Photographic activities in nature

Bitxos

Micro fauna – micro vida

Quan passejem per la muntanya tenim la tendència a mirar cap a munt, als cims, als arbres, als núvols, en definitiva al conjunt que forma el paisatge, una tendència normal donada la nostra codició homínida, i que molts cops es aplicada a la nostra vida diària quan mirem per sobre d’algú.

Doncs tant en la vida com en la natura hem d’aprendre que molts cops hem de mirar més a prop del nostre centre de gravetat, i fins i tot si ens esforçem i mirem per sota els genolls descobrirem un tipus de vida tan o més important que el que habitualment veiem, i que mereix la nostra atenció, com a mínim la meva. Algun cop ja us he explicat com d’important es aquesta fauna per la seva funció a l’hora del desenvolupament de la natura i del seu equilibri.

Doncs bé diluns al matí em vaig poder escapar una estona a buscar algun artròpode, al començament sembla que no hi puguem veure res, que els insectes s’amaguin, però si ens fixem, estan allà, sota les fulles, en una branca, sota les flors, en els talls de les plantes, de flor en flor, tot un món s’obre si som pacients i sabem mirar bé al nostre voltant.

Aqui us deixo algunes imatges de la escapadeta.

Davidmsfoto

Aranya de la família de las Lycosidae ( taràntules ) amb el sac d’ous sota l’abdomen.

Davidmsfoto

Parella de xinxes de camp en plena còpula (cimex sp.).


Una de bitxos

Avui com que el temps està una mica pesat,  i no ens permet gaudir  del dia com ens agradaria, aprofitaré per penjar unes imatges de bitxos que vaig poder fer una tarda de la setmana pasada, faig així un petit incís en el bloc i deixo ,per avui de moment, de banda el tema de la nocturnitat i el patrimoni històric i arqueològic de la nostra comarca.

Amb això no vull dir que els insectes i la resta de bitxos i microfauna, no siguin patrimoni, doncscom dada curiosa en els nostres boscos habita una papallona nocturna gegant, es la Graellssia Isabelae, un lepidòpter de la família de les satùrnides i que està protegida pel conveni de Berna.

Quan observeu alguna de les papallones que hi penjo penseu en el seu vol d’aparença erràtica i sense rumb, doncs res més enllà de la realitat , es tracta d’un vol calculat i estudiat que normalment inicíen amb un vol de reconeixement de la zona buscant els principals punts d’aliment, i que desprès aprenen de memória per anar d’un en un en el segon vol d’abastament. Així doncs penseu en un vol de papallona i busqueu el paral·lelisme amb les vostres vides, per què segur que moltes coses que semblen erràtiques, casualitats o coincidècies de l’atzar, no ho son pas, tot ens porta sempre en una direcció. Quina, depèn de cadascú.

Davidmsfoto

Melitaea cinxia ( Doncella punteada )

Davidmsfoto

Mylabris variabilis

Davidmsfoto

Bombylius discolor


Contrastos de Tardor

En mmig d’aquest extrany pont, amb festa, treball, guàrdies, etc. avui al matí com qui surt del fons del mar en busca d’aire per respirar, he sortit a perdre’m pels voltants del cadí.
Amb la motxilla a l’esquena i el trípode a la mà m’he endinsat en bosc per sentir el seu esperit i respirar la seva humitat i els seus aromes tardonians i enmolsats, que juntament amb la fresca i el silenci fan que un se senti com a casa, que es com m’hi sento jo.
Després de la passejada de rigor pel bosc per fí m’ha vingut la inspiració i he canviat l’angular pel macro per cercar petits detalls que m’agrada fer grans.
Curiosament he trobat una petita marieta que amb els lents moviments, a causa del fred, suposo, anava fent equilibris entre fulles mortes i descompostes que anàven perdent els colors.
 La reconeixeu….es algún descendent llunyà, i avui m’ha ofert el seu equilibrístic passeig.


Negre i taronja

Mentre ens reparen el “fronti” seguirem amb les fotos de bitxos, aquesta tarda, i en previsió de les possibles plujes de demà i demàpassat, he sortit a fer una volta per la traba, per un petit bosquet que tinc controlat, per cert que fa temps enrera vaig fer un post en el que denunciava l’abandonament del bosc, doncs allà mateix i des de feia 10 anys hi havia un cotxe estimbat, un 131 vermell, no sé si serà casualitat però ja no hi es, només puc dir que ja era hora.
Tornant al bosquet, us explicaré que es un bosc màgic, sempre que hi vaig mai em sento sol, es com si hi hagués algunes bèsties o èssers, avui no estat menys, sempre sento com si m’observèssin i sempre sento fressa entre els matolls….
A part que realment una sensació estranya m’enveix cada cop que m’hi endinso.
Bé directament pasarem a la imatge i ens deixarem de contes, no sé de quin tipus d’insecte volador es tracta, però ha sigut l’únic que s’ha deixat fotografiar.


Aranya Tigre (argioppe brunnichi)

Avui em comentaba l’amic Pep, que feia dies que no actualitzava el bloc, la veritat es que amb la nena saharauí, i els intents del canvi de plantilla l’he deixat una mica abandonat, així que aprofitant la sortideta d’aquest matí penjaré un nou post i trencarem aquesta aturada temporal.
I en quant tingui el “fronti” reparat continuarem, o millor dit acabarem amb el recull de despoblats de l’alt urgell.

Aranya Tigre (argioppe brunnichi)

L’aranya és un artròpode que, a diferència dels insectes, té vuit potes en comptes de sis i no té ni antenes ni ales. Mentre que els insectes tenen ulls simples, les aranyes els tenen compostos. Té el cos dividit en dues parts: cap i tòrax, els quals estan units pel que s’anomena caparró. Com totes les aranyes, tenen la facultat de produir seda, la qual utilitzen per a penjar-se en l’aire i per a construir trampes amb les que atrapen a les seves preses.

Representa les aranyes que construeixen les teranyines orbiculars típicament de captura, tan freqüents al final de l’estiu. Les teranyines d’aquesta espècie és una de les més grans i espectaculars, ja que poden arribar a fer uns 30 cm de diàmetre. Són molt fàcils de distingir pel traçat en ziga-zaga d’una de les bandes de subjecció, la qual és més blanca que la resta de la teranyina i la creua pel centre en sentit vertical (veure foto). L’aranya es situa normalment al mig de la teranyina. Si ensopeguem amb una d’aquestes construccions en el bosc, és recomanable, aleshores, aturar-se un moment i apreciar detingudament aquesta obra d’art.

Les aranyes realitzen una digestió externa. Quan atrapen a la seva víctima en un capoll de seda, buiden a sobre d’ella tots els sucs gàstrics, els quals desfan la víctima, i a continuació xuclen la papilla en què es converteix.

Les femelles d’aranya tigre tenen un abdomen gros i globulós a ratlles negres i grogues (veure foto). El mascle, tres vegades més petit i molt més discret de color, té un abdomen prim i tubular, vellut i amb dues franges laterals més fosques. La femella pot arribar a posar fins a 400 ous en un capoll de seda, el qual utilitza com a incubadora i que normalment amaga entre la vegetació.


Passejant per Lletó

Aquest matí he pogut escapar-me a fer un passeig per la muntanya, cosa que feia temps havia oblidat, he sortit carregat com sempre amb tot l’equip de foto, trípode inclòs.

He anat fins a la collada de Lletó i allà he deixat el cotxe, el meu passeig ha consistit en rodejar tot el tossal de Lletó, en busca de bitxos i d’altres éssers vius.
La sort ha volgut que em trobés amb un exemplar de la família dels ortòpters, com els saltamartí i les cigarres, es tracta d’una tettigonia mascle,un ortòpter que en la seva evolució ha perdut les ales i ja no vola, simplement es dedica a córrer i caminar, només li ha quedat un petit escut sobre el clatell que mou quan es vol fer sentir.
Es un bitxo singular i curiós si no heu vist cap mai, la femella té una especie de fibló al final de l’abdomen que no es més que per posar ous, ( ovopositor ) no pica no, enterra el fibló i diposita els ous sota terra.

Aquest mascle, concretament, intentava evadir el seu estat d’estrés amb els aromes de l’espígol.

Dades de la imatge
Distància focal 70 mm mode macro
Obertura f8
Velocitat 1/2000
Programa amb prioritat a la obertura.

Pol·linitzant…………me

Uiiiix, senyor quina feinada……tant de pol·len, quin enrenou, qui ho havia de dir, a la meva edat i envoltada de pol·len, ai si em veuen les veïnes, que diran,

-¡mira aquesta, es pensa que encara es jove!.

Ai com se’n assebenti el meu home, jo només volia fer un mos i aquell abellot ja m’ha ben enredat, uixxxx quant de pol·lennnnn.

L’hora del àpat!

Ahir aprofitant el descans plujós del cap de setmana vaig fer una escapadeta al matí per anar a “caçar” bestioles, després de perdre el temps pujant per Aransa i baixant per Bescaran, vaig anar a petar a un prat proper al Segre, farcit de flors i vida minúscula, tot i fer vent, vaig poder fer alguna fotografia.

Mentre feia fotos em vaig adonar que podia aplicar una dita que aplico molts cops a la vida, la que diu que gaudir dels petits moments com si fossin grans es el que fa que la vida sigui mes alegre i plena, penso doncs, que un desert immens com és està ple de petits grans de sorra.
Així doncs vaig poder adonar-me que moltes vegades passejant per un prat ens perdem uns petits instants, els instants de la vida d’uns petits éssers, que no són fàcils de veure i que jo he pogut captar.


El primer macro: Aglais Urticae o Ortiguera

Avui al matí aprofitant la treva de pluja, he pogut sortir a fer quatre fotos, he anat cap a Arsèguel i desprès m’he arribat fins als prats de Cal Casanovas, tot i que encara estem a primers de Maig ja comencem a veure els primers insectes i les primeres papallones i erugues, de fet he vist un parell, un d’elles la que veieu a la foto, crec que es una Aglais Urticae, anomenada Ortiguera per alimentar-se de les fulles d’aquesta planta fins que no arriba a la metamorfosi final i a la seva transformació en papallona.
A la foto s’estava atipant.

Mès informació sobre papallones, aquí.

Distància focal 70mm
Obertura f8
Exposició 1/320


Bevent

Aquesta foto la vaig fer l’altre dia passejant per la vall de Sant Magdalena, em va cridar la atenció com d’aquella petita flor, sen aprofitaven tants insectes, i com contrastaven amb el fons blanc de la flor.
Una flor simple i neutra però maca per la seva senzilles.
Al veure les fotos a casa vaig observar com el que sembla una petita mosca estava bevent aigua del que possiblement hauria estat la rosada, amb una petita gota ja en tenia prou.
La foto es originalment més gran però l’he retallada per que aprecieu el detall.

Longitud focal 48mm
Obertura f8
Temps d’exposició 1/2500

Al no disposar d’un objectiu macro, la foto està realitzada amb un 28-80 i una lent d’aproximació Kenco.