Categoria: Bitxos

Fòssils

De entre les moltes coses que podem descobrir a la nostra comarca, una d’elles, i que sovint ens passa inadvertida son els fòssils, tot i que no menys importants!

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

 

 


Esquirol

Esquirol, científicament Scirius Vulgaris els podem trobar enfilats als arbres corrent de branca en branca, o a la tardor, pel terra recollint fruits caiguts, com nous. A Catalunya trobem l’esquirol comú, que es vermellós amb la panxa blanquinosa, d’uns 38-45 cm de longitud incloent la cua (20-30cm del cos i 14-25 de la cua).

Davidmsfoto ©


Marmota marmota

Aquesta marmota no és autòctona de les nostres contrades, sinó que hi va arribar des dels Pirineus francesos, on el 1948 es van realitzar les primeres introduccions de marmotes procedents dels Alps amb l’objectiu de reduir la predació de l’àliga daurada (Aquila chrysaetos) sobre les cries d’isard. Al cap d’un temps, alguns exemplars van passar al vessant meridional de la serralada pirinenca. Al Principat de Catalunya van arribar cap alsanys setanta: s’hi van establir i aviat van començar a reproduir-se.

Rosegador d’aspecte rabassut, cap arrodonit amb unes orelles petites i potes curtes i fortes, proveïdes d’ungles adaptades a l’excavació.

La cua és molt peluda i equival a 1/3 de la longitud del cap més el cos.

La coloració general del pelatge és grisa, barrejada amb groc i negre, més fosca pel dors que pel ventre. La part superior del cap és més fosca, de vegades negra i la punta de la cua també és negra.

Dimensions corporals: cap + cos (49 – 58 cm) i cua (15 – 19 cm).

Pes: les femelles fan entre 2,8 i 4,5 kg, mentre que els mascles acostumen a fer entre 3 i 8 kg.

Ja sabeu doncs, si sortiu a passejar per les nostres muntanyes escolteu bé i obriu els ulls, els seus xiulets son ùnics.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

 


Podarcis muralis. Sargantana roquera

Habitualment la podem trobar en parets, murs i llocs rocosos.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©


Doncella puntejada (melitaea cinxia)

En l’entrada d’avui podeu apreciar una papellona, del gènere Melitaea del qual hi podem trobar fins a nou espècies diferents.

Davidmsfoto ©


El pollet, i un dissabte a la tarda.

Que es pot fer una tarda de dissabte?, doncs moltes coses entre elles disfressar la nostra filleta de pollet i fer-li una sessió de fotos al “camp” per que es trobi en el seu ambient.

I quin millor camp que el que està format per mantes, tovalloles, mitjons, samarretes i jaquetes…ah i perspectiva! no ho eneteneu oi?!…doncs gaudiu de les imatges, us he posat el making off, per cert que la idea no es meva aquí teniu l’enllaç http://milasdaydreams.blogspot.com/2010/06/she-loves-me-she-loves-me-lots.html.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©


Insectes

Aquest matí hem aprofitat per sortir una estona i a estrenar el nou objectiu d’en Pep, un Sigma 70-300 Macro Super, així que hem anat en busca de petites víctimes que es deixèssin agobiar per +els nostres objectius i la nostra dèria fotogràfica, i per la meva part també per la meva afició-obsessió entomològica. Els insectes son impressionants en tant en quan mirem la relació del seu tamany i la feina que fan envers la natura i el seu equilibri, i també per que son un món, una societat amb els seus individus on cadascú d’ells té una funció concreta i precisa.

Davidmsfoto

Davidmsfoto

Davidmsfoto

Davidmsfoto

Davidmsfoto


Pre-papellones

O també erugues, que vindríen a ser per què ens entenguem la forma larvària d’un lepidòpter, les erugues tenen sis potes autèntiques i quatre de falses, no respiren per la boca, tenen sis petits ulls, però tot i així troben l’aliment amb les seves antenes.

Avui he trobat dos exemplars d’eruga, un de molt espectacular i l’altre més comú, el primer es la eruga Esfinx de les lleteresses (Hyles euphorbiae) eruga de papellona nocturna, una papellona nocturna amb tons marrons i dues antenes blanques. El segón exemplar es més comú i petit, es l’eruga de la papellona Cucullia verbasci coneguda com a Arna de la Candelera, però també amb uns colors molt bonics.

Davidmsfoto

Davidmsfoto


Micro fauna – micro vida II – Aràcnids

Opilio sp.

Davidmsfoto

Aranya de potes llargues de l’ordre dels artròpodes i de la classe dels aràcnids, sobre una fulla vigilant la posta recent devant de qualsevol insecte, ocell o fins i tot altre aranya. Viquipèdia

Holocnemus sp.

Davidmsfoto

Holocnemus sp. semblant a les aranyes de la pols s’alimenten de petits insectes, que envoliquen amb la seva teranyina.


Micro fauna – micro vida

Quan passejem per la muntanya tenim la tendència a mirar cap a munt, als cims, als arbres, als núvols, en definitiva al conjunt que forma el paisatge, una tendència normal donada la nostra codició homínida, i que molts cops es aplicada a la nostra vida diària quan mirem per sobre d’algú.

Doncs tant en la vida com en la natura hem d’aprendre que molts cops hem de mirar més a prop del nostre centre de gravetat, i fins i tot si ens esforçem i mirem per sota els genolls descobrirem un tipus de vida tan o més important que el que habitualment veiem, i que mereix la nostra atenció, com a mínim la meva. Algun cop ja us he explicat com d’important es aquesta fauna per la seva funció a l’hora del desenvolupament de la natura i del seu equilibri.

Doncs bé diluns al matí em vaig poder escapar una estona a buscar algun artròpode, al començament sembla que no hi puguem veure res, que els insectes s’amaguin, però si ens fixem, estan allà, sota les fulles, en una branca, sota les flors, en els talls de les plantes, de flor en flor, tot un món s’obre si som pacients i sabem mirar bé al nostre voltant.

Aqui us deixo algunes imatges de la escapadeta.

Davidmsfoto

Aranya de la família de las Lycosidae ( taràntules ) amb el sac d’ous sota l’abdomen.

Davidmsfoto

Parella de xinxes de camp en plena còpula (cimex sp.).