Photographic activities in nature

Bitxos

Isard pirinenc

Alguns apunts sobre l’Isard pirinenc.

Es troba entre els 400 i els 2.800 m d’altitud, principalment
a Andorra, al Cadí-Moixeró, a l’Alt Urgell,
al Pallars Sobirà, a l’Alta Ribagorça i a la Vall d’Aran
 i als Pirineus en general, tot i que també n’hi ha petites poblacions
als Apenins, Itàlia i a la Serralada Cantàbrica, Espanya.
Viu entre els 1.000 i 2.800 metres als Pirineus
 i entre els 400 i 2.400 m a la Serralada Cantàbrica.
Estudis genètics recents confirmen la separació
de les dues espècies reconegudes.
És un bòvid de mida petita, menor i més esvelt que la cabra salvatge ibèrica
(Capra pyrenaica ). Ambdós sexes posseeixen banyes, amb forma de ganxo,
sent els dels mascles més gruixuts i amb el ganxo més tancat.
Cap i gagarta clares i una taca fosca que cobreix els ulls a manera d’antifaç.
El color del cos és uniforme, amb una línia fosca que
recorre longitudinalment el dors.
Els mascles solen ser una mica més pesants que les femelles.
Els adults solen tenir una altura de llom d’uns 60 cm i pesar uns 30 kg.
 A més del Pirineu també n’hi ha a la Serralada Cantàbrica
 i als Alps, entre altres llocs.

Es mou entre el límit superior dels boscos i les pastures supraforestals, ocupant a l’estiu les màximes altituds.

Prefereix pendents fortes i rocoses on la neu s’acumula poc.

© Davidmsfoto


Siguem coherents

Siguem coherents.
Avui hem assistit a unes jornades sobre aus necròfagues al Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent. ës alentador saber que fem bé la feina però sobretot que el discurs que oferim cada dissabte sobre costums, comportament i biologia dels voltors es el correcte, el real, i que per molt que molts mitjans intentin vendre una altre idea, els voltors NO ataquen , i el voltor comú encara menys.
Això no es nou i més d’un, de dos i de tres cops ho hem dit, però avui al escoltar com els professionals que s’encarreguen de fer el peritatge i valoració de les queixes i denúncies per part de molts dels ramaders, han donat la visió dels fets, basada en l’experipencia, l’estudi i molts anys de treball he pogut concloure que no anàvem mal encaminats amb les nostres suposicions.
Una gran part de les denúncies son un engany, ja sabem que no ataquen, la seva morfologia ni naturalesa ho permet, però tampoc hem estat mai al lloc dels fets, avui qui hi ha estat i hi segueix estant ha fet palés el que sabíem. Las morts de bestiar en les que s’han vist implicats els voltors, no han estat provocades per ells, l’animal era insalvable, i els voltors només han fet el que els toca, eliminar el cadàver. Hi ha dades que demostren que hi ha una relació directa entre l’augment de denúncies per atac de voltors i la publicació de la llei de compensacions, així com en les èpoques de part de les vaques i poltres, i que és d’on prové un gran percentatge de les denúncies. No ataquen ovelles…ni cabres…seria més fàcil, son més petits….aquí ho deixo…rumieu.
Amb ramaders de la zona algún cop hi hem parlat i comenten que mai abans es pujàven a muntanya animals a punt de parir i es deixàven sols allà…ara es puja el bestiar i se’l deixa dies pasturant i no hi ha un control diari continu com a la granja, com es pot saber doncs si hi ha atac..?
El problema però ve de més amunt, un govern que ja contempla al voltor com a espècie que pot atacar, quan hi ha estudis que demostren que no és així, i comunitats autònomes veïnes que no ho contemplen de cap de les maneres.
I per anar més enllà encara un govern central que permet que s’administrin medicaments al bestiar domèstic de ramaderia extensiva que se sap que és mortal pels voltors, quan països del “tercer món” ja fa anys que el prohibeixen….interessos ocults d’alguna farmacèutica?….siguem coherents..
Els voltors eviten la propagació de enfermetats altament perilloses en forma de virus i bacteris que poden acabar filtrant-se en el subsòl i convertir-se en un greu problema, però obviem la seva funció, obviem la manca d’informació en els mitjans en el que es mostra la polèmica, i obviem la seva importància en la seva funció de sanitaris naturals.
Siguem coherents quan llegim una notícia sobre atacs de voltors i no fem un judici erròni, quants cops sabem com s’ha iniciat el suposat atac?…que feia la vaca allà, quin era el seu estat de salut, ha patit alguna afecció al parir…? el que està clar és com a carronyaires sempre que hi hagi un cadàver, ells hi seran, que fàcil però llençar acusacions….
Siguem coherents i analitzem…
©Davidmsfoto

Poesia-Fragilitat

La fotografia és una art en el que el fotògraf mira de mostrar un sentiment o emoció amb una imatge, i en aquesta igual que en un poema és pot transmetre delicadesa, amor, i fragilitat…un simple reflexe de bon matí a mi em transporta i m’aporta pau, com si escoltés un bon poema, recitat casi com una cançó, com es feia abans,  amb sentiment….

pirineus, pirineos, fotografia, seu d’urgell, nature, birds


Papallones en declivi.

El 70% de les papallones està en declivi,el canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl com a causes del declivi.

Investigadors del CREAF i del Museu de Ciències Naturals de Granollers han estudiat durant dues dècades les poblacions de papallones de Catalunya, Andorra i Menorca i manifesten que tres quartes parts d’aquestes estan perdent individus. Les causes principals són l’escalfament global – i la conseqüent sequera a la regió mediterrània – i els canvis que pateixen els hàbitats de les papallones, sobretot a causa de la urbanització, l’abandonament dels espais oberts i el desenvolupament d’una agricultura intensiva.

Si bé la disminució en l’abundància de papallones és una dada molt informativa de que alguna cosa no funciona bé, també cal tenir en compte altres factors per valorar el futur de les poblacions de papallones a la nostra regió. Els investigadors del CREAF han observat que les poblacions més inestables – aquelles on el número d’individus varia fortament – són més vulnerables als factors ambientals. Que siguin propenses a fluctuar significa també que en determinats moments la població tindrà pocs individus i és aquí quan les pressions ambientals poden fer desaparèixer la papallona. Les poblacions més inestables són, altre cop, les d’espècies amb vàries generacions anuals i les que s’especialitzen en explotar hàbitats més concrets.

Queda clar doncs que els treballs de reintroducció d’espècies s’ha d’extendre també als lepidòters i això vol dir un canvi en els usos del sòl i en la gestió dels ecosistemes.

 

davidmsfoto ©

Papallona_davidmsfoto ©


Volant….

El voltor és dels més nombrosos dels quatre voltors, no per això hi ha en excès, també és el menys acurat, clar que ha de fer la major part de la feina quan es tracta d’eliminar cadàvers, cosa que hauríem d’agraïr per qué evita la propagació de moltes enfermetats de les que molts ni hem sentit a parlar. Sí, també son una mica maldestres a l’hora de construïr els seus nius i això fa que de tant en tant algun poll caigui i mori, també es part de l’equilibri natural, i la veritat és que bonics i estètics no ho son gaire, vaja potser no tant com els seus “cosins” però son uns grans planadors, una envergadura de 2,65 m per tant sols 7 -9 kg els fa ultra lleugers i tot i que no son gaire acrobàtics en vol com els grans trencalosos tenen un vol majestuós i espectacular que no deixa indiferent a ningú.

Voltor comú a Alinyà

Davidmsfoto ©


Groc

Groc

©davidmsfoto

La natura molts cops ens sorpren amb una amplia gama de colors, i fins i tot els combina amb resultats espectaculars, en aquest cas un abellot (Bombus sp.) en descans.


Home i natura

Quan l’home accepta el seu lloc dins del planeta i entèn que no és superior a la resta dels èssers amb els que conviu és quan pot establir vincles  relacionar-se amb ells.

©Davidmsfoto

©Davidmsfoto


Suspensió

L’altre dia passejant amb el macro de bon matí vaig veure un insecte del ordre dels himemòpters que semblava estar suspés a l’aire, un cop apropat vaig veure que no era més que una ternayina que el mantenia inmòvil a l’espera que el sol escalfés una mica més. Observant-lo amb atenció em sobten la seva trompa i el seu fibló tipo escorpí…

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©


Treballar

Cada dia la mateixa rutina, la mateixa gent i la mateixa feina, monótona i aburrida, però de fet és el que ens toca, sempre podem intentar canviar però només la persistència i el treball farà que assolim els nostres objectius, és difícil ,si, però cal provar-ho i el treball és la clau de l’èxit.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©


Compartir

Sense haver de barallar-se i de una manera natural, i que a la natura només es perd quan la supervivència ho exigeix, l’èsser humà no necessita cap excusa per trencar aquest principi natural, el simple egoisme i l’abús de poder ens han fet perdre aquest principi tan bàsic i clau per la supervivènvia i la convivència.

 

[1696; del ll. compartīre, íd.]
  v tr Dividir (alguna cosa) donant-ne una part a d’altres, prenent cadascú la seva part. Han compartit les menges amb els exiliats. 
  Rebre, usar, posseir, en comú. Compartir cambra i llit. 
  fig Participar, per simpatia envers algú, dels seus sentiments, del seu estat d’ànim, etc. Compartien les penes i les alegries. 
  fig Coincidir, estar d’acord, quant a opinió, a idees, etc., amb algú. Comparteixo el teu plantejament del problema.

 

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©


Primavera viva

Comença la rpimavaera i amb ella una cursa frenètica de pol·linització i recollida de pòl·len, i fruits, cada espècie fa la seva recol·lecció i només alguns privilegiats gaudim d’aquests moments.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©


Atrapat!

Petit exemplar de grill que serveix d’aperitiu a una Argiope brunneichi, també coneguda com aranya tigre, tot i ser verinoses l a seva picada només ens provocarà alguna reacció alèrgica i poc més.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©


Salamandra salamandra

Salamandra és un gènere d’amfibis urodels de la família dels salamàndrids.

 

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

 


Recompensa

Quan un decideix crear un bloc fotogràfic pot semblar una mica presuntuós, en el meu cas us diré que és ben al contrari, sóc més aviat modest, no em considero un gran fotógraf tot i que les visites, estadístiques i l’encàrrec d’algún treball son signes que tan malament no ho dec fer. Però el fet de penjar les imatges i compartir-les amb vosaltres es per mostrar-vos la mena manera de veure aquell racó, aquell arbre, aquella pedra, fins i tot de que visqueu aquell instant que jo he gaudit fent la foto, aquell segon o dos segons, o minuts de fet fins a 35 minuts en el que seria una imatge de llarga exposició, que visqueu com jo visc la natura i transmetre el moment.

Perqué una foto no es una imatge plana amb un element més o menys centrat i/o paisatge o persona, sinó un moment, el que fa que el riu segueixi avall però que jo he congelat, o el que fa que el voltor et miri fixament mentre tu l’enfoques, i es això el que sempre he volgut transmetre i compartir amb vosaltres, i no hi ha millor recompensa que algú de tant en tant reconegui aquell treball i valori cada imatge i cada moment i ho volgui compartir amb la resta, per això i des d’aquí gràcies a la gent del bloc Caminem Per Aquell Indret que han contribuït a fer difussió de les meves imatges i dels meus pensaments en forma de fotografia. I gràcies perqué amb aquesta entrada faig la número 200 al format wordpress.

Davidmsfoto ©


Podarcis muralis sp.

Una altre imatge d’aquest rèptil tan comú.!

davidmsfoto ©


Pyrhonia tythonus

Bé això es el que semblaria, en el món de les papellones hi ha milers d’espècies i subespècies, així que es fà difícil reconeixer un individu amb exactitud però jo diria que no vaig gaire errat.
Rectifico per una Pyrhonia tythonus i no una Colias crocea com jo pensava, la aportació ha estat per en Jordi Dalmau.


Fòssils

De entre les moltes coses que podem descobrir a la nostra comarca, una d’elles, i que sovint ens passa inadvertida son els fòssils, tot i que no menys importants!

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

 

 


Esquirol

Esquirol, científicament Scirius Vulgaris els podem trobar enfilats als arbres corrent de branca en branca, o a la tardor, pel terra recollint fruits caiguts, com nous. A Catalunya trobem l’esquirol comú, que es vermellós amb la panxa blanquinosa, d’uns 38-45 cm de longitud incloent la cua (20-30cm del cos i 14-25 de la cua).

Davidmsfoto ©


Marmota marmota

Aquesta marmota no és autòctona de les nostres contrades, sinó que hi va arribar des dels Pirineus francesos, on el 1948 es van realitzar les primeres introduccions de marmotes procedents dels Alps amb l’objectiu de reduir la predació de l’àliga daurada (Aquila chrysaetos) sobre les cries d’isard. Al cap d’un temps, alguns exemplars van passar al vessant meridional de la serralada pirinenca. Al Principat de Catalunya van arribar cap alsanys setanta: s’hi van establir i aviat van començar a reproduir-se.

Rosegador d’aspecte rabassut, cap arrodonit amb unes orelles petites i potes curtes i fortes, proveïdes d’ungles adaptades a l’excavació.

La cua és molt peluda i equival a 1/3 de la longitud del cap més el cos.

La coloració general del pelatge és grisa, barrejada amb groc i negre, més fosca pel dors que pel ventre. La part superior del cap és més fosca, de vegades negra i la punta de la cua també és negra.

Dimensions corporals: cap + cos (49 – 58 cm) i cua (15 – 19 cm).

Pes: les femelles fan entre 2,8 i 4,5 kg, mentre que els mascles acostumen a fer entre 3 i 8 kg.

Ja sabeu doncs, si sortiu a passejar per les nostres muntanyes escolteu bé i obriu els ulls, els seus xiulets son ùnics.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

 


Podarcis muralis. Sargantana roquera

Habitualment la podem trobar en parets, murs i llocs rocosos.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©


Doncella puntejada (melitaea cinxia)

En l’entrada d’avui podeu apreciar una papellona, del gènere Melitaea del qual hi podem trobar fins a nou espècies diferents.

Davidmsfoto ©


El pollet, i un dissabte a la tarda.

Que es pot fer una tarda de dissabte?, doncs moltes coses entre elles disfressar la nostra filleta de pollet i fer-li una sessió de fotos al “camp” per que es trobi en el seu ambient.

I quin millor camp que el que està format per mantes, tovalloles, mitjons, samarretes i jaquetes…ah i perspectiva! no ho eneteneu oi?!…doncs gaudiu de les imatges, us he posat el making off, per cert que la idea no es meva aquí teniu l’enllaç http://milasdaydreams.blogspot.com/2010/06/she-loves-me-she-loves-me-lots.html.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©


Insectes

Aquest matí hem aprofitat per sortir una estona i a estrenar el nou objectiu d’en Pep, un Sigma 70-300 Macro Super, així que hem anat en busca de petites víctimes que es deixèssin agobiar per +els nostres objectius i la nostra dèria fotogràfica, i per la meva part també per la meva afició-obsessió entomològica. Els insectes son impressionants en tant en quan mirem la relació del seu tamany i la feina que fan envers la natura i el seu equilibri, i també per que son un món, una societat amb els seus individus on cadascú d’ells té una funció concreta i precisa.

Davidmsfoto

Davidmsfoto

Davidmsfoto

Davidmsfoto

Davidmsfoto


Pre-papellones

O també erugues, que vindríen a ser per què ens entenguem la forma larvària d’un lepidòpter, les erugues tenen sis potes autèntiques i quatre de falses, no respiren per la boca, tenen sis petits ulls, però tot i així troben l’aliment amb les seves antenes.

Avui he trobat dos exemplars d’eruga, un de molt espectacular i l’altre més comú, el primer es la eruga Esfinx de les lleteresses (Hyles euphorbiae) eruga de papellona nocturna, una papellona nocturna amb tons marrons i dues antenes blanques. El segón exemplar es més comú i petit, es l’eruga de la papellona Cucullia verbasci coneguda com a Arna de la Candelera, però també amb uns colors molt bonics.

Davidmsfoto

Davidmsfoto