Photographic activities in nature

Llums

Montserrat, la muntanya màgica.

Les meves primeres exploracions en solitari van ser a Montserrat, aquell massis de conglomerat sempre m’ha cridat l’atenció, allà al mig de no res….

Veure les llums canviants en funció del dia i les estacions m’ha ajudat a descobrir una altra faceta de la muntanya que l’ha fet més interessant. Al final amb el temps i quan canvas de lloc de residència canvien els teus interessos i visions i poc a poc substitueixes les icones naturals….

La sort es que casualtats de la vidda li he pogut retre l’homentage que em mereix…

Davidmsfoto ©


Llums i neu

La tardor ens ofereix uns paisatges únics amb unes tonalitats espectaculars per la caiguda de les fulles dels arbres caducifolis, cada espècie amb un to i tempo diferent fa que gaudim per unes setmanes d’aquest paisatge. Però no oblidem que si la tardor és com toca, al final de l’estació apareix la neu, que combinada amb la llum crepuscular dona un paisatge diferent al dels boscos i fulles i igual de màgic. A la tardor a Alinyà, per exemple, per la seva orientació tenim les darreres llums entre les 16:30 i les 17:00 el que fa que sigui una vall ideal per gaudir de la tardor i les postes de sol.

Davidmsfoto ©


Boscos terapèutics.

Darrerament he llegit en diferents mitjans els beneficis de passejar per boscos sobretot boscos madurs i vells, sembla que alguna espècie d’arbre desprèn algun tipus d’essència a partir d’una determinada edat que fa que passejar pel bosc sigui relaxant no només per la vista i la pau que transmet sinó per aquest aroma que fa treballar certes cèl.lules del nostre cervell que fa que ens relaxem més.

Per sort és un mitjà on sempre m’hi he trobat com a casa, ara amb fonament científic i tot, per això sempre que puc busco un bon bosc per poder perdre’m i fotografiar-hi la seva llum i els seus contrastos, diuen que en la fotografia un ha de trobar el punt dolç de la llum, ha de saber veure les ombres i els contrastos i buscar la imatge.

A l’alt urgell tenim infinitat de boscos de diferents tipus i la tardor i l’hivern son la millor època per fotografiar-los, el sol surt més baix i això fa que la llum entri menys vertical i fins i tot la tonalitat degut a la distància d’aquest amb la terra i la perspectiva, sigui diferent i menys forta. Això ens permet amb paciència poder esperar la llum perfecta, evidentment hi ha unes hores que son millors com la de la sortida i la posta, i si anem al matí i sabem moure’ns bé i coneixem la zona podrem buscar les boires i l’efecte que fa la combinació del sol ens donarà una imatge màgica i especial.

Matineu, busqueu un bon bosc a ser possible elevat millor que en una vall i aneu observant com es mou el sol, busqueu un element per jugar amb un contrallum i podreu obtenir imatges fantàstiques.

 

Davidmsfoto ©

                                                                                                                       Davidmsfoto ©


Fageda de la Mena

Evidentment la millor època per visitar una fageda és la tardor, l’hivern peró és un moment en que en dinsar-se pel bosc buscant la baixa llum de l’estació també permet conèixer i gaudir aquest tipus de bosc.

Molt a prop de casa tenim la vall d’Ingla al lloc més humit de la vall de l’Ingla es trobaen roures, pins rojos, pins negres, avets, gatsaules, blades, aurons, avellaners, saulics, boixos, moixeres, moixeres de guilla, trèmols, grèvols, bedolls, ginestes sessilifòlies, corners, corneres, tortellatges… i una fageda amb el·lèbor verd. Aquest bosc de faigs és l’únic que hi ha en tota la Cerdanya.

Davidmsfoto ©


Esperant la llum.

La clau de la fotografia és, a part d’una bona perspectiva i composició, la llum, buscar aquella llum que dura tan sols uns segons, esperar aquell moment i tenir a punt la màquina amb la velocitat i l’obertura correctes, una mica per experiència, una mica per intuició i una mica per sort…

Quan arriba el moment disparem i creuem els dits, i ens quedem una estona contemplant la imatge en moviment, l’aire, els arbres…escoltant i sentint..sempre he dit que el millor de captar una imatge, és el que ve després, allargar aquell segon capturat i gaudir del moment, del silenci, de l’entorn i de la màgia.

 

davidmsfoto ©


Tardor

Amb els anys m’he adonat que si haguès de triar una estació sense cap mena de dubte triaria la tardor, el clima és excepcional, la llum és perfecta i la natura ens ofereix una gama cromàtica impressionant amb gran varietat de tonalitats.

Davidmsfoto ©

Parc Natural Alt Pirineu


El pont

De vegades explorant en busca d’un racó que pugui oferir una imatge diferent i espectacular, et trobes amb obstacles que fan que hagis de desviar el camí, de vegades i sense adonar-te aquell obstacle pot ser el que busques.

davidmsfoto©

davidmsfoto©


Tardor II. #aralleida #pnaltpirineu #igersseu

Nova imatge d’aquesta estació tant màgica i lluminosa, realitzada durant la trobada d’Igers al Parc Na

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

cional del Alt Pirineu


Tardor

La tardor no és la estació més colorida, però ens ofereix un varietat cromàtica que combina excepcionalment amb unes llums màgiques i exclusives.

©davidmsfoto

©davidmsfoto


Mirades

Quanta estona ens passaríem sentats gaudint d’una imatge com aquesta….

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©


Ombres

Sense sortir explícitament a fer fotos, hem sortit tots plegats a passejar per la muntanya, tot i el vent gèlid ha valgut la pena doncs la visió dels Pirineus recen nevats es un plaer per a la vista.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©


Llums de tardor II

Ombres i llum de tardor creen un efecte tridimensional en les imatges.

Cap al Ras de Conques des de Solanell


Llum i color

En dues paraules i ben resumit, el que per mi és la tardor.

Davidmsfoto ©


Les llums del Cadí

La bùsqueda de la llum pot semblar una utopia de doctrina oriental segons com es miri, en la fotografia es un dels objectius del fotògraf, trobar una llum ideal que transmeti en la imatge el que el fotògraf ha volgut captar, el moment, el segon, aquell aire humit que ha respirat mentre feia la foto i aquell vent que feia ballar l’herba del camp.

Moltes coses a transmetre en una sola imatge, que molts cops que pels incomprensibles i poc entesos o sensibles, acaba sent una muntanya, o un pont o unes flors, així que segons com es miri potser si que formem part d’una doctrina que busca la llum perfecta per una imatge que molt possiblement tingui un paral·lelisme a la vida real i encamini aquella persona que hi ha darrere la càmera a deixar fluír els sentits i alliberar-se de qualsevol energia negativa i fenòmen extern per aconseguir transmetre el que vol en una sola imatge.

Hi ha qui aconsegueix i hi ha qui, com jo, ho intenta…

Davidmsfoto ©


Fotoespeleo.

Imatges de la cova d’Annes a Bellver de Cerdanya.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©


Foto nocturna 2. Les Peces. Alàs

Ahir vaig tornar a l’esglèsia de les Peces al poble d’Alàs per intentar captar de nou la nit, i la seva llum invisible, així com en l’anterior imatge nocturna vaig usar la llinterna per “pintar” la esglèsia i aconseguir un punt d’il·luminció, aquest cop en companyia de l’amic Pep Farràs hem descartat la il·luminació artificial per captar la imatge.                                  Passada la mitjanit ens hem plantat a les Peces i desprès de enfocar i ajustar paràmetres de obertura, velocitat i ISO’s hem començat amb les proves, la foto nocturna com ja us vaig comentar requereix una tècnica molt acurada i l’aprenentatge es lent, no ajuda el fet que aquesta nit ha fet força fred. Encara ajuda menys l’ausència d’un disparador automàtic que eviti qualsevol moviment per petit que sigui, o vibració al aixecar el dit del disparador.

En conseqüencia i veient el resultat al Mac, em quedo amb aquestes dues imatges tot i que no em convencen al cent per cent, encara hem d’afinar més, les petites vibracions tornen a afectar la nitidesa dels estels, però l’aprenentatge es un camí llarg i costerut, que a nosaltres però, no ens farà enrere. Menys encara quan sabem gaudir del moment i de l’experiència.

190620davidmanzanera

Davidmsfoto

190610davidmanzanera

Davidmsfoto


Fotospelunca (espeleofoto)

Com que no podem parar quiets, iniciem un nou projecte, aquest cop m’endinsaré en la foscor, la foscor absoluta de les coves que ens envolten per mostrar-vos el seu interior d’una manera diferent.
Ahir vam marxar a la cova d’Annes, sense complicar-nos molt donat que era la primera prova, tot i que la il·luminació encara està per definir, aquesta primera sèrie la vaig començar il·luminant amb el falsh, però no com penseu, si no que amb la càmera fixa en un trípode, i amb diferents temps d’exposició, finalment i amb aquesta il·luminació el temps més acceptable va ser 30″, amb altres tipus d’il·luminació haurem de seguir experimentant.
En aquesta cova a més em vaig ajudar del frontal, en aquesta imatge en concret surto jo amb el frontal a la dreta de la imatge, i en la de més a baix a l’esquerra.
Espero que us pugui anar mostrant diferents imatges d’aquestes cavernes i pugueu gaudir amb les imatges.

Per cert que “spelunca” vol dir cova o caverna en llatí….


Les darreres llums del Cadí

No hi ha dia que no deixi de sorprendre’m la majestuosita d’una muntanya com es la del Cadí, bé en aquest cas una serra, amb l’esglèsia de Sant Antoni en primer terme . El mateix dia que passejàvem pel parc i vaig fotografiar els reflexes de l’anterior post, vaig poder veure les darreres llums del Cadí, acompanyat d’aquells núvols que ja fan tardor, que presagien un canvi en la climatologia, i que acompanyant a tant espectacular imatge.
Amb el zoom al màxim, 200mm apuntava i disparava aguantant el pols ferm, segon a segon la llum anava canviant i anava enfilant-se per la muntanya més ràpid del que jo he fet mai, tot i així mentre fotografiava recordava que un dia jo vaig ser allà, amb aquelles llums amb aquella transformació màgica de la muntanya, i vaig sentir aquella màgia, vaig sentir el canvi de la llum, el canvi de les olors, el canvi de temperatura, i la pau, la pau per no haver-hi ningú més que jo, i per que poc a poc, com el dia i com la llum els sons dels bosc s’anàven apagant.

Vaig sentir la màgia de les darreres llums del Cadí, i encara la tinc dintre meu.


Llums a la Seu

Encara que costi de creure, no sempre estic inspirat a l’hora de sortir a fer fotos, i sóc capaç de sortir a la caça d’un bon lloc, d’una bona llum, o de la inspiració….però com avui, pot passar que agafi el cotxe, vagi fins a Puigcerdà i torni per Alp. Tot i que també he de dir que m’agrada conduir, encara que m’enprenya una mica tornar amb la càmera buida. Però per sort en aquesta època encara ens queda la tarda, cada cop més curta però suficient, així que a la tarda em sortit a fer un vol per la Seu, el passeig de Diumenge a la tarda, i berenar, tot sigui dit, i quan semblava que la cosa pintaria un altre cop a decepció el sol ha començat a amagar-se regalant-nos unes llums i uns reflexos increïbles.
I per a postre al tornar cap a casa, la catedral amb la seva il·luminació i els núvols de fons, que més es pot demanar.

Ones

La catedral