es nou i més d’un, de dos i de tres cops ho hem dit, però avui al escoltar com els professionals que s’encarreguen de fer el peritatge i valoració de les queixes i denúncies per part de molts dels ramaders, han donat la visió dels fets, basada en l’experipencia, l’estudi i molts anys de treball he pogut concloure que no anàvem mal encaminats amb les nostres suposicions.
Una gran part de les denúncies son un engany, ja sabem que no ataquen, la seva morfologia ni naturalesa ho permet, però tampoc hem estat mai al lloc dels fets, avui qui hi ha estat i hi segueix estant ha fet palés el que sabíem. Las morts de bestiar en les que s’han vist implicats els voltors, no han estat provocades per ells, l’animal era insalvable, i els voltors només han fet el que els toca, eliminar el cadàver. Hi ha dades que demostren que hi ha una relació directa entre l’augment de denúncies per atac de voltors i la publicació de la llei de compensacions, així com en les èpoques de part de les vaques i poltres, i que és d’on prové un gran percentatge de les denúncies. No ataquen ovelles…ni cabres…seria més fàcil, son més petits….aquí ho deixo…rumieu.
Amb ramaders de la zona algún cop hi hem parlat i comenten que mai abans es pujàven a muntanya animals a punt de parir i es deixàven sols allà…ara es puja el bestiar i se’l deixa dies pasturant i no hi ha un control diari continu com a la granja, com es pot saber doncs si hi ha atac..?
El problema però ve de més amunt, un govern que ja contempla al voltor com a espècie que pot atacar, quan hi ha estudis que demostren que no és així, i comunitats autònomes veïnes que no ho contemplen de cap de les maneres.
I per anar més enllà encara un govern central que permet que s’administrin medicaments al bestiar domèstic de ramaderia extensiva que se sap que és mortal pels voltors, quan països del “tercer món” ja fa anys que el prohibeixen….interessos ocults d’alguna farmacèutica?….siguem coherents..
Els voltors eviten la propagació de enfermetats altament perilloses en forma de virus i bacteris que poden acabar filtrant-se en el subsòl i convertir-se en un greu problema, però obviem la seva funció, obviem la manca d’informació en els mitjans en el que es mostra la polèmica, i obviem la seva importància en la seva funció de sanitaris naturals.
Siguem coherents quan llegim una notícia sobre atacs de voltors i no fem un judici erròni, quants cops sabem com s’ha iniciat el suposat atac?…que feia la vaca allà, quin era el seu estat de salut, ha patit alguna afecció al parir…? el que està clar és com a carronyaires sempre que hi hagi un cadàver, ells hi seran, que fàcil però llençar acusacions….
Siguem coherents i analitzem…
©Davidmsfoto

Poesia-Fragilitat

La fotografia és una art en el que el fotògraf mira de mostrar un sentiment o emoció amb una imatge, i en aquesta igual que en un poema és pot transmetre delicadesa, amor, i fragilitat…un simple reflexe de bon matí a mi em transporta i m’aporta pau, com si escoltés un bon poema, recitat casi com una cançó, com es feia abans,  amb sentiment….

pirineus, pirineos, fotografia, seu d’urgell, nature, birds


L’imatge i el moment

Quants cops he esperat camuflat entre vegetació, assegut al terra i sovint amb fred, el moment perfecte, la imatge que em transmet…..hores i hores sense cap resultat.

Arriba el dia però en que sense ni tenir la càmera a la mà apareix el moment mentre esmorzes assegut en un camp, t’incorpores, vas cap al cotxe, te prepares d’esquenes a l’individu i dispares….i així apareixen aquests instants efímers que captas per segons i que mostren l’equilibri, i la convivència, allò tan fràgil que l’èsser humà s’esmerça en trencar com un full de paper mullat.

Davidmsfoto ©


Montserrat, la muntanya màgica.

Les meves primeres exploracions en solitari van ser a Montserrat, aquell massis de conglomerat sempre m’ha cridat l’atenció, allà al mig de no res….

Veure les llums canviants en funció del dia i les estacions m’ha ajudat a descobrir una altra faceta de la muntanya que l’ha fet més interessant. Al final amb el temps i quan canvas de lloc de residència canvien els teus interessos i visions i poc a poc substitueixes les icones naturals….

La sort es que casualtats de la vidda li he pogut retre l’homentage que em mereix…

Davidmsfoto ©


Llums i neu

La tardor ens ofereix uns paisatges únics amb unes tonalitats espectaculars per la caiguda de les fulles dels arbres caducifolis, cada espècie amb un to i tempo diferent fa que gaudim per unes setmanes d’aquest paisatge. Però no oblidem que si la tardor és com toca, al final de l’estació apareix la neu, que combinada amb la llum crepuscular dona un paisatge diferent al dels boscos i fulles i igual de màgic. A la tardor a Alinyà, per exemple, per la seva orientació tenim les darreres llums entre les 16:30 i les 17:00 el que fa que sigui una vall ideal per gaudir de la tardor i les postes de sol.

Davidmsfoto ©


Papallones en declivi.

El 70% de les papallones està en declivi,el canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl com a causes del declivi.

Investigadors del CREAF i del Museu de Ciències Naturals de Granollers han estudiat durant dues dècades les poblacions de papallones de Catalunya, Andorra i Menorca i manifesten que tres quartes parts d’aquestes estan perdent individus. Les causes principals són l’escalfament global – i la conseqüent sequera a la regió mediterrània – i els canvis que pateixen els hàbitats de les papallones, sobretot a causa de la urbanització, l’abandonament dels espais oberts i el desenvolupament d’una agricultura intensiva.

Si bé la disminució en l’abundància de papallones és una dada molt informativa de que alguna cosa no funciona bé, també cal tenir en compte altres factors per valorar el futur de les poblacions de papallones a la nostra regió. Els investigadors del CREAF han observat que les poblacions més inestables – aquelles on el número d’individus varia fortament – són més vulnerables als factors ambientals. Que siguin propenses a fluctuar significa també que en determinats moments la població tindrà pocs individus i és aquí quan les pressions ambientals poden fer desaparèixer la papallona. Les poblacions més inestables són, altre cop, les d’espècies amb vàries generacions anuals i les que s’especialitzen en explotar hàbitats més concrets.

Queda clar doncs que els treballs de reintroducció d’espècies s’ha d’extendre també als lepidòters i això vol dir un canvi en els usos del sòl i en la gestió dels ecosistemes.

 

davidmsfoto ©

Papallona_davidmsfoto ©


Boscos Màgics i Opinicus.

Hi ha paisatges que ens transporten a llocs màgics on sembla que visquin èssers fantàstics de tota mena i mida, segur que algú ja pensa en l’Opinicus. l’Opinicus és una subespècie de Grifo, és una bèstia amb cos de lleó i ales i cap d’àliga, datat sobre l’any 1770 es desconeix el seu orígen. El paisatge que més evoca aquesta fantasia és sens dubte el bosc, i un dels boscos més màgics és el d’arbres caducifolis on la tardor sembla despullar-lo tot i que això no vol dir que pugui amagar algún secret….. 😉

dms_2847


Àntrax

En les sortides de dissabte per veure els voltors després de fer l’aport en el punt d’alimentació faig una petita explicació del comportament i característiques de les quatre espècies que podem veure, mai és igual i varia també en funció de l’interès i la motivació dels clients en fer preguntes. El que no canvia mai i que deixo fins al final després de característiques, alimentació, morfologia, nius, creixement etc, és la importància de que hi siguin, la importància que existeixin i formin part de la natura i treballin en equip, son elementals per la eliminació dels cadàvers i tothom ho sap, però perqué?

Senzill i a l’hora més que necessàri, evitar la propagació de bacteris que son portadors d’enfermetats, els voltors poden cruspir-se el cadàver d’un animal en descomposició amb aquests bacteris actius sense que els passi res i el que és més important sense propagar-los o escampar-los. Però si parlem d’enfermetats difícilment si no es que som metges ens venen al cap termes més enllà de grip, neumonia…etc

Doncs bé enfermetats com la Leptospirosi, la Brucel.losi o l’Àntrax, si heu llegit bé, Àntrax una variació del famós Àntrax que es va utilitzar com arma de guerra.

Aquest és el causat pel Bacillus anthracis, que te associades ferides o úlceres d’un color negrós quan afecta la pell amb una infecció cutània. Aquesta causa en els humans causa una lesió a la pell que s’acaba transformant en una úlcera de color negre i d’aquí ve també el nom de carboncle. L’úlcera sol començar com una lesió irritant i indolora, però que causa picor al lloc de la infecció, i sol aparèixer uns dies després de la infecció. Això es causa quan el bacteri entra a través de talls i petites ferides a la pell. Aquesta forma d’àntrax maligne és molt comú en persones que manipulen animals infectats. L’àntrax maligne cutani no té una mortalitat gaire alta si es tracta amb antibiòtics. Sense tractament, el 20% dels casos acaben desembocant en la mort.

Però hi ha dos tipus més.

Pulmonar
La infecció respiratòria presenta inicialment els símptomes típics d’un refredat durant diversos dies, seguits d’un col·lapse respiratori greu. La mortalitat és del 92%, però si es tracta aviat, és del 45%. És molt important diferenciar l’àntrax maligne d’un refredat per poder-lo tractar al més aviat possible i millorar les possibilitats de supervivència. La mortalitat quan la malaltia ha arribat a fases avançades és del 97%, independentment del tractament.

La infecció letal sol ser el resultat d’inhalar 10.000-20.000 espores, però hi ha individus que moriran amb una exposició molt inferior (hi ha poca documentació sobre el nombre d’espores necessàries per produir una infecció).

Gastrointestinal
En els humans es causa per la ingesta de carn infectada amb Bacillus anthracis. Els seus símptomes són la diarrea intensa, vòmits de sang, inflamació dels intestins i pèrdua d’apetit. Les infeccions gastrointestinals per aquest bacteri es poden tractar, però solen tenir una mortalitat del 25%-60% depenent com d’aviat es tracti la malaltia. És la forma menys comuna de l’àntrax.

Així que podem estar tranquils mentre els voltors segueixen volant per damunt dels nostres caps i segueixin creant noves colònies en penyasegats. I quan us pregunteu perquè hi han de ser només heu de cercar al Google “Malaties zoonòtiques” i dins d’aquestes les que es transmeten per la descomposició d’animals morts i que es propaguen fins i tot per simples picades de mosquit o insecte.

 

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

 


Migrant..

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

A la primavera arriben a Catalunya per millorar les seves oportunitats de supervivència i també per millorar el seu èxit reproductor. I aviat, a finals d’estiu i principis de tardor, mil.lions d’ocells tornen a realitzar aquest increïble viatge fins a les seves zones d’hivernada fugint del fred.

Pensem també que a més uns viatges tan llargs són molt costosos per totes les espècies d’ocells. No només per les llargues distàncies, també hi ha altres inconvenients com: el mal temps durant el viatge, la manca d’aliments durant el trajecte, els depredadors, les interferències humanes; tots ells fan que el viatge sigui feixug. La gran majoria necessita reposar quan acaben les seves forces o es troben davant de condicions meteorològiques desfavorables. Per això, necessiten hàbitats favorables per fer parades i recuperar-se abans d’arribar al destí. A l’Alt Urgell un dels ocells migradors més grans que arriba és l’Aufrany (Neophron pernochpterus), concretament a Alinyà hi troba refugi i descans cada any per això és fàcil poder gaudir del seu vol i la seva silueta de planador impolut.

La seva estada coincideix també amb el seu cicle de reproducció i per això no és difícil veure exemplars joves visitant els punts d’alimentació suplementària.

 


Volant….

El voltor és dels més nombrosos dels quatre voltors, no per això hi ha en excès, també és el menys acurat, clar que ha de fer la major part de la feina quan es tracta d’eliminar cadàvers, cosa que hauríem d’agraïr per qué evita la propagació de moltes enfermetats de les que molts ni hem sentit a parlar. Sí, també son una mica maldestres a l’hora de construïr els seus nius i això fa que de tant en tant algun poll caigui i mori, també es part de l’equilibri natural, i la veritat és que bonics i estètics no ho son gaire, vaja potser no tant com els seus “cosins” però son uns grans planadors, una envergadura de 2,65 m per tant sols 7 -9 kg els fa ultra lleugers i tot i que no son gaire acrobàtics en vol com els grans trencalosos tenen un vol majestuós i espectacular que no deixa indiferent a ningú.

Voltor comú a Alinyà

Davidmsfoto ©


Quietud

Hi ha paisatges que enamoren, la quietud sovint a les cues de pantans i embassaments tenen una estranya atracció. Potser per la manca de quietud mental i psicològica i la cerca d’aquest espai de desconnexió que tant necessitem. O potser per ser refugi d’una gran varietat d’espècies de flora i fauna i tractar-se d’un ecosistema poc habitual…qui sap…la qüestió es que atrau…o no?!…

©Davidmsfoto

Davidmsfoto ©


Aufrany

L’Aufrany, o voltor egipci és un dels quatre voltors que sobrevolen la nostra comarca, els podem trobar tots quatre junts amb una mica de sort a Alinyà.

És el més petit dels quatre i l’unic migrador, s’alimenta evidentment de carronya i la seva envergadura no supera els 2 metres adiferència dels altres tres, el seu pes oscila entre el 1,6 i els 2,5 quilos.

Amb un vol acrobàtic i ostentador en època d’aparellament persegueix la famella i fa giravolts agafant-se amb les potes, tot un espectacle de l’aire, la primera reproducció es dona als 4-5 anys, poden viure una mitja de 23 anys en estat salvatge, més si és en captivitat. També és l’ùnic dels quatre que alhora és coprófag, s’alimenta dels excrements de les vaques per aconseguir insectes i per aprofitar els carotens i la luteïna que é el que li dona aquest color ataronjat a la careta, mentre que la resta del cos és tot blanc i amb les extremitats de les ales i el contorn negre.

Davidmsfoto ©

Neophron percnopterus


Voltor comú. Gyps fulvus

Amb més mala fama que bona els voltors sempre han estat perseguits, a mi sempre m’ha fascinat el seu vol, i relacionats amb la mort i els mals auguris pel  sol fet d’alimentar-se de carronya.

És l’únic dels quatre voltors que viu en colònies, son gregaris i tenen uns rols de comportament que es mantenen en el moment d’alimentar-se d’un cadàver, a més és l’espècie més nombrosa, es normal veure alguna baralla entre membres d’una colonia, i escoltar els sons que hi emeten.

Però de fet tenen un paper molt important dins del rol ecològic de la natura en l’eliminació de cadàvers evitant així la propagació de malalties infeccioses i bacteris que poden perjudicar altres animals. De vegades se’ls acusa injustament d’atacar bestiar, però no hi cap indici fiable de fet de les 53 denùncies que es van fer durant el darrer any sobre atacs a bestiar, només 5 son possibles positius, encara s’investiguen els fets. És un ocell que no està preparat per atacar, morfològicament no tenen armes, així com hi ha altres ocells amb potents urpes, el voltor te les potes que més aviat semblen de gall, amb ungles curtes i gens esmolades.

Si que és veritat que quan una vaca ha parit el voltor baixa a alimentar-se de la placenta, evidentment com son gregaris, no en baixa un baixen gairebé tots els mebres de la colònia i això per als ulls inexperts i amb la vaca molts cops esgotada per l’esforç del part i el tamany del vedell estirada al terra, pot semblar un atac. És possible que en algún moment molt puntual hagin provat de tantejar el vedell a veure si reacciona bé o no per menjar-se’l, ( algún cop neixen mig morts o molt dèbils ) però podríem dir que un cas entre mil, i evidentment això no el converteix en assassí i menys encara a tota l’espècie, és una qüestió més aviat d’oportunisme o supervivència.

No per això hem de condemnar l’espècie i molt menys exterminar-la com ha passat amb alguns depredadors quan l’home a envaït el seu territori per fer cultius i ha fet desaparèixer les seves presses.

De fet tampoc hem d’oblidar l’actuació e l’home sobre la natura, quan li ha interessat se n’ha aprofitat i no li ha importat gens l’ecosistema del lloc arribant a extinguir espècies, es el cas per exemple del voltor negre, l’únic dels quatre voltors que fa els nius en arbres, degut al seu gran tamany ho ha de fer en arbres grans, i aquí és on vull matissar el fet que fa més d’un segle que per motius diversos es va a començar a talar el bosc per l’aprofitament de fusta i evidentment quan més gran era l’arbre millor, ara queda a l’aire si aquesta actuació és la que va fer desaparèixer el voltor negre al Pirineu en destruïr el seu hàbitat

 

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©


Camins

Hi ha camins que ens porten a llocs increïbles, però res comparat amb el plaer de poder recòrre’ls…forest_davidmsfoto ©


Boscos terapèutics.

Darrerament he llegit en diferents mitjans els beneficis de passejar per boscos sobretot boscos madurs i vells, sembla que alguna espècie d’arbre desprèn algun tipus d’essència a partir d’una determinada edat que fa que passejar pel bosc sigui relaxant no només per la vista i la pau que transmet sinó per aquest aroma que fa treballar certes cèl.lules del nostre cervell que fa que ens relaxem més.

Per sort és un mitjà on sempre m’hi he trobat com a casa, ara amb fonament científic i tot, per això sempre que puc busco un bon bosc per poder perdre’m i fotografiar-hi la seva llum i els seus contrastos, diuen que en la fotografia un ha de trobar el punt dolç de la llum, ha de saber veure les ombres i els contrastos i buscar la imatge.

A l’alt urgell tenim infinitat de boscos de diferents tipus i la tardor i l’hivern son la millor època per fotografiar-los, el sol surt més baix i això fa que la llum entri menys vertical i fins i tot la tonalitat degut a la distància d’aquest amb la terra i la perspectiva, sigui diferent i menys forta. Això ens permet amb paciència poder esperar la llum perfecta, evidentment hi ha unes hores que son millors com la de la sortida i la posta, i si anem al matí i sabem moure’ns bé i coneixem la zona podrem buscar les boires i l’efecte que fa la combinació del sol ens donarà una imatge màgica i especial.

Matineu, busqueu un bon bosc a ser possible elevat millor que en una vall i aneu observant com es mou el sol, busqueu un element per jugar amb un contrallum i podreu obtenir imatges fantàstiques.

 

Davidmsfoto ©

                                                                                                                       Davidmsfoto ©


Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Una de les nostres activitats estrella és el safari fotogràfic, conegueu la natura i descobriu els paisatges més espectaculars del Parc Natural de l’Alt Pirineu amb el nostre nou vehicle i gaudiu del plaer de fer fotos amb tranquilitat i on no hi podreu accedir amb vehicles normals.

Teniu la possibilitat de acabar l’activitat amb un dinar de muntanya en un bell i tranquil refugi.

Descobriu la fauna i la vegetació dels parcs naturals.

El preu inclou el transport en vehicle 4X4, i un aperitiu amb refrigeri.

Preu promoció 31€ per persona.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©


En blanc

Molts cops relacionem el paisatge amb grans varietats de tons i colors, més encara si prenem imatges a la primavera o a la tardor, però a l’hivern podem jugar amb el blanc i negre aconseguint efectes més que sorprenents.

© Davidmsfoto

Davidmsfoto ©


Vent

Només els que ens movem per la muntanya habitualment coneixem i patim les seves adversitats, el que pot ser un vent molest en una ciutat o poble a l’alta muntanya es converteix en un enemic que pot fer-te jugar la vida.

Davidmsfoto ©


Esperant la llum.

La clau de la fotografia és, a part d’una bona perspectiva i composició, la llum, buscar aquella llum que dura tan sols uns segons, esperar aquell moment i tenir a punt la màquina amb la velocitat i l’obertura correctes, una mica per experiència, una mica per intuició i una mica per sort…

Quan arriba el moment disparem i creuem els dits, i ens quedem una estona contemplant la imatge en moviment, l’aire, els arbres…escoltant i sentint..sempre he dit que el millor de captar una imatge, és el que ve després, allargar aquell segon capturat i gaudir del moment, del silenci, de l’entorn i de la màgia.

 

davidmsfoto ©


Tardor

Amb els anys m’he adonat que si haguès de triar una estació sense cap mena de dubte triaria la tardor, el clima és excepcional, la llum és perfecta i la natura ens ofereix una gama cromàtica impressionant amb gran varietat de tonalitats.

Davidmsfoto ©

Parc Natural Alt Pirineu


Grandesa

Només els que hi han estat sota i gaudint del seu silenci caracteristic han entès que per a ella no som res.

©davidmsfoto

©davidmsfoto


Home i natura

Quan l’home accepta el seu lloc dins del planeta i entèn que no és superior a la resta dels èssers amb els que conviu és quan pot establir vincles  relacionar-se amb ells.

©Davidmsfoto

©Davidmsfoto


Bosc de Banat.

Perdre´s per dins d’un bosc, fred, humit, amb aquella aroma inconfusible, seguir un torrent per veure que hi ha més amunt buscant un toll o un salt espectacular per captar aquell moment amb la màgia que l’envolta, amb els peus freds, les mans humides i els genolls xops de buscar una bona perspectiva, aquesta és la simplicitat del fotògraf, l’objectiu no és el fí, sino el medi, una imatge no te cap significat si darrera d’ella no hiés tot això.

Aquesta editada en Orton, un bosc màgic prop de Banat.

ortonboscbanat