Categoria: Fotoperiodisme

Final

Esperança, emocions i amor, sentiments que queden enrere al abandonar llocs, llars i cases amb records atrapats que s’esvairan com el fum de les fogueres que les van escalfar, somnis i projectes de millora i de futur que potser van ser la raó per abandonar aquests sentiments, o potser l’incompliment d’aquests i la manca de futur van ser la causa.

De moment testimonis muts que van perdent forma i que aviat seran un desmunt de pedres i rocs.

@davidmsfoto


Palestina.

Un conflicte que mai acaba, masses interessos pel mig, polític i econòmics, que contrasten amb algunes de les situacions que es viuen en aquests moments,.

Mentres un bon grapat de turistes fa cua per entrar al Sant Sepulcre, fora cauen bombes i moren civils….

#Freepalestine


StreetPhoto

Poder baixar a Barcelona i sentir-me com un estrany és una sensació que em permet veure-ho tot desde una perspectiva que no havia tingut fins ara i observar moments de durada inexistent però que acaben sent captats.

©davidmsfoto

©davidmsfoto


Dia de la dona treballadora

Avui una imatge que representa la feina que no es veu per celebrar el dia de la dona treballadora.

Davidmsfoto@

Davidmsfoto@


Dia de la dona treballadora

Avui una imatge que representa la feina que no es veu per celebrar el dia de la dona treballadora.

Davidmsfoto@

Davidmsfoto@


Foc

Com bé sabeu ahir es van iniciar una sèrie d’incendis a l’Alt Urgell, el més proper el de Calvinyà, com ahir no vaig poder sortis, avui ho he fet, aquí us deixo unes imatges.

[slideshow]


Hamàs trenca la treva.

Avui llegeixo amb sorpresa i indignació que el braç armat de Hamàs ha trencat la treva de que havia assolit amb Israel, farts de tants abusos al seu poble, finalment ha esclatat la venjança continguda durant tots aquests anys en els que Israel ha fet el que ha volgut sense cap mena de respecte cap al poble Palestí, han aguantat la pressió del govern Israelià i al final han esclatat, ara toca rebel·lar-se, això es el que ha estat buscant Israel tot aquest temps i ara ho ha aconseguit i encara després es faran les víctimes.
Els palestins han aguantat els saquejos, els bombardejos a la franja, i la prohibició d’entrada d’ajuda humanitèria i aliments, la ocupació de colons jueus i la construcció d’assentaments il·legals per aquests forçant a marxar als palestins, el tancament del subministrament d’aigua potable a molts campaments, la construcció d’un mur, i la prohibició de sortir de molts d’ells sense un passi imposat per Israel, ni tan sols per anar a un hospital o al metge.

Més informació en un altre post; Palestina.

Davidmsfoto ©


Treball i constància

Podria ser un lema de campanya ara que ha començat la cursa electoral i que finalitza el 22M, però es el que jo espero de qui guanyi, tot i que a la Seu ja sabem qui ho farà.

Treball i constància porten a molts llocs i aconsegueixen els canvis necessaris per qué tot rutlli.

Davidmsfoto ©

Cistellera al mercat Càtar de Castellbó, Alt Urgell. 


De nou el poble Palestí

Un poble eternament castigat, i a qui cap govern s’atreveix a recolzar per l’aliança dels seus enemics amb països més forts i potents, però ja està bé de tanta hipocresía i injustícia, em vull la sang veure com cada dia els més desfavorits pateixen les conseqüències d’una situació que fa que la seva sort enpitjori minut a minut. Que passa amb Haití quan encara no han aixecat el cap d’un dels seísmes més grans i destructius que ha patit ara li vene a sobre tempestes i huracans, però clar, a un poble mig destrossat i on el 70 per cent de la població es troba sot el llindar de la pobressa, a qui li interessa invertir en ajuda i equipaments.

Ara de nou el poble Palestí es veu atacat pel seu veí i invasor Israel, que per assegurar que la població no continui eternament amb la lluita destrueix escoles, ataquen el problema d’arrel, més de 39.000 nens no poden asistir a les seves escoles, doncs Israel amb la seva gran estratègia militar ha sabut on fer mal, als nens, i tornem al de sempre, els més dèbils, els que no entenen res i els que ni tan sols saben per qué pasen les coses al seu voltant.

A les poques escoles que queden els nens tripliquen el número d’alumnes per clase, les condicions per aprendre son mínimes per no dir nules, a part de la manca de material escolar que Israel no permet fer arribar, manté un bloqueig d’ajuda humanitària que a mi em fa vergonya que hi hagi països que permetin, només deixen entrar 140 camions amb material humanitari, per al 1’5 mil·lions d’habitants que te Gaza, feu números, quan l’ajuda ha pogut arribar al últim dels refugiats, el primer ja fa més d’un mes que no rep res.

Jo tinc la sort d’haver-hi estat, i d’haver viscut aquest bloqueig i aquesta pressió constant i diària, un bloqueig que afecta a persones grans i malaltes a les que no se’ls permet sortir en busca d’una assistència sanitària millor, per no poseïr el permís corresponent, o millor dit per ser refugiats. Els refugiats els divideixen en catedories, que diferencíen amb una mena de DNI que es de colors, segons els color se’ls deixa sortir o no, independentment de la necessitat que tinguin.

Jo vaig poder veure com una dona volía sortir per portar un dels seus fills a un hospital proper, doncs allà no hi havia cap, i el militar que controlava les entrades i sortides, amb tot el desprèci que us podeu imaginar agafava el carnet, i sense ni acostar-se’l li deia que no amb el cap, la pobre dona li pregava i li demanava siusplau mostrant-li el seu fill, l’home l’apartava a empentes com qui s’espanta una mosca, la dona desprès de uns pocs intents va veure que era inútil i desesperada va marxar.

I tot això quan avui el govern Israelí ha tirat a terra varies vivendes a Jerusalem est, per qué si, per que així pot construir noves vivendes per als jueus, jueus amb alt poder adquisitiu que provenen dels EE.UU i Amèrica del Sud.

I que podem fer? qui ho sap, jo només puc escriure unes poques línies mostrant la meva desaprovació a aquesta política corrupta i falsa que només es mou per els interessos dels qui més tenen, una política que ja fa molts anys que e practica i que porta a la autodestrucció a pobles i comunitats amb pocs recursos i poder.

Davidmsfoto

Davidmsfoto


Cròniques Palestines.Dia 6. El museu del Holocaust

Aquest matí he aprofitat per anar al museu del Holocaust, una visita que no podía perdre’m i menys encara després d’haver vist la coneguda pel·lícula, “La Lista de Schindler”.
Al estar una mica allunyat del centre he hagut d’agafar un bus i he pogut constatr que per als Jerusalemites la por no existeix, i menys encara pels conductors d’autobús, no tene cap límit.
La entrad al museu es gratuita i la construcció es original i moderna, el recorregut transcórre per diferents sales on expliquen tot la história del extermini jueu que alemanya vava començar ja cap al 1918 amb una sèrie d’estratègies molt estudiades abans de començar el seu macabre pla el 1933. I això ho demostra el funcionament del primer camp de concentració poc més d’un mes de la sev arribada al poder, però la história ja la coneixeu si no es això, no seré jo qui us la expliqui.
Una de les coses que més m’ha impactat ha sigut una filmació en la que es veien els nens abandonats al carrer problabement orfes, desnutrits i malalts ploraven mirant a la gent buscant algú que els ajudés, en una imatge es veu un nen movent el cap del seu germà, que està recolçat al terra, d’una banda a l’altra sense obtenir cap mena de reacció de resposta, problabement ja moribund.
Una masacre que mai estarà justificada i que sobretot no s’ha d’oblidar, doncs es un clar exemple d’on pot arribar la malaltia de la ment humana.

Com a dada curiosa a espanya van morir 4.000 persones a causa de la masacre.