Categoria: La Seu d’Urgell

Raimundus Lombardus i la catedral de la Seu d’Urgell

L’any 1175, el bisbe i el capítol de la Seu d’Urgell encomanaven a Raimon Lambard la conclusió de les obres arquitectòniques de la catedral. A més del cèlebre text contractual, que es conserva en una còpia del segle XIII, una sèrie de documents de l’Arxiu Capitular de la Seu permeten conèixer millor el personatge i desmenteixen taxativament la procedència italiana que suposadament revela el seu cognom. Ben al contrari, Raimon sembla que pertanyia a una família autòctona procedent de la veïna localitat de Nargó. La presència d’un altre membre d’aquesta família en el capítol catedralici explicaria les afortunades condicions del seu contracte i la seva capacitació per exercir no solament de mestre d’obres, sinó, especialment, com a obrer o gestor econòmic de la campanya arquitectònica.
Podem veure la marca que deixava en Raimon Lambard a les seves obres, en forma de “boles” que decoraven els arcs de portes i finestres principals.
Si cliqueu al títol del post s’obrirà un document en format PDF, que parla d’un estudi realitzat amb el suport
del Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, i del Fons Social Europeu, on es discuteix si la nomenació de romànic Llombard de la Catedral de la Seu d’Urgell es reals o es una derivació del cognom del seu arquitecte, Lambard, que sembla ser era veí de Coll de Nargó.

Si us agrada la història, endinseuvos-hi.
“¡Albert pren nota!”

Detall de la porta nord amb els capitells de la dreta.
Les dades:
Longitud focal 300mm
Obertura f5,6
Temps d’exposició1/200

Perspectives de la catedral de Santa Maria

Aquesta es una de les fotos d’una sèrie sobre el casc antic i la catedral de la Seu d’Urgell.
Una catedral increïble i que cada cop que la mires et desvetlla part dels seus secrets.


Un semi caos d’arestes i formes rectes suportat per un conjunt de petites voltes amb geni i caràcter,
formen part de la part superior de l’absis de la catedral.
Sonimpresionants els detalls dels arcs, alternats, i les figures dels capitells, i al fons enmig d’aquest semi caos, sobresurt l’espadat campanar amb doble arc.
Una feina digna d’admirar, admirar, i admirar………..


Longitud focal 70mm
Obertura f8
Temps d’exposició 1/250


Carrer dels Canonges

El carrer dels Canonges es troba dins del casc antic de la Seu d’Urgell, era la via principal de la antiga ciutat medieval. Actualment dels carrers més vells de la Seu.
Aquesta ciutat estava envoltada i tancada per diferents construccions que configuraven una muralla, a aquesta ciutat s’hi accedia per quatre portes, possiblement una en cada un dels punts cardinals, encara avui podem veure una de aquestes portes, el portal Vell d’Andorra.
Aquest carrer, que discorre en direcció nord-sud, era l’eix principal de la ciutat medieval. Està porticat a banda i banda, de manera que es pogués assegurar un pas còmode a l’hivern.

Tradicionalment hi residien els canonges de la catedral, però a partir del segle XII, quan van abandonar la vida en comú. Un bon exemple de les residències típiques d’aquests personatges, que a més curiosament disposaven d’unes bones rendes, el tenim en la casa coneguda avui com ca l’armenter, propietat de la família aragonesa dels Luna, el membre més representatiu de la qual fou el papa Benet XIII. I cal Roger antic hostal de peregrins i després residència del cèlebre músic Joan Brudieu.

Si passegem per ell podrem veure les columnnes i les arcades, algunes d’elles de fusta, que aguanten les cases antigues. I si mirem per damunt dels nostres caps apreciarem el detall de algunes vigues de fuste amb talles de cares i figures.
Si deixem volar la imaginació ens trobarem inmersos dins d’una auténtica ciutat medieval.

La fotografia es va realitzar el mateix dia que la de la façana de la catedral, i les dades son aquestes.
Longitud focal 70mm
Obertura f25
Temps d’exposició 10 seg
Compensació +0’3

La catedral de la Seu d’Urgell

L’estiu a més de calor ens porta festes majors, aquest cap de setmana ha estat la del carrer major, el meu carrer, les festes de la Mare de Déu de la Llet.
Com no era de estranyar la nit de dissabte anava acompanya amb una popular orquestra que a ritme de pasdobles anava encenen la nit, com que sabia que no podria dormir fins que la música acabés vaig decidir fer una excursió nocturna per la Seu, en busca de imatges.
Una d’elles es aquesta de la catedral, una de les seves entrades vista des de baix cap a dalt.

Longitud focal 18mm
Obertura f18
Temps d’exposició 3 seg
Compensació exposició +0,3

Pasi de diapositives curs fotogràfic de la Seu

Avui us he penjat el treball final del curs de la universitat d’estiu que es va realitzar a la Seu d’Urgell.
El treball era un projecte fotogràfic sobre la ciutat de la Seu d’Urgell, en aquest pasi veureu una selecció final de les millors fotos de cada fotógraf, aquest treball mostra les temàtiques que cada autor va triar al inici del curs, així ,veurem fotos sobre paisatges, sobre la nit a la seu, els seus gossos i gats, els petits detalls, les textures, i els habitants de la Seu, grans i petits.
El curs va estar coordinat per en Xavier Goñi, i va ser impartit per en Manel Esclusa, fotógraf profesional.
Penseu en pausar el reproductor de la dreta.
Els autors per ordre alfabétic van ser;

Josep Mª Abadía;
Leo Abecasis;
Eduard Barrufet;
Antoni Benavente;
Marta Bisbal;
Jaume Charles;
Olga Grau;
Santi Iglesias;
Manel Juan;
José Jurado;
David Manzanera;
Antònia Oliva;
Lluïsa Roca;
Oriol Rosell;

Al treball final he afegit una música de fons que ens ajudarà ha deixar-nos portar per aquestes imatges, la música es del Bengalí Ravi Shankar, gran compositor conegut pel seu art musical amb el sitar.


La gent gran a la Seu

Aquesta foto pertany a una série de fotos realitzades durant la realització d’un curs fotogràfic de la Universita de Lleida a la Seu. El curs era un treball fotogràfic sobre la ciutat de la Seu d’Urgell, els alumnes havíem d’escollir un tema que més tard i mitjançant les fotos hauríem de relacionar els uns amb els altres.

La meva tria va anar per la gent gran a la Seu, aquelles persones que sembla que oblidem un cop deixen d’entrar en la rutina de la nostra vida, deixan de treballar, i en molts casos canvien de domicili. La seva vida es ral·lentitza a partir d’aquell moment, i passen a ser persones desconegudes que es reuneixen i passegen pels nostres carrers.

Aquesta foto mostra precisament això, soledat i invisibilitat per a la gran majoria, un home en una cantonada, observa un parc com alié a aquell moment, com vist des de una persectiva molt llunyana. D’una perspectiva en la que sap que d’aquella situació poc participarà.


Diumenge i la catedral.

Avui es Diumenge, i començarem aquest bloc aprofitant, que com molts diumenges, tot i que ara en feia molts que no, està núvol i sembla que vulgui ploure.
Tot i que ja ha estat tota la nit plovent i força, i amb força, amb llamps i trons.


Així que aprofitant el dia us penjaré la primera foto. És una foto de la catedral de la Seu d’Urgell, on visc, no a la catedral! a la Seu, amb uns núvols de fons que semblava que volien descarregar amb força, però finalment no ho van fer.
La catedral de la Seu d’Urgell es d’origen romànic, una de les poques que queden amb tant bon estat de conservació.

La foto la vaig realitzar el dimecres 18 de Juliol sobre les 20:00 hores.
Amb una obertura de diafragma de F11
I una velocitat d’exposició de 1/800 seg.
Sense compensar l’exposició, i amb el tele amb una longitud focal de 220 mm.
Tot això des de davant del seminari i amb el trípode i amb el programa de prioritat a la velocitat.