Photographic activities in nature

Catedral

Catedral del Mar

Sempre impressionant, una de les majors obres que tenim a Catalunya ique fins i tot ha donat peu a escriure un llibre.

“Siglo XIV, Barcelona. Bajo la Corona de Aragón, la Ciudad Condal se encuentra en su momento de mayor prosperidad y los habitantes del humilde barrio de pescadores de la Ribera deciden construir, con el dinero de unos y esfuerzos de otros, el mayor templo mariano jamás conocido: Santa María de la Mar.

Mientras se construye el edificio, Arnau Estanyol va creciendo y descubriendo Barcelona. Aunque el verdadero protagonista de la historia es Arnau, no se conoce a éste sin su padre, Bernat Estanyol, un siervo de la tierra, aunque con gran prosperidad, que se vio obligado a dejar sus propiedades y vida, junto a su hijo casi recién nacido, a causa de los terribles abusos de un señor feudal (empezó por yacer con su mujer recién desposada, según los derechos que estos señores poseían en la época, volviéndola casi una demente desde entonces); trabajará como palafrenero, estibador, soldado y cambista mientras vive una vida extenuante siempre al amparo de su catedral. Su vida, con una historia de amor complicada, pasará de la pobreza del fugitivo a la riqueza del noble, no sin provocar la envidia de sus enemigos que trazarán una conjura para llevarla hasta la Inquisición.”

Davidmsfoto ©


Llums a la Seu

Encara que costi de creure, no sempre estic inspirat a l’hora de sortir a fer fotos, i sóc capaç de sortir a la caça d’un bon lloc, d’una bona llum, o de la inspiració….però com avui, pot passar que agafi el cotxe, vagi fins a Puigcerdà i torni per Alp. Tot i que també he de dir que m’agrada conduir, encara que m’enprenya una mica tornar amb la càmera buida. Però per sort en aquesta època encara ens queda la tarda, cada cop més curta però suficient, així que a la tarda em sortit a fer un vol per la Seu, el passeig de Diumenge a la tarda, i berenar, tot sigui dit, i quan semblava que la cosa pintaria un altre cop a decepció el sol ha començat a amagar-se regalant-nos unes llums i uns reflexos increïbles.
I per a postre al tornar cap a casa, la catedral amb la seva il·luminació i els núvols de fons, que més es pot demanar.

Ones

La catedral

Mirant al sol

Una de les coses que tenien clares al construir la catedral de la Seu era la orientació, una cosa prou important a l’época quan es construia un temple.

Els temples romànics, i alguns de no romànics, estan orientats d’est a oest, aquesta orientació ve donada per la creença en el poder del Sol, el sol representa la vida, sense el sol les plantes i els animals no poden viure. El Sol surt per l’est i es pon per l’oest, aixó traslladat a la construcció d’un temple es traduia en que l’altar i l’absis principal eren iluminats per el sol al matí, així com la figura de la creu, sempre d’esquena als vitralls, i de cara als fidels.

Per un altre banda si el lloc per on sortia el sol era la vida, i la llum, el lloc per on es posava era foscor i tenebres, per aixó les portes d’entrada als temples estaven situades a l’oest, d’aquesta manera quan els fidels entraven al temple al capvespre, amb el darrers rajos de sol il·luminant l’entrada anaven de la foscor a la llum.

Així doncs el que es vol donar a entendre es que en els temples romànics qui entrava sempre trobava una protecció natural, la llum del dia entran de cara, i la protecció de les tenebres al capvespre.

Sigui com sigui podem concloure que d’alguna manera sugestiva es feia veure al fidel que en l’església tenia la protecció.

Ja ho sabeu si voleu gaudir de les llums interiors d’un temple, visiteu-lo al matí.

Longitud focal 18mm
Obertura f22
Temps exposició 5 seg
Compensació d’exposició +0’3 pas

Raimundus Lombardus i la catedral de la Seu d’Urgell

L’any 1175, el bisbe i el capítol de la Seu d’Urgell encomanaven a Raimon Lambard la conclusió de les obres arquitectòniques de la catedral. A més del cèlebre text contractual, que es conserva en una còpia del segle XIII, una sèrie de documents de l’Arxiu Capitular de la Seu permeten conèixer millor el personatge i desmenteixen taxativament la procedència italiana que suposadament revela el seu cognom. Ben al contrari, Raimon sembla que pertanyia a una família autòctona procedent de la veïna localitat de Nargó. La presència d’un altre membre d’aquesta família en el capítol catedralici explicaria les afortunades condicions del seu contracte i la seva capacitació per exercir no solament de mestre d’obres, sinó, especialment, com a obrer o gestor econòmic de la campanya arquitectònica.
Podem veure la marca que deixava en Raimon Lambard a les seves obres, en forma de “boles” que decoraven els arcs de portes i finestres principals.
Si cliqueu al títol del post s’obrirà un document en format PDF, que parla d’un estudi realitzat amb el suport
del Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, i del Fons Social Europeu, on es discuteix si la nomenació de romànic Llombard de la Catedral de la Seu d’Urgell es reals o es una derivació del cognom del seu arquitecte, Lambard, que sembla ser era veí de Coll de Nargó.

Si us agrada la història, endinseuvos-hi.
“¡Albert pren nota!”

Detall de la porta nord amb els capitells de la dreta.
Les dades:
Longitud focal 300mm
Obertura f5,6
Temps d’exposició1/200

Perspectives de la catedral de Santa Maria

Aquesta es una de les fotos d’una sèrie sobre el casc antic i la catedral de la Seu d’Urgell.
Una catedral increïble i que cada cop que la mires et desvetlla part dels seus secrets.


Un semi caos d’arestes i formes rectes suportat per un conjunt de petites voltes amb geni i caràcter,
formen part de la part superior de l’absis de la catedral.
Sonimpresionants els detalls dels arcs, alternats, i les figures dels capitells, i al fons enmig d’aquest semi caos, sobresurt l’espadat campanar amb doble arc.
Una feina digna d’admirar, admirar, i admirar………..


Longitud focal 70mm
Obertura f8
Temps d’exposició 1/250


La catedral de la Seu d’Urgell

L’estiu a més de calor ens porta festes majors, aquest cap de setmana ha estat la del carrer major, el meu carrer, les festes de la Mare de Déu de la Llet.
Com no era de estranyar la nit de dissabte anava acompanya amb una popular orquestra que a ritme de pasdobles anava encenen la nit, com que sabia que no podria dormir fins que la música acabés vaig decidir fer una excursió nocturna per la Seu, en busca de imatges.
Una d’elles es aquesta de la catedral, una de les seves entrades vista des de baix cap a dalt.

Longitud focal 18mm
Obertura f18
Temps d’exposició 3 seg
Compensació exposició +0,3

Diumenge i la catedral.

Avui es Diumenge, i començarem aquest bloc aprofitant, que com molts diumenges, tot i que ara en feia molts que no, està núvol i sembla que vulgui ploure.
Tot i que ja ha estat tota la nit plovent i força, i amb força, amb llamps i trons.


Així que aprofitant el dia us penjaré la primera foto. És una foto de la catedral de la Seu d’Urgell, on visc, no a la catedral! a la Seu, amb uns núvols de fons que semblava que volien descarregar amb força, però finalment no ho van fer.
La catedral de la Seu d’Urgell es d’origen romànic, una de les poques que queden amb tant bon estat de conservació.

La foto la vaig realitzar el dimecres 18 de Juliol sobre les 20:00 hores.
Amb una obertura de diafragma de F11
I una velocitat d’exposició de 1/800 seg.
Sense compensar l’exposició, i amb el tele amb una longitud focal de 220 mm.
Tot això des de davant del seminari i amb el trípode i amb el programa de prioritat a la velocitat.