Categoria: B/N

Virus i bacteris

Quan parlem dels voltors com a reguladors naturals, no ho diem perquè siguin depredadors, al contrari, ho diem com a carronyaires, i així serà sempre, un herbívor és un herbívor i un carronyaire un carronyaire, no podem canviar els rols, ni ells tampoc, i no podem pretendre que els canviïn per que ens interessa.

Parlem de reguladors però per la seva condició d’equip eliminador de cadàvers, i els cadàvers sembla que no fan nosa, i més si no els veiem,”- la natura ja farà pensen alguns…

Doncs bé si, ja ho fa, els petits mamífers pocs cops moren sense que cap depredador s’en adoni, de fet s’els cruspeixen, però els gran mamífers que…els grans herbívors que..?…vam tenir la genial idea d’exterminar els seus depredadors i ara quan moren…de vells, de malalts, per accident…allà queden.

En el procès de descomposició d’un cadàver la matèria anteriorment viva degenera per arribar a una forma més simple de matèria, la matèria mineral, desprès apareix la putrefacció, on apareixen els microbis i els virus i els bacteris, no oblidem que els vertebrats son els grans reservoris de malalties que poden afectar a l’ésser humà, i aquestes apareixen sobretot en el procès de descomposició d’un cadàver. S’escampen per l’aire, evidentment com ho faria un refredat, i també per contacte animal, mossegada i fins i tot per picada de paparra, puça…etc…

I els voltors que pinten en tot això…? Doncs son els nostres protectors, els únics que son capaços d’eliminar tots aquests virus i bacteris que queden al descobert i que apareixen en el procès de descomposició d’un cadàver, i no només això sinó que ells no en son portadors, com si passaria en el cas d’altres animals que poguessin menjar-se part d’un cadàver.

I els volen eliminar…si als voltors, de fet al 2006 a causa del famós diclofenac, antiinflamatori animal usat en ramaderia, va desaparèixer el 94% de la població de voltors, com es van adonar…doncs per la reaparició de la ràbia en la població humana, les investigacions del departament de salut indi van confirmar la relació directa entre la desaparició dels voltors, el diclofenac, i l’aparició de la rabia i altres malalties. Des d’aleshores hi treballen per restablir l’equilibri en la població de voltors i mantenir-ne la població en bon estat, podríem dir que els voltors a l’Índia també son animals protegits com les vaques. El nostre país no ha volgut aprendre la lliçó i son les entitats conservacionistes i naturalistes les que pressionen al Govern per prohibir el diclofenac, i altres derivats tant perjudicials per als nostres voltors.


Mil paraules

“Una imatge val més que mil paraules”, quants cops ho hem sentit a dir, jo sempre ho he tingut clar, per això escric poc..;-)

Però exactament que vol dir, per mi no només el fet que molts cops hi ha situacions, experiències o emocions que costa descriure, i que amb una imatge solventem en aquell instant. També el fet que una imatge ens pot trasportar a un moment que per cadscú pot ser diferent, un record, una experiència, però també imaginar i donar vida a aquell instant congelat, perquè de fet la fotografia tracta d’això, de congelar instants efímers que només nosaltres veiem i triem, només aquells, ni un segon més, ni un de menys.

Imagineu si cadascú escriguès el que li aporta una imatge, a on el transporta o en que el fa pensar, serien més de mil paraules oi!, o com jo faig, intenteu imaginar com s’ha creat aquella imatge, l’abans de la foto i el desprès, com si descongeléssim l’instant.

Amb la foto següent jo imagino el trànsit animal del lloc, les anades i vingudes d’isards i cabirols, alguna llebre….guineu i fins i tot algún petit ocell, tots allà a trobar-se, un encreuament de camins a la natura, un lloc de pas. Fin i tot per qué no, un idividu solitari enmig de la neu, tranquil, observant i gaudint de la pau, de la manca de depredadors, de casa seva, trepitjant la neu i passejant amb unn privilegi envejable, i en arribar la nit, el fred i la lluna il·luminant l’estampa.

I d’aquí en sortiria una història, la meva, i també la vostra, i segurament si les ajuntéssim podríem comptar mil paraules.

Davidmsfoto ©


En blanc

Molts cops relacionem el paisatge amb grans varietats de tons i colors, més encara si prenem imatges a la primavera o a la tardor, però a l’hivern podem jugar amb el blanc i negre aconseguint efectes més que sorprenents.

© Davidmsfoto

Davidmsfoto ©


Final

Esperança, emocions i amor, sentiments que queden enrere al abandonar llocs, llars i cases amb records atrapats que s’esvairan com el fum de les fogueres que les van escalfar, somnis i projectes de millora i de futur que potser van ser la raó per abandonar aquests sentiments, o potser l’incompliment d’aquests i la manca de futur van ser la causa.

De moment testimonis muts que van perdent forma i que aviat seran un desmunt de pedres i rocs.

@davidmsfoto


Blanc

Arribats al final de l’any, molts aprofiten per marcar-se nous objectius i propòsits per l’any que arriba, jo faig una sincera i personal reflexió de com ha anat l’any i de com no vull que vagi el seguent, mirant de no repetir errors i millorar la meva qualitat de vida.

A tot aixó sobretot espero que en arribar aquestes dates el paisatge es teneixi de blanc.

Camí del Segre. #laseu


Caminant

Pas a pas, molts cops en solitut és com fem el camí, benvinguts sempre els que ens volen acompanyar amb els nostres defectes i les nostres virtuts, tal com som, amb imperfeccions, i comprenent i acceptant que cada pas ens apropa al destí, sigui com sigui però acceptant que les nostres pases tot i que van juntes no son iguals.

@davidmsfoto

@davidmsfoto


StreetPhoto

Poder baixar a Barcelona i sentir-me com un estrany és una sensació que em permet veure-ho tot desde una perspectiva que no havia tingut fins ara i observar moments de durada inexistent però que acaben sent captats.

©davidmsfoto

©davidmsfoto


Oblit

L’abandonament dels pobles de muntanya per manca de serveis, comoditats i canvis en la manera de treballar i el tipus de feina sempre deixen uns rastres gràfics i tangibles que al mateix temps que entristeixen mostren una relalitat que alguns no hem conegut i d’altres han oblidat.

Davidmsfoto ©