Photographic activities in nature

Barcelona

Catedral del Mar

Sempre impressionant, una de les majors obres que tenim a Catalunya ique fins i tot ha donat peu a escriure un llibre.

“Siglo XIV, Barcelona. Bajo la Corona de Aragón, la Ciudad Condal se encuentra en su momento de mayor prosperidad y los habitantes del humilde barrio de pescadores de la Ribera deciden construir, con el dinero de unos y esfuerzos de otros, el mayor templo mariano jamás conocido: Santa María de la Mar.

Mientras se construye el edificio, Arnau Estanyol va creciendo y descubriendo Barcelona. Aunque el verdadero protagonista de la historia es Arnau, no se conoce a éste sin su padre, Bernat Estanyol, un siervo de la tierra, aunque con gran prosperidad, que se vio obligado a dejar sus propiedades y vida, junto a su hijo casi recién nacido, a causa de los terribles abusos de un señor feudal (empezó por yacer con su mujer recién desposada, según los derechos que estos señores poseían en la época, volviéndola casi una demente desde entonces); trabajará como palafrenero, estibador, soldado y cambista mientras vive una vida extenuante siempre al amparo de su catedral. Su vida, con una historia de amor complicada, pasará de la pobreza del fugitivo a la riqueza del noble, no sin provocar la envidia de sus enemigos que trazarán una conjura para llevarla hasta la Inquisición.”

Davidmsfoto ©


Caminant

Pas a pas, molts cops en solitut és com fem el camí, benvinguts sempre els que ens volen acompanyar amb els nostres defectes i les nostres virtuts, tal com som, amb imperfeccions, i comprenent i acceptant que cada pas ens apropa al destí, sigui com sigui però acceptant que les nostres pases tot i que van juntes no son iguals.

@davidmsfoto

@davidmsfoto


StreetPhoto

Poder baixar a Barcelona i sentir-me com un estrany és una sensació que em permet veure-ho tot desde una perspectiva que no havia tingut fins ara i observar moments de durada inexistent però que acaben sent captats.

©davidmsfoto

©davidmsfoto


Una estupa que mira al mar

En un d’aquests anar i venir nadalencs a Barcelona, vaig poder escapar-me durant uns breus instants al Nepal, a un temple de monjos budistes que obren les seves ànimes a uns estrangers no gaire llunyans i rebent-los en català.

Estrangers atrafegats i estressats per la vida que a uns pocs quilometres els escanya i empeny desafiant-los a ser cada cop menys humans i menys sociables, sols els que saben veure aquest vertiginós descens de la seva condició com a persona aprofiten per escapar-se el cap de setmana d’una ciutat que s’alimenta de les ànimes sense valor social i moral que viuen per treballar i pagar uns bens que hipotequen la seva existència per tenir, més que per ser.

Qui no pot escapar-se el cap de setmana ho pot fer durant un dia o un matí i transportar la seva ment i el seu conscient al racó més sagrat del Nepal, i el seu cos i el seu ésser al Parc Natural del Garraf.
Allà es troba situat el temple de monjos budistes de Sakya Tashi Ling, creat el 1996 per tots aquells que vulguin trobar la seva pau interior i desfer-se d’aquesta contaminació que ens envolta i atrapa.
Just davant del monestir hi trobem una estupa, construcció que històricament contenia les restes de Buda, i que originàriament consistien en un grup de pedres apilades.

Generalment els budistes hi donen voltes seguin el sentit horari i expressen els seus desitjos, a més en moltes estupes hi trobarem unes rodes d’oració que haurem de fer girar per que les oracions que hi han escrites en elles siguin escoltades per Buda mentre nosaltres hi diem les nostres.

Si no sabem que dir sempre podem pronunciar un mantra, el meu va ser un dels mes coneguts l’Om mani padme hum.

Un matí en el que podrem transportar-nos al Nepal per uns breus moments i sentir com la nostra ànima es comunica amb nosaltres mentre purifiquem el nostre esperit.


Les dades de la fotografia
Distància focal 18 mm
Obertura f 3,5
Exposició 1/3200 segs