Photographic activities in nature

Bloc

Descobrint el Delta

Segur que deu ser dels pocs que no coneixia el Delta de l’Ebre fins fa un any, no, m’agafa lluny i l’he associat sempre a calor i xafogor…i és del que sempre he fugit….

He de dir però que m’ha sorprés gratament, evidentment a nivell naturalístic pel paisatge tan peculiar i per la varietat d’ocells que s’hi poden veure durant tot l’any, el que aquí al Pirineu no és tan fàcil.

Desprès d’un inmersió de tres dies en molt bona companyia torno carregat d’una gran quantitat d’imatges i del record d’un gran experiència.


Guineu. (Vulpes vulpes)

La tant menyspreuada guineu, oportunista, caçadora i alhora carronyaire. Massa sovint esmentat en contes i llegendes que no li fan justícia. Amb un olfacte excepcional fa que sigui molt esmunyedissa i poc visible per l’home.

Viu escampada per tot el país, des de la costa fins als cims més alts dels Pirineus, si que per molts es com el gos carronyaire de la muntanya i fins i tot hi ha qui posa paranys il·legals per matar-la…

Però com tota bèstia té una funció reguladora en el medi que compleix molt bé tot i que ella no pot ser regulada de manera natural.

 

© Davidmsfoto una funció reguladora en el medi que compleix molt bé tot i que ella no pot ser regulada de manera natural.


Migrant..

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

A la primavera arriben a Catalunya per millorar les seves oportunitats de supervivència i també per millorar el seu èxit reproductor. I aviat, a finals d’estiu i principis de tardor, mil.lions d’ocells tornen a realitzar aquest increïble viatge fins a les seves zones d’hivernada fugint del fred.

Pensem també que a més uns viatges tan llargs són molt costosos per totes les espècies d’ocells. No només per les llargues distàncies, també hi ha altres inconvenients com: el mal temps durant el viatge, la manca d’aliments durant el trajecte, els depredadors, les interferències humanes; tots ells fan que el viatge sigui feixug. La gran majoria necessita reposar quan acaben les seves forces o es troben davant de condicions meteorològiques desfavorables. Per això, necessiten hàbitats favorables per fer parades i recuperar-se abans d’arribar al destí. A l’Alt Urgell un dels ocells migradors més grans que arriba és l’Aufrany (Neophron pernochpterus), concretament a Alinyà hi troba refugi i descans cada any per això és fàcil poder gaudir del seu vol i la seva silueta de planador impolut.

La seva estada coincideix també amb el seu cicle de reproducció i per això no és difícil veure exemplars joves visitant els punts d’alimentació suplementària.

 


Voltor negre

Aprofito per fer la primera entrada de l’any coincidint amb un nou projecte de gestió de la biodiverrsitat i millora del media ambient, amb una part de protecció de les espècies.

Amb aquest nou projecte espero també poder gaudir de la fotografia i de la natura, amb això i aprofitant un cens que es va haver de fer divendres passat en un punt d’observació de carronyaires amb hide fotogràfic, vaig aprofitar també per fer fotos amb la sorpresa que vaig poder caçar un voltor negre introduït i alliberat a la muntanya per l’anterior equip de gestió.

En Trasgu un mascle nascut al 2010 i alliberat el 2013 a la Muntanya d’Alinyà, és un plaer veure que la feina ben feta segueix per bon camí.

Davidmsfoto ©


Streetphoto

De vegades cal trencar rutines, encara que ens agradin eh!, això ens permet tornar desprès amb mès perspectiva, de tant en tant m’escapo de la natura i recorro carrers buscant imatges o escenes.

És curiós com una imatge quotidiana de qualsevol ciutat té certa gràcia amb un bon enquadrament i com no en blanc i negre, una visió monocrom que nosaltres no tenim i que transforma les imatges.

Aquesta n’és una de tantes, aquest cop a #Barcelona.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©


5 boscos per fotografiar.

Si us agrada la natura fins a tal punt que de tant en tant necessiteu perdre-us en ella i al mateix temps us apassiona la fotografia no us podeu perdre aquesta experiència fotonatural.

Cinc boscos molt propers a la Seu d’Urgell per sentir-vos part de la natura, per desconectar i renovar oxigen iq eu us permetran gaudir d’un cap de setmana complert i ùnic si a més el combineu amb una bona estada en un allotjament de la zona.

Si us motiva la idea us apunto uns petits consells per tal que l’experiència sigui del tot profitosa;

1. Si voleu gaudir de la fotografia i no fer fotografies innecessàries, us recomano qe porteu un bon tripode, us permetrà analitzar la imatge al detall i obtenir un bon resultat.

2. Evidentment us recomano el mode manual però si no teniu prou experiència podeu optar pel mode semiautomàtic amb prioritat a la obertura i jugar amb diferents valors per aconseguir la imatge amb la llum desitjada, això també variarà segons l’hora del dia en que sortiu a fer fotos.

3. ISO, o el que representaria la sensibilitat de la “pel.licula”, com que probablement la il.luminació no serà la que trobarem en paisatge obert, de fet aquesta és la gràcia, el millor es baixar la ISO al mínim valor possible, en el meu cas és 200 però ja hi ha càmeres que poden baixar fins a 100 i fins i tot 50.

4. Quan fotografiar boscos, sobretot les primeres i darreres hores del dia, ja que la llum no serà tan forta i ens entrarà perpendicularment, que sempre es millor que no pas totalment vertical, sobretot el matí a més ens permetrà jugar amb boires i contrallums que faran que aconseguim imatges espectaculars.

5. Equip, independentment del fotogràfic, sinó és estiu, porteu guants, gorro, roba d’abric i bon calçat els boscos pirinencs normalment son força frescos i humits, i aquesta és una activitat que requereix certa calma i observació i sobretot un mapa de la zona per si us despisteu una mica 😉

A continuació la selecció boscal.

1.- Fageda de la Mena. Cerdanya. Talló, font de l’Ingla. Parc Natural Cadí Moixeró

2.-Avetosa de Pi. Cerdanya. Vall de Pi. Parc Natural de Cadí Moixeró

3. Bosc de Solanell. Solanell. Alt Urgell. Parc Natural de l’Alt Pirineu.

4.-Bosc de Sant Miquel. Canturri. Alt Urgell. Parc Natural de l’Alt Pirineu.

5.-Bosc de Castanyes. Estamariu. Alt Urgell.

Davidmsfoto ©

Avetosa de Pi – Davidmsfoto ©

Bosc de Castanyes -Davidmsfoto ©

Bosc de Castanyes – Davidmsfoto ©

 

Amb això el que aquí us mostro és una petita part del que podem trobar prop de la Seu, quan més us mogueu i exploreu més descobrireu, cada bosc és un món que varia en funció de l’alçada, la orientació, la vegetació i la varietat dels arbres. Tant se val si és un bosc vell o jove, no hi ha una regla ni una norma que asseguri una bona imatge, més que les pròpies de la fotografia en llum i composició.

Més imatges dels nostres boscos https://500px.com/davidmsfoto/sets/forests


Abandó

Sembla que és ara que l’interés per l’abandonament dels pobles en la dècada dels 50 ens ha fet adonar-nos d’aquest acte passivisme cultural i etnogràfic i ens posem les mans al cap en veure monumentals edificacions en ruïnes, fortaleses que ara ja no ho son i antics casalots que ara només aguanten pedres amuntegdes, però això no es propi de les actuals generacions del segle XX ni de la cursa al progrés i la modernitat, és una simple qüestió pràctica i de subsistència, de fet al llarg de tota l’Edat mitjana hi hagué l’abandonament de llocs de poblament, a causa d’actes violents, de canvis econòmics, d’unes necessitats defensives diverses, de la pressió senyorial o de transformacions demogràfiques, fins i tot al final de les èpoques visigòtiques i andalusina s’abandonaren nombroses viles.

 

Antic mas de La Sisca, Ribera d’Urgellet conegut en època medieval i molt proper a una important via de comunicació amb la vall de Tost.

pirineus, fotografia, abandonat,

La Susca, Ribera d’Urgellet