Photographic activities in nature

La Seu d’Urgell

Blanc

Arribats al final de l’any, molts aprofiten per marcar-se nous objectius i propòsits per l’any que arriba, jo faig una sincera i personal reflexió de com ha anat l’any i de com no vull que vagi el seguent, mirant de no repetir errors i millorar la meva qualitat de vida.

A tot aixó sobretot espero que en arribar aquestes dates el paisatge es teneixi de blanc.

Camí del Segre. #laseu


Foc

Com bé sabeu ahir es van iniciar una sèrie d’incendis a l’Alt Urgell, el més proper el de Calvinyà, com ahir no vaig poder sortis, avui ho he fet, aquí us deixo unes imatges.

[slideshow]


Piragüejant

Acció en la que l’èsser humà lluita amb tota la seva potència contra la força de l’aigua amb una pala o rem com a ùnic estri o eina…

Davidmsfoto ©


Dissabte de mercat

Aquest matí i aprofitant el bon temps, i el ja més que conegut mercat de la Seu he anat a la recerca d’algunes imatges diferents, i de pas ajustar una mica els paràmetres de la funció de blanc i negre de la càmera.

Aqui us en deixo un tast.

 

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©


Reflexes

De sempre he observat com el món es reflexa en els elements, des de un vidre, a un bassal d’aigua, fins i tot el capó d’un cotxe, fa tres anys ja vaig interioritzar una mica més en un treball fotogràfic sobre la gent gran a la Seu, buscava el seu reflex en aparadors i vitrines, per mostrar un punt de vista diferent.
Al Maig quan vaig marxar a Croàcia en busca de restes de la guerra i els seus efectes, vaig tenir temps d’experimentar amb els reflexes, i el resultat em va agradar força.
Es curiós com un reflex ens mostra una visió totalment fantàstica i màgica de la realitat, imatges que es barrejen, se superposen, i es fan una sola, composicions abstractes però ordenades que ni tan sosl el nostre complex cervell pot imaginar. Molts cops després de haver una foto a un reflex em quedo mirant la imatge al ordinador minuts, intentant crear una imatge verosímil, i sabent que no ho es, intentant que el meu cervell descubreixi objectes i formes noves, dins la imatge, una imatge que fusiona d’altres situadas en diferents plans per fer-ne d’una sola com si d’un únic plà es tractés.
Podríem dir que dins del món de la fotografia una fotografia d’un reflex de dues imatges superposades es com una  pintura de De Kooning.
Aquesta tarda he sortit a fer una volta amb la Nikon penjada al coll, i buscant una mica més el reflexe, els reflexes de la Seu, i el resultat ha estat aquest.

Carrer Canonges
 
Ascensor Parc del Segre

La Fira de Primavera a La Seu d’Urgell

Com ja sabreu ja fa uns dies que vàrem tenir a la Seu la fira de primavera, una fira on el bestiar es protagonista i on aquest any, a més ha sigut el centre d’atenció, doncs es va celebrar el concurs de catalunya de la raça Frisona.
Després de tres dies de treball fotogràfic us paso el resultat en forma d’slide, amb una música de fons de luxe, la del conegut Louis Prima.


El món màgic dels nens.

Com cada any, la Seu celebra la encesa de llums de Nadal amb un espectacle anomenat “El món màgic de les muntanyes” amenitzat per diferents companyies any rere any, interpreten els éssers fantàstics de la nostra comarca. I que per sort i per segon any consecutiu he pogut fotografiar.
No tan important com les llums, es la il·lusió dels nens i nenes que assisteixen per veure-ho en primera fila, i que per sort encara es sorprenen, en una societat en la que la diversió es està jugant a la consola o connectat a l’ordinador tot el dia.
Cada cop son menys els que exploren, la ciutat i el barri com aventurers, juguen amb les bales de vidre, o la baldufa, jocs que molts hem jugat de petits i que eren una manera de relacionar-se, aprendre i no discriminar. Un aprenentatge necessari en la vida d’un nen que creia en els reis i el Pare Nöel, i que posava aigua als camells.
Recordo de petit esperar que arribés l’estiu per poder sortir al carrer i retrobar-me amb els amics del barri, amics de sempre, amics de jocs i d’aventures, i que tot i fer-nos mal, i de vegades enfadar-nos i barallar-nos, sense malícia, sempre érem amics. I els nostres pares no corrien a denunciar-ho, per que de tot s’ha d’aprendre, qui no ha caigut anat en bici, o pujant-se a un arbre.
I com a nens innocents que érem, ens sorpreníem i ens creiem moltes coses que ara pocs nens creuen, la màgia de les coses que vius, la màgia que fa que tot sigui bonic i divertit, la màgia que fa que nens de la Seu es sorprenguin encara quan veuen aquests éssers fantàstics.

Distància focal 22mm
Obertura f4
Temps d’exposició 1/60


La Fira

Aquest cap de setmana hem pogut gaudir de la fira de Sant Ermengol, una fira centenaria que es va recuperar, si no m’equivoco fa tretze anys, una fira en la que els pagesos i productors artesans del Pirineu ofereixen els seus productes, una fira que des de fa uns anys centra el seu interés en els formatges artesans, al Pirineu hi trobem 225 formatgers artesans.Una fira que un cop més dona aquella identitat de capital del Pirineu a la Seu d’Urgell, una capital que encara que no sigui oficial està més que reconeguda i demostrada.
Com que he tingut la oportunitat de fotografiar molts dels moments de la fira, us penjaré un slide, i una foto, tampoc faré ara una serie de fotos sobre la fira, però val la pena veure l’slide.
Així si no hi veu assistir us podreu fer una idea del que va ser…..au! a gaudir!!

Distància focal 31mm
Obertura f25

Temps d’exposició 4seg.



Mirant al sol

Una de les coses que tenien clares al construir la catedral de la Seu era la orientació, una cosa prou important a l’época quan es construia un temple.

Els temples romànics, i alguns de no romànics, estan orientats d’est a oest, aquesta orientació ve donada per la creença en el poder del Sol, el sol representa la vida, sense el sol les plantes i els animals no poden viure. El Sol surt per l’est i es pon per l’oest, aixó traslladat a la construcció d’un temple es traduia en que l’altar i l’absis principal eren iluminats per el sol al matí, així com la figura de la creu, sempre d’esquena als vitralls, i de cara als fidels.

Per un altre banda si el lloc per on sortia el sol era la vida, i la llum, el lloc per on es posava era foscor i tenebres, per aixó les portes d’entrada als temples estaven situades a l’oest, d’aquesta manera quan els fidels entraven al temple al capvespre, amb el darrers rajos de sol il·luminant l’entrada anaven de la foscor a la llum.

Així doncs el que es vol donar a entendre es que en els temples romànics qui entrava sempre trobava una protecció natural, la llum del dia entran de cara, i la protecció de les tenebres al capvespre.

Sigui com sigui podem concloure que d’alguna manera sugestiva es feia veure al fidel que en l’església tenia la protecció.

Ja ho sabeu si voleu gaudir de les llums interiors d’un temple, visiteu-lo al matí.

Longitud focal 18mm
Obertura f22
Temps exposició 5 seg
Compensació d’exposició +0’3 pas

Carrer dels Canonges – Casa dels Lluna

Aquesta foto es una de les de la série de la Seu de nit, està feta al carrer dels canonges que tots ja coneixem, a la alçada de la casa dels Lluna, on per sort o per desgràcia, hi vaig viure durant dos dies.
Datada del segle XIV estava dintre del que era la antiga ciutat nedieval, propietat de la familia aragonesa dels Luna, era una casa senyorial que acollí en els seus temps al papa Benedicte XIII, antipapa, del que sabem que l’any 1409 va convertir el monestir de Montserrat en abadia fins la desamortització de Mendizabal, que va provocar el seu tancament el 1835.
Benedicte XIII o Pedro Martínez de Luna, era fill d’aquesta família, una dels vuit més poderoses d’aragó en aquells temps.

Com a curiositat diré que el crani d’aquest home i l’urna que el guardava va ser robat el 7 d’abril del 2000 al Palacio del Conde a Saviñan, Aragó, on el tenien exposat. Els autors van demanar un milió de pesetes, tot i que finalment la Guàrdia Civil els va arrestar.

Les dades:
Longitut focal: 18
Obertura: f22
Temps d’exposició: 6 seg

Raimundus Lombardus i la catedral de la Seu d’Urgell

L’any 1175, el bisbe i el capítol de la Seu d’Urgell encomanaven a Raimon Lambard la conclusió de les obres arquitectòniques de la catedral. A més del cèlebre text contractual, que es conserva en una còpia del segle XIII, una sèrie de documents de l’Arxiu Capitular de la Seu permeten conèixer millor el personatge i desmenteixen taxativament la procedència italiana que suposadament revela el seu cognom. Ben al contrari, Raimon sembla que pertanyia a una família autòctona procedent de la veïna localitat de Nargó. La presència d’un altre membre d’aquesta família en el capítol catedralici explicaria les afortunades condicions del seu contracte i la seva capacitació per exercir no solament de mestre d’obres, sinó, especialment, com a obrer o gestor econòmic de la campanya arquitectònica.
Podem veure la marca que deixava en Raimon Lambard a les seves obres, en forma de “boles” que decoraven els arcs de portes i finestres principals.
Si cliqueu al títol del post s’obrirà un document en format PDF, que parla d’un estudi realitzat amb el suport
del Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, i del Fons Social Europeu, on es discuteix si la nomenació de romànic Llombard de la Catedral de la Seu d’Urgell es reals o es una derivació del cognom del seu arquitecte, Lambard, que sembla ser era veí de Coll de Nargó.

Si us agrada la història, endinseuvos-hi.
“¡Albert pren nota!”

Detall de la porta nord amb els capitells de la dreta.
Les dades:
Longitud focal 300mm
Obertura f5,6
Temps d’exposició1/200

Perspectives de la catedral de Santa Maria

Aquesta es una de les fotos d’una sèrie sobre el casc antic i la catedral de la Seu d’Urgell.
Una catedral increïble i que cada cop que la mires et desvetlla part dels seus secrets.


Un semi caos d’arestes i formes rectes suportat per un conjunt de petites voltes amb geni i caràcter,
formen part de la part superior de l’absis de la catedral.
Sonimpresionants els detalls dels arcs, alternats, i les figures dels capitells, i al fons enmig d’aquest semi caos, sobresurt l’espadat campanar amb doble arc.
Una feina digna d’admirar, admirar, i admirar………..


Longitud focal 70mm
Obertura f8
Temps d’exposició 1/250


Carrer dels Canonges

El carrer dels Canonges es troba dins del casc antic de la Seu d’Urgell, era la via principal de la antiga ciutat medieval. Actualment dels carrers més vells de la Seu.
Aquesta ciutat estava envoltada i tancada per diferents construccions que configuraven una muralla, a aquesta ciutat s’hi accedia per quatre portes, possiblement una en cada un dels punts cardinals, encara avui podem veure una de aquestes portes, el portal Vell d’Andorra.
Aquest carrer, que discorre en direcció nord-sud, era l’eix principal de la ciutat medieval. Està porticat a banda i banda, de manera que es pogués assegurar un pas còmode a l’hivern.

Tradicionalment hi residien els canonges de la catedral, però a partir del segle XII, quan van abandonar la vida en comú. Un bon exemple de les residències típiques d’aquests personatges, que a més curiosament disposaven d’unes bones rendes, el tenim en la casa coneguda avui com ca l’armenter, propietat de la família aragonesa dels Luna, el membre més representatiu de la qual fou el papa Benet XIII. I cal Roger antic hostal de peregrins i després residència del cèlebre músic Joan Brudieu.

Si passegem per ell podrem veure les columnnes i les arcades, algunes d’elles de fusta, que aguanten les cases antigues. I si mirem per damunt dels nostres caps apreciarem el detall de algunes vigues de fuste amb talles de cares i figures.
Si deixem volar la imaginació ens trobarem inmersos dins d’una auténtica ciutat medieval.

La fotografia es va realitzar el mateix dia que la de la façana de la catedral, i les dades son aquestes.
Longitud focal 70mm
Obertura f25
Temps d’exposició 10 seg
Compensació +0’3

La catedral de la Seu d’Urgell

L’estiu a més de calor ens porta festes majors, aquest cap de setmana ha estat la del carrer major, el meu carrer, les festes de la Mare de Déu de la Llet.
Com no era de estranyar la nit de dissabte anava acompanya amb una popular orquestra que a ritme de pasdobles anava encenen la nit, com que sabia que no podria dormir fins que la música acabés vaig decidir fer una excursió nocturna per la Seu, en busca de imatges.
Una d’elles es aquesta de la catedral, una de les seves entrades vista des de baix cap a dalt.

Longitud focal 18mm
Obertura f18
Temps d’exposició 3 seg
Compensació exposició +0,3

Pasi de diapositives curs fotogràfic de la Seu

Avui us he penjat el treball final del curs de la universitat d’estiu que es va realitzar a la Seu d’Urgell.
El treball era un projecte fotogràfic sobre la ciutat de la Seu d’Urgell, en aquest pasi veureu una selecció final de les millors fotos de cada fotógraf, aquest treball mostra les temàtiques que cada autor va triar al inici del curs, així ,veurem fotos sobre paisatges, sobre la nit a la seu, els seus gossos i gats, els petits detalls, les textures, i els habitants de la Seu, grans i petits.
El curs va estar coordinat per en Xavier Goñi, i va ser impartit per en Manel Esclusa, fotógraf profesional.
Penseu en pausar el reproductor de la dreta.
Els autors per ordre alfabétic van ser;

Josep Mª Abadía;
Leo Abecasis;
Eduard Barrufet;
Antoni Benavente;
Marta Bisbal;
Jaume Charles;
Olga Grau;
Santi Iglesias;
Manel Juan;
José Jurado;
David Manzanera;
Antònia Oliva;
Lluïsa Roca;
Oriol Rosell;

Al treball final he afegit una música de fons que ens ajudarà ha deixar-nos portar per aquestes imatges, la música es del Bengalí Ravi Shankar, gran compositor conegut pel seu art musical amb el sitar.


La gent gran a la Seu

Aquesta foto pertany a una série de fotos realitzades durant la realització d’un curs fotogràfic de la Universita de Lleida a la Seu. El curs era un treball fotogràfic sobre la ciutat de la Seu d’Urgell, els alumnes havíem d’escollir un tema que més tard i mitjançant les fotos hauríem de relacionar els uns amb els altres.

La meva tria va anar per la gent gran a la Seu, aquelles persones que sembla que oblidem un cop deixen d’entrar en la rutina de la nostra vida, deixan de treballar, i en molts casos canvien de domicili. La seva vida es ral·lentitza a partir d’aquell moment, i passen a ser persones desconegudes que es reuneixen i passegen pels nostres carrers.

Aquesta foto mostra precisament això, soledat i invisibilitat per a la gran majoria, un home en una cantonada, observa un parc com alié a aquell moment, com vist des de una persectiva molt llunyana. D’una perspectiva en la que sap que d’aquella situació poc participarà.


Diumenge i la catedral.

Avui es Diumenge, i començarem aquest bloc aprofitant, que com molts diumenges, tot i que ara en feia molts que no, està núvol i sembla que vulgui ploure.
Tot i que ja ha estat tota la nit plovent i força, i amb força, amb llamps i trons.


Així que aprofitant el dia us penjaré la primera foto. És una foto de la catedral de la Seu d’Urgell, on visc, no a la catedral! a la Seu, amb uns núvols de fons que semblava que volien descarregar amb força, però finalment no ho van fer.
La catedral de la Seu d’Urgell es d’origen romànic, una de les poques que queden amb tant bon estat de conservació.

La foto la vaig realitzar el dimecres 18 de Juliol sobre les 20:00 hores.
Amb una obertura de diafragma de F11
I una velocitat d’exposició de 1/800 seg.
Sense compensar l’exposició, i amb el tele amb una longitud focal de 220 mm.
Tot això des de davant del seminari i amb el trípode i amb el programa de prioritat a la velocitat.