Categoria: Fauna

Migrant..

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

A la primavera arriben a Catalunya per millorar les seves oportunitats de supervivència i també per millorar el seu èxit reproductor. I aviat, a finals d’estiu i principis de tardor, mil.lions d’ocells tornen a realitzar aquest increïble viatge fins a les seves zones d’hivernada fugint del fred.

Pensem també que a més uns viatges tan llargs són molt costosos per totes les espècies d’ocells. No només per les llargues distàncies, també hi ha altres inconvenients com: el mal temps durant el viatge, la manca d’aliments durant el trajecte, els depredadors, les interferències humanes; tots ells fan que el viatge sigui feixug. La gran majoria necessita reposar quan acaben les seves forces o es troben davant de condicions meteorològiques desfavorables. Per això, necessiten hàbitats favorables per fer parades i recuperar-se abans d’arribar al destí. A l’Alt Urgell un dels ocells migradors més grans que arriba és l’Aufrany (Neophron pernochpterus), concretament a Alinyà hi troba refugi i descans cada any per això és fàcil poder gaudir del seu vol i la seva silueta de planador impolut.

La seva estada coincideix també amb el seu cicle de reproducció i per això no és difícil veure exemplars joves visitant els punts d’alimentació suplementària.

 


Volant….

El voltor és dels més nombrosos dels quatre voltors, no per això hi ha en excès, també és el menys acurat, clar que ha de fer la major part de la feina quan es tracta d’eliminar cadàvers, cosa que hauríem d’agraïr per qué evita la propagació de moltes enfermetats de les que molts ni hem sentit a parlar. Sí, també son una mica maldestres a l’hora de construïr els seus nius i això fa que de tant en tant algun poll caigui i mori, també es part de l’equilibri natural, i la veritat és que bonics i estètics no ho son gaire, vaja potser no tant com els seus “cosins” però son uns grans planadors, una envergadura de 2,65 m per tant sols 7 -9 kg els fa ultra lleugers i tot i que no son gaire acrobàtics en vol com els grans trencalosos tenen un vol majestuós i espectacular que no deixa indiferent a ningú.

Voltor comú a Alinyà

Davidmsfoto ©


Aufrany

L’Aufrany, o voltor egipci és un dels quatre voltors que sobrevolen la nostra comarca, els podem trobar tots quatre junts amb una mica de sort a Alinyà.

És el més petit dels quatre i l’unic migrador, s’alimenta evidentment de carronya i la seva envergadura no supera els 2 metres adiferència dels altres tres, el seu pes oscila entre el 1,6 i els 2,5 quilos.

Amb un vol acrobàtic i ostentador en època d’aparellament persegueix la famella i fa giravolts agafant-se amb les potes, tot un espectacle de l’aire, la primera reproducció es dona als 4-5 anys, poden viure una mitja de 23 anys en estat salvatge, més si és en captivitat. També és l’ùnic dels quatre que alhora és coprófag, s’alimenta dels excrements de les vaques per aconseguir insectes i per aprofitar els carotens i la luteïna que é el que li dona aquest color ataronjat a la careta, mentre que la resta del cos és tot blanc i amb les extremitats de les ales i el contorn negre.

Davidmsfoto ©

Neophron percnopterus


Voltor comú. Gyps fulvus

Amb més mala fama que bona els voltors sempre han estat perseguits, a mi sempre m’ha fascinat el seu vol, i relacionats amb la mort i els mals auguris pel  sol fet d’alimentar-se de carronya.

És l’únic dels quatre voltors que viu en colònies, son gregaris i tenen uns rols de comportament que es mantenen en el moment d’alimentar-se d’un cadàver, a més és l’espècie més nombrosa, es normal veure alguna baralla entre membres d’una colonia, i escoltar els sons que hi emeten.

Però de fet tenen un paper molt important dins del rol ecològic de la natura en l’eliminació de cadàvers evitant així la propagació de malalties infeccioses i bacteris que poden perjudicar altres animals. De vegades se’ls acusa injustament d’atacar bestiar, però no hi cap indici fiable de fet de les 53 denùncies que es van fer durant el darrer any sobre atacs a bestiar, només 5 son possibles positius, encara s’investiguen els fets. És un ocell que no està preparat per atacar, morfològicament no tenen armes, així com hi ha altres ocells amb potents urpes, el voltor te les potes que més aviat semblen de gall, amb ungles curtes i gens esmolades.

Si que és veritat que quan una vaca ha parit el voltor baixa a alimentar-se de la placenta, evidentment com son gregaris, no en baixa un baixen gairebé tots els mebres de la colònia i això per als ulls inexperts i amb la vaca molts cops esgotada per l’esforç del part i el tamany del vedell estirada al terra, pot semblar un atac. És possible que en algún moment molt puntual hagin provat de tantejar el vedell a veure si reacciona bé o no per menjar-se’l, ( algún cop neixen mig morts o molt dèbils ) però podríem dir que un cas entre mil, i evidentment això no el converteix en assassí i menys encara a tota l’espècie, és una qüestió més aviat d’oportunisme o supervivència.

No per això hem de condemnar l’espècie i molt menys exterminar-la com ha passat amb alguns depredadors quan l’home a envaït el seu territori per fer cultius i ha fet desaparèixer les seves presses.

De fet tampoc hem d’oblidar l’actuació e l’home sobre la natura, quan li ha interessat se n’ha aprofitat i no li ha importat gens l’ecosistema del lloc arribant a extinguir espècies, es el cas per exemple del voltor negre, l’únic dels quatre voltors que fa els nius en arbres, degut al seu gran tamany ho ha de fer en arbres grans, i aquí és on vull matissar el fet que fa més d’un segle que per motius diversos es va a començar a talar el bosc per l’aprofitament de fusta i evidentment quan més gran era l’arbre millor, ara queda a l’aire si aquesta actuació és la que va fer desaparèixer el voltor negre al Pirineu en destruïr el seu hàbitat

 

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©


Espera

Si us agrada la fotografia de fauna, sabreu que el més important, a part d’un bon equip és la paciència, però en el món de la fotografia la paciència no és simplement saber esperar, la paciència és restar immòbil, en una mateixa posició, amb atenció però, perspectiva i en silenci per escoltar el so de la natura i percebre qualsevol canvi i preparat per enfocar i disparar,

Això que sembla tan simple porta temps perfeccionar-ho, conèixer el nostre cos, saber quina és la nostra comoditat i on està el nostre límit de molèstia o dolor, conèixer la natura, buscar bons llocs amb visió perifèrica màxima. També hem d’aprendre a acceptar que molts cops perdrem el temps, molts cops ningú vindrà, ni un trist moixó, però si sabem esperar i som constants al final tindrem premi.

 

davidmsfoto, safaris, fotografia, cadí

Davidmsfoto ©

 


Home i natura

Quan l’home accepta el seu lloc dins del planeta i entèn que no és superior a la resta dels èssers amb els que conviu és quan pot establir vincles  relacionar-se amb ells.

©Davidmsfoto

©Davidmsfoto


Àpat

Imatges com aquestes son un reflex del que passa actualment amb els voltors, la falta de menjar fa que es llencin en massa sobre qualsevol animal mort deixat per algú amb, suposem, bones intencions.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©


Salamandra salamandra

Salamandra és un gènere d’amfibis urodels de la família dels salamàndrids.

 

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

 


Gyps fulvus

Una altre imatge d’aquests grans rapinyaires que tant m’apasionen.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©


Gyps Fulvus

Voltor comú, avui he dedicat mig matí ùnica i exclusivament a apropar-me a aquestes grans aus planadores, i que molta gent ignora per la seva condició de rapinyaires, però que son unes grans voladores i que saben aprofitar les tèrmiques com poques aus ho fan.

L’exoeriència ha estat impressionant i he tingut el plaer de ser sobrevolat a poc menys d’una quinzena de metres per aquestes aus, al ser tant a prop m’ha costat mès fotografiar-les per la seva velocitat de vol però alguna cosa ha sortit.

Davidmsfoto ©