Categoria: Llums

Neva

I amb l’hivern, malgrat el canvi que vivim, si tot va bé, arriba la neu. La neu no només és important per que les estacions d’esquí puguin fer calaix, amb el que comporta indirectament com la dinamització de l’economia local i evidentment el divertiment per qui la gaudeix.

L’hivern és l’estació més freda de l’any i es tant necessària per la natura i el seu equilibri, com per nosaltres ho és la digestió, multitud d’espècies canvien costums, o aspecte en arribar l’hivern, fins i tot alimentació i territori. Canvis importantíssims i necessaris per tot el que comporta que hi hagi fauna i flora a la natura, regeneració, selecció, i enduriment per exemple entre molts d’altres factors i per descomptat una reserva d’aigua que a mida que la neu fon els aqüífers van afegint al que tenen, si la tardor ha estat com cal.

No deixa doncs de ser un cicle de vital importància per la biodiversitat i el seu equilibri, encara que el paisatge molts cops esdevingui monocromàtic.

Paisatge nevat amb el sol en contrallum.
LLums hivernals


Tardor

Sens dubte és la meva estació preferida, els colors i la llum son inigualables fins i tot la climatologia és perfecta, la natura es prepara per hivernar i el més notable és veure com els arbres abans de perdre les fulles, canvien el color d’aquestes.

Però perquè passa?, a la tardor el dia s’escurça i el temps es torna més fresc, això fa que l’arbre hagi de reduir la producció de clorofil.la i augmentar la de xantofil·les i carotens, que ja estaven presents en l’època vegetativa però no eren visibles perquè la clorofil.la dominava per sobre d’ells. Comencen doncs a aparèixer els colors ataronjats i grocs de les fulles. En el cas dels colors liles i vermells són deguts a les antocianines, pigments naturals, que es produeixen a les fulles a la tardor a partir de la glucosa que s’ha acumulat durant l’estiu.


Tardor a les valls de Valira – Alt Urgell


Hivern, fred, neu i bona llum.

Qaun arriba l’hivern tendim a buscar l’escalfor i el refugi de la llar, però si superem aquest instint d’autoprotecció i ens abriguem bé, podem srtir a gaudir del paisatge efímer de l’hivern.

Ja us he comentat els beneficis i el plaer de perdre’s pel bosc, però a l’hivern hi hem de sumar el silenci absolut, hi ha fauna que hiverna, altra no hi és pel fred i l’altre prou feina te a trobar menjar.

L’avantatge a més és la posició del sol respecte a d’altres estacions més càlides i lluminoses, el sol va més baix i això fa que amb una mica de lògica i paciència trobem un bosc on el sol hi faci entrar la seva llum d’una manera increïble, si el bosc està nevat i el vent la fa caure tindrem una composició molt maca.

© David Manzanera


Montserrat, la muntanya màgica.

Les meves primeres exploracions en solitari van ser a Montserrat, aquell massis de conglomerat sempre m’ha cridat l’atenció, allà al mig de no res….

Veure les llums canviants en funció del dia i les estacions m’ha ajudat a descobrir una altra faceta de la muntanya que l’ha fet més interessant. Al final amb el temps i quan canvas de lloc de residència canvien els teus interessos i visions i poc a poc substitueixes les icones naturals….

La sort es que casualtats de la vidda li he pogut retre l’homentage que em mereix…

Davidmsfoto ©


Llums i neu

La tardor ens ofereix uns paisatges únics amb unes tonalitats espectaculars per la caiguda de les fulles dels arbres caducifolis, cada espècie amb un to i tempo diferent fa que gaudim per unes setmanes d’aquest paisatge. Però no oblidem que si la tardor és com toca, al final de l’estació apareix la neu, que combinada amb la llum crepuscular dona un paisatge diferent al dels boscos i fulles i igual de màgic. A la tardor a Alinyà, per exemple, per la seva orientació tenim les darreres llums entre les 16:30 i les 17:00 el que fa que sigui una vall ideal per gaudir de la tardor i les postes de sol.

Davidmsfoto ©


Boscos terapèutics.

Darrerament he llegit en diferents mitjans els beneficis de passejar per boscos sobretot boscos madurs i vells, sembla que alguna espècie d’arbre desprèn algun tipus d’essència a partir d’una determinada edat que fa que passejar pel bosc sigui relaxant no només per la vista i la pau que transmet sinó per aquest aroma que fa treballar certes cèl.lules del nostre cervell que fa que ens relaxem més.

Per sort és un mitjà on sempre m’hi he trobat com a casa, ara amb fonament científic i tot, per això sempre que puc busco un bon bosc per poder perdre’m i fotografiar-hi la seva llum i els seus contrastos, diuen que en la fotografia un ha de trobar el punt dolç de la llum, ha de saber veure les ombres i els contrastos i buscar la imatge.

A l’alt urgell tenim infinitat de boscos de diferents tipus i la tardor i l’hivern son la millor època per fotografiar-los, el sol surt més baix i això fa que la llum entri menys vertical i fins i tot la tonalitat degut a la distància d’aquest amb la terra i la perspectiva, sigui diferent i menys forta. Això ens permet amb paciència poder esperar la llum perfecta, evidentment hi ha unes hores que son millors com la de la sortida i la posta, i si anem al matí i sabem moure’ns bé i coneixem la zona podrem buscar les boires i l’efecte que fa la combinació del sol ens donarà una imatge màgica i especial.

Matineu, busqueu un bon bosc a ser possible elevat millor que en una vall i aneu observant com es mou el sol, busqueu un element per jugar amb un contrallum i podreu obtenir imatges fantàstiques.

 

Davidmsfoto ©

                                                                                                                       Davidmsfoto ©


Fageda de la Mena

Evidentment la millor època per visitar una fageda és la tardor, l’hivern peró és un moment en que en dinsar-se pel bosc buscant la baixa llum de l’estació també permet conèixer i gaudir aquest tipus de bosc.

Molt a prop de casa tenim la vall d’Ingla al lloc més humit de la vall de l’Ingla es trobaen roures, pins rojos, pins negres, avets, gatsaules, blades, aurons, avellaners, saulics, boixos, moixeres, moixeres de guilla, trèmols, grèvols, bedolls, ginestes sessilifòlies, corners, corneres, tortellatges… i una fageda amb el·lèbor verd. Aquest bosc de faigs és l’únic que hi ha en tota la Cerdanya.

Davidmsfoto ©


Esperant la llum.

La clau de la fotografia és, a part d’una bona perspectiva i composició, la llum, buscar aquella llum que dura tan sols uns segons, esperar aquell moment i tenir a punt la màquina amb la velocitat i l’obertura correctes, una mica per experiència, una mica per intuició i una mica per sort…

Quan arriba el moment disparem i creuem els dits, i ens quedem una estona contemplant la imatge en moviment, l’aire, els arbres…escoltant i sentint..sempre he dit que el millor de captar una imatge, és el que ve després, allargar aquell segon capturat i gaudir del moment, del silenci, de l’entorn i de la màgia.

 

davidmsfoto ©


Tardor

Amb els anys m’he adonat que si haguès de triar una estació sense cap mena de dubte triaria la tardor, el clima és excepcional, la llum és perfecta i la natura ens ofereix una gama cromàtica impressionant amb gran varietat de tonalitats.

Davidmsfoto ©

Parc Natural Alt Pirineu


El pont

De vegades explorant en busca d’un racó que pugui oferir una imatge diferent i espectacular, et trobes amb obstacles que fan que hagis de desviar el camí, de vegades i sense adonar-te aquell obstacle pot ser el que busques.

davidmsfoto©

davidmsfoto©