Photographic activities in nature

Fauna

Pre-papellones

O també erugues, que vindríen a ser per què ens entenguem la forma larvària d’un lepidòpter, les erugues tenen sis potes autèntiques i quatre de falses, no respiren per la boca, tenen sis petits ulls, però tot i així troben l’aliment amb les seves antenes.

Avui he trobat dos exemplars d’eruga, un de molt espectacular i l’altre més comú, el primer es la eruga Esfinx de les lleteresses (Hyles euphorbiae) eruga de papellona nocturna, una papellona nocturna amb tons marrons i dues antenes blanques. El segón exemplar es més comú i petit, es l’eruga de la papellona Cucullia verbasci coneguda com a Arna de la Candelera, però també amb uns colors molt bonics.

Davidmsfoto

Davidmsfoto


Estanys del Setut

El paradís desconegut. Els estanys del Setut sempre han estat l’alternativa als concorreguts estanys de la pera, del Pradell i d’altres de la Cerdanya més fàcils i accessibles, aquest cop acompanyat de’n Pep, la Dolors i el Carlos hem matinat per gaudir d’una sortida amb un clima raonable, tot i que en arribar al primer estany el vant bufava amb força i semblava que ens trobessim en ple hivern.

De tant en tant el sol ens recompensava amb uns segons de la seva escalfor, un cop a dalt, a l’estany gran una remulladeta de peus ha posat la nota final de l’excursió, el millor, a part de la companyia, ha estat poger veure la fauna del pais, en aquest cas una marmota ( Marmota marmota ).

Davidmsfoto

Davidmsfoto

Davidmsfoto

Davidmsfoto

La ruta.


Micro fauna – micro vida II – Aràcnids

Opilio sp.

Davidmsfoto

Aranya de potes llargues de l’ordre dels artròpodes i de la classe dels aràcnids, sobre una fulla vigilant la posta recent devant de qualsevol insecte, ocell o fins i tot altre aranya. Viquipèdia

Holocnemus sp.

Davidmsfoto

Holocnemus sp. semblant a les aranyes de la pols s’alimenten de petits insectes, que envoliquen amb la seva teranyina.


Micro fauna – micro vida

Quan passejem per la muntanya tenim la tendència a mirar cap a munt, als cims, als arbres, als núvols, en definitiva al conjunt que forma el paisatge, una tendència normal donada la nostra codició homínida, i que molts cops es aplicada a la nostra vida diària quan mirem per sobre d’algú.

Doncs tant en la vida com en la natura hem d’aprendre que molts cops hem de mirar més a prop del nostre centre de gravetat, i fins i tot si ens esforçem i mirem per sota els genolls descobrirem un tipus de vida tan o més important que el que habitualment veiem, i que mereix la nostra atenció, com a mínim la meva. Algun cop ja us he explicat com d’important es aquesta fauna per la seva funció a l’hora del desenvolupament de la natura i del seu equilibri.

Doncs bé diluns al matí em vaig poder escapar una estona a buscar algun artròpode, al començament sembla que no hi puguem veure res, que els insectes s’amaguin, però si ens fixem, estan allà, sota les fulles, en una branca, sota les flors, en els talls de les plantes, de flor en flor, tot un món s’obre si som pacients i sabem mirar bé al nostre voltant.

Aqui us deixo algunes imatges de la escapadeta.

Davidmsfoto

Aranya de la família de las Lycosidae ( taràntules ) amb el sac d’ous sota l’abdomen.

Davidmsfoto

Parella de xinxes de camp en plena còpula (cimex sp.).


Una de voltors

Desprès de trobar-me amb el Llop cara a cara, vaig sentir aquella sensació en la que em sento part de la natura, moments com aquests ho fan, i vaig recordar les tardes amagat darrera el pi, el meu pi amagatall des de el que observo i espío unes aus que tot i estar molt mal vistes tenen tots els meus respectes i la meva admiració, son els voltors ( Gyps fulvus ) aus enormes que coneixen les corrents i les hores del dia en que es millor volar, mentre que un pilot d’avioneta necessita una teoria d’un any i moltes hores de vol, aquestes aus en poques setmanes aprenen a volar i planejar aprofitant les tèrmiques ascendents per guanyar alçada, i les descendents per baixar deixant-se portar. Tot i el seu gran tamany son capaces de posar-se en les branques més altes de qualsevol arbre.

Davidmsfoto

Davidmsfoto

Davidmsfoto

Més informació sobre el Voltor a la Viquipèdia.


Una de bitxos

Avui com que el temps està una mica pesat,  i no ens permet gaudir  del dia com ens agradaria, aprofitaré per penjar unes imatges de bitxos que vaig poder fer una tarda de la setmana pasada, faig així un petit incís en el bloc i deixo ,per avui de moment, de banda el tema de la nocturnitat i el patrimoni històric i arqueològic de la nostra comarca.

Amb això no vull dir que els insectes i la resta de bitxos i microfauna, no siguin patrimoni, doncscom dada curiosa en els nostres boscos habita una papallona nocturna gegant, es la Graellssia Isabelae, un lepidòpter de la família de les satùrnides i que està protegida pel conveni de Berna.

Quan observeu alguna de les papallones que hi penjo penseu en el seu vol d’aparença erràtica i sense rumb, doncs res més enllà de la realitat , es tracta d’un vol calculat i estudiat que normalment inicíen amb un vol de reconeixement de la zona buscant els principals punts d’aliment, i que desprès aprenen de memória per anar d’un en un en el segon vol d’abastament. Així doncs penseu en un vol de papallona i busqueu el paral·lelisme amb les vostres vides, per què segur que moltes coses que semblen erràtiques, casualitats o coincidècies de l’atzar, no ho son pas, tot ens porta sempre en una direcció. Quina, depèn de cadascú.

Davidmsfoto

Melitaea cinxia ( Doncella punteada )

Davidmsfoto

Mylabris variabilis

Davidmsfoto

Bombylius discolor


Cròniques Palestines.Dia 4. Visita als campaments.

Finalment avui he complert l’objectiu principal del viatje, la visita als campaments de refugiats palestins, el problema es que degut als enfrontaments d’ahir a Jerusalem la situació s’ah tornat més tensa en tant que segura per entrar o sortir.
A les 8 era a la seu de la ONU, m’he trobat amb la Paz i hem estat comentant els disturbis d’ahir mentre arribava en Mateo, el meu guia, i en Aiast el xòfer autòcton que ens portarà amunt i avall, a les nou sortim després de fer un café jerusalemita, aigualit i amb cardamom ideal per regular la flora intestinal…
Hem sortit direcció Betlem cap al Dheisheh Champ, i el Beit Jibrih Champ, dos campaments de refugiats que ja fa més de 50 anys que existeixen, actualment queden fusionats amb la ciutat de Betlem, son construccions més o menys correctes amb els serveis mínims d’aigua i llum, a mi em recorden per ser més concís als antics barris de la Mina o la Verneda de Barcelona.
Hem anat a visitar una familia a qui el gobern Israelí els està fent mobbing urbá, la família viu en una casa envoltada de terrenys on pasten les seves bésties, el gobern Israelí ha construit envoltant la casa edificis d’alt estanding, de manera que queden rodejats per enormes edificis i reduïnt els terrenys, creant una forta pressió, per desgràcia la família no hi era. He pogut veure de ben aprop el famós i controvertit mur, una banda el veu com un protecció i l’altre com una invasió i una violació dels drets humans.
Després hem fet un dinar ràpid i hem aprofitat per parlar amb l’alcalde d’una de les poblacions que està veient com la construcció del mur els deixa sense terres per cultivar i els treu una activitat que ve de generacions pasades ens ha convidat a un café dessembussador, i ens ha ensenyat el plànol de construcció del mur explicant-nos com s’estan quedant sense terrenys, la UNRWA s’encarrega d’estudiar els casos i buscar solucions comprant terrenys al gobern Israelí, o en algún cas traslladant les famílies més afectades.
La aventura ha començat al tornar cap a Jerusalem, doncs aviam de passar per el pertinent Checkpoint, com quan creuem la duana andorrana però més estricte, de fet normalment no hi ha problemes però com tot, depén del cocacolo ( cocacolo=xaval de menys de 20 anys que no sap res i només vol demostrar que com a militar, té el poder) que et trobis. En el nostre cas i en el primer chekpoint han volgut registrar el cotxe, però els cotxes de l’ONU son vehicles diplomàtics i no els poden registrar sota cap motiu, evidentment el cocacolo no s’ha cregut la história i s’ha posat gallet amb el xófer, s’ha lantat devant del cotxe i ens ha fet fer mitja volta, després de vint minuts hem arribat al segon control, aquest més gran, i amb més cua, equivocadament hem cregut que ens deixaríen passar però devíen ser cosins amb l’altre element, doncs ens ha dit el mateix.
En Mateo ha trucat a la central per explicar la situació, i ens han recomanat una sortida per un checkpoint menys concorregut i on ja s’ha passat més d’un cop, de fet com en els altres, la história ha anat igual, amb la diferéncia que mentre la noieta ens tornava la documentació el Aiast ha donat sense cap intenció estranya, això ens ha dit, a la maneta de neteja del parabrisas, com a resultat un raig d’aigua ha anat a para a la cara de la noieta que no ha semblat entendre d’on venia l’aigua tot mirant al cel, documents en mà el Mateo li ha dit “run”…
Mentre ens pixàvem de riure arribàvem a Jerusalem……un gran dia.

En Mateo, Fadel, i Aiast

Voltors III

La tercera imatge sobre voltors que penjo en aquest blog, com podeu veure es una au que m’encanta, i que a mida que l’observo la vaig coneixent i vaig aprenent coses sobre ells.
Es increïble com podem aprendre sobre els animals observant el seu dia dia.
També es increïble com cada cop em conformo amb menys, al principi en tenia prou amb fotografiar-los volant , vaja amb poder-los enxampar en ple vol, desprès els vaig anar buscant per conèixer-los més a fons i obtenir imatges més compromeses, al final ja busco aquella imatge única i que ens deixi veure alguna cosa més sobre el seu comportament i els seus costums, però es qüestió de paciència i sobretot temps.
Per aconseguir aquesta imatge he estat avui prop de tres hores, però em dono per satisfet, doncs encara no havia pujat a veure’ls aquest any.
Espero que us agradi.

Les dades de la imatge

Distància focal 300mm

Obertura f5,6

Velocitat 1/400


Els cosins voltors

Ja tenia ganes de penjar aquesta foto. Diuen que una imatge val més que mil paraules, però molts cops una imatge val mil segons, mil minuts, o mil hores, depèn de la paciència del fotògraf o de la situació i el moment.
Aquesta foto m’ha costat a mi molts minuts, i moltes hores, hores de cotxe, prop d’una per anar i una altre per tornar per camins de terra en mal estat, amb pedres i el dia de la foto amb gel, molt de gel. Però tot i així s’em fa difícil explicar la sensació que vaig tenir en veure que aquest voltor posava per mi, no més de 6 segons.
Sempre he admirat aquests carronyaires, el seu vol m’embaladeix i el seu planeig, l’envejo, potser he pujat cinc cops a fotografiar aquesta colònia de voltors, cinc cops esperant i aconseguint fotos només del seu vol, en poques ocasions s’han posat en algun arbre prop meu, però el so del disparador de la càmera els fa fugir volant, sempre fotos d’esquena.
L’altre dia va ser com els altres, amb l’afegit de enormes plaques de gel per la pista de pujada, en varies ocasions el cotxe no pujava i havia de posar la tracció a les quatre rodes i agafar empenta, un cop aparcat el cotxe a una distància prudencial, com sempre m’acosto sigil•losament al punt on tinc la millor visió dels arbres que fan servir per aturar-se de tant en tan, es dintre d’uns matolls que de tan amagar-m’hi ja tenen un espai de la meva mida, tot i així per arribar sempre em veuen mentre planegen sobre meu.
Després de prop de tres hores em decideixo per canviar de lloc em col·loco més a prop però també més exposat a la seva visió. Em quedo al damunt d’una pedra, immòbil, fent veure que sóc un més, el sol escalfa massa i tinc calor, però si em moc marxaran, finalment m’intueixen i comencen a volar en grans cercles per damunt meu, veig les gegantines ombres projectades al terra, això vol dir que són a prop, “ombra gran, bèstia a prop”, als pocs minuts els sento com passen roçant el meu cap i sento el xiuxiueg del vent travessant les seves plomes, espero que no m’empentin!-, penso.
Al poc, es convencen de que sóc part del paisatge i després d’uns minuts de vol decideixen aterrar, abans d’aterrar baten les grans ales per reduir la velocitat i aterrar en condicions, moment en que aprofito per enfocar el lloc on aniran a parar. Com els conec bé utilitzaré el mode automàtic de la càmera en funció dispar ràpid, he d’assegurar la jugada, disparo un primer cop i el voltor que tinc al davant es gira i em sent, al segon em veu, i es prepara per marxar, es quan aprofito per acabar de retratar-lo.
De totes les fotos he triat la que el mostra en una posició digna d’una gran au com el voltor (Gyps Fulvus), amb les ales desplegades a punt per volar, uns segons intensos que han valgut la pena. Segur que hi haurà gent que veurà la foto d’un ocellot en un arbre, però només els que valoren l’esforç i la passió d’una feina veuran una foto i un moment amb una história i amb una relació , la de home-voltor voltor-home.
No es la millor foto d’un voltor ni tampoc la pitjor, simplement es diferent, i el més important per mi es que l’he feta jo.
Val a dir que l’objectiu no es el més adequat però tot arribarà.


Dades de la foto
Distància focal 300mm
Obertura f 5,6
Velocitat dispar 1/320

El darrer vol del Voltor (Gyps Fulvus)

Sembla ser que l’home al seu pas per aquest planeta s’ha proposat aniquilar i exterminar totes les espècies possibles.
Més de 15.000 espècies estan en perill d’extinció en el món, aproximadament unes 5.000 son animals, i l’home n’es la causa més directa.
Desforestació, urbanització, contaminació, ignorància, etc.
L’home mai ha tingut en compte la resta d’habitants d’aquest planeta i ha anat fent la seva com si fos un ésser únic i suprem des de els inics dels nostres temps, darrerament la urbanització massiva que s’està vivint en moltes zones de muntanya està fent que petits mamífers vegin alterat el seu habitat, i morin o en el millor dels casos emigrin a un altre lloc, trencant així un important habitat.
Aquest trencament suposa que d’altres espècies es vegin alterades en les seves conductes habituals, se sap de casos de guineus que baixen als pobles o als masos mes propers per alimentar-se.
El Juny d’aquest any es van observar prop de 200 voltors comuns o voltor lleonat, del Pirineu, a Holanda, una distància superior a 3.500 Km que aquestes aus ven recórrer per buscar menjar.
Aquest comportament es inusual, dons el voltors viuen en colònies majoritariament fixes i normalment establertes en zones amb un radi d’actuació aproximat d’uns 100 km.
No fa gaire va sortir una noticia publicada al Diari Segre sobre l’atac d’un voltor a una vaca i el seu vedell acabat de néixer, aquest es un altre comportament poc usual, tot i que darrerament ja se sent massa sovint. La causa es la falta d’aliment ,com en el cas de la migració a Holanda, des de l’any 2002 es va deixar d’alimentar amb bestiar mort als voltors, actuació que tampoc crec que fos gaire estudiada en el seu moment, així doncs els voltors sense aliment procedent de l’home s’ha de buscar la vida per sobreviure i alimentar els petits, i això ho fa d’una manera selectiva, atacant animals dèbils i malalts, en el cas del vedell i la mare van ser atacats poc després que es produís el part.

Tot això no es més que un efecte causat per l’home, que en la seva ambició de poder i control ho ha volgut tenir i dominar tot fins i tot a ell mateix.
Mai hem seguit l’exemple de la natura, mai hem agafat per després retornar, i mai ens hem preocupat pels que venen darrera, sempre he cregut que l’home i la societat actual viuen a un ritme que no els deixa pensar en que després d’aquesta generació en vindran més, i el que estem fent no es precisament afavorir la perpetuació de la espècie.

Filosofia a apart, i tornant amb el tema dels voltors, amb aquests atacs s’està començant a donar una fama al voltor que no es la merescuda, i que és la que tenia el trencalòs abans de estar a punt d’extingir-se. Tot per la ignorància.
De seguir així perdrem aquest perfecte planador carronyaire, una au magistral i admirable per la seva manera de volar aprofitant les corrents tèrmiques com si d’un ball es tractés, una dansa digna d’admirar i observar.
Una dansa que sempre he admirat i per sort de ben a prop, un vol majestuós per una au incompresa i jutjada , un vol que podria ser el darrer.

Dos voltors sobrevolant per damunt de Bellestar, al fons a l’esquerra el Montsec de Tost, a la dreta la serra de Prada i la Serra d’Aubenç, a baix la vall del Segre de la Seu a Oliana.
Fotografia realitzada el dia de Tot Sants d’aquest any, a les 13:36 ,quina ironia.
Dades de la fotografia.
Longitud focal 240 mm
Obertura f 5,3
Valocitat 1/2500