Categoria: aventura

Vent

Només els que ens movem per la muntanya habitualment coneixem i patim les seves adversitats, el que pot ser un vent molest en una ciutat o poble a l’alta muntanya es converteix en un enemic que pot fer-te jugar la vida.

Davidmsfoto ©


El pont

De vegades explorant en busca d’un racó que pugui oferir una imatge diferent i espectacular, et trobes amb obstacles que fan que hagis de desviar el camí, de vegades i sense adonar-te aquell obstacle pot ser el que busques.

davidmsfoto©

davidmsfoto©


Bosc de Solanell

Aquest matí m’he pogut escapar a explorar les nostres muntanyes i buscar restes o construccions antigues, amb el temps just però, he pogut seure 5 minuts i observar i gaudir de la calma del bosc, després m’he creuat amb dos cabirols i una llebre.

Davidmsfoto ©


Encordades

Buscar la llibertat, nous valors, trencar estereotips i aprendre pel i del camí, una sèrie de conjuncions que mlts apliquem a la vida diària i que parteixen de l’esperit més pur i lliure dels alpinistes i escaladors.

http://vimeo.com/23845154


Les Boires del Cadí

Aquest matí hem intentat aprofitar els previs al mal temps anunciat per avui i ens hem escapat al Cadí, tot i que ja des de la Seu la Serra no apareixía mès que ennuvolada no hem dubtat en seguir el nostre plà i atacar per la banda mès planera i fàcil, l’objectiu era la Torreta del Cadí.

Amb el cotxe no hem pogut arribar a la barrera degut a la gran capa de gel que cobria la pista en tota la seva amplada, així que l’hem hagut de deixar un parell de quilòmetres abans, igual que per al jeep per a nosaltres a estat un tram gairebè impracticable degut a la extensió del glaç, tot i així hem continuat endavant i poc desprès de la barrera, la feble nevadeta de la nit ha cobert el glaç i ens ha ajudat a proseguir, això si amb precaució i un parell de patinades, cap al nostre objectiu.

Desprès d’uns interminables quilòmetres en els que el vent, la neu, el fred i la boira feien que fòssim un de sol en mig d’una muntanya àspera i monocromàtica, hem decidit fer mitja volta.

Tot i que com sempre la bona companyia, l’aventura i unes hores de camí a la meva segona llar sempre son profitosses.

Aquí teniu un parell d’imatges del moment.

Davidmsfoto

Davidmsfoto


El Grau de l’Os

Diumenge al matí per canviar el tipus de excursions i seguint la recomanació d’en Manel , vam fer una petita excursió que ascendeix per un torrent sec que amb el treball de l’aigua i el pas dels anys ha anat excavant un canó on la roca ha pres curioses formes. Es tracta del Torrent del Grau del l’Os, a la Cerdanya, prop del poble de Riu de Cerdanya, acompanyat novament per en Pep, deixem el cotxe al Refugi del Serrat de les Esposes, i ens dirigim en direcció al abandonat poble de Canals, per anar a buscar el torrent al fons de la vall, i així emprendre desprès el seu ascens. Un cop al peu del torrent, comencem aquest ascens seguint el llit del riu, ara ja sec, caminant per sobre dels rocs i còdols i seguint el passadís que l’aigua ha anat deformant, tot i no ser un canó molt profund ens maravella l’alçada de les parets i anem descobrint en cada revolt algún racó que ens fa perdre uns minuts de contemplació, i que juntament amb la vegetació típica, i la humitat, conformen petits jardins zen, que en Pep ja es demana per fer-sea casa. El punt que li dona el toc d’aventura el trobem a l’hora de superar un bloc encastat de grans dimensions i que passem pujant per una escala metàl·lica i una cadena per un espai estretque ha quedat entre el roc i la paret.

Riu amunt el canó perd fondària alhora que interès i es torna una excursió com una altra en la que caminem per un riu sec, poc desprès arribem a una pista que prendrem a dreta per anar de nou cap al refugi on hem deixat el cotxe.

Diferent i interessant per fer en un matí amb poc temps i ideal en dies de molta calor doncs el canò ens reserva una mica de frescor en el seu fons per gaudir més pausadament del seu encant i els seus racons.

Davidmsfoto

Davidmsfoto

Davidmsfoto


La ruta de serra seca – Vall de Castellbò

Avui al matí i aprofitant aquest espectacular dia, he sortit a fer una excusioneta amb el company Pep, la ruta l’ha triada ell, ens hem dirigit a la vall de Castellbò per fer la Ruta de Serra Seca.
Es tracta d’una ruta circular que surt i torna al mateix punt, amb un recorregut aproximat d’uns 6 km, la ruta ens apropa a uns masos antics i ens porta a una torre defensiva que vigilava l’entrada a la vall de Castellbò.
Una ruta còmoda i tranquila, tot i que les indicacions més que precàries en molts moments son escases, sort que l’experiència a la muntanya i el bon coneixement de la zona ens ha ajudat.
Res millor per a un matí de diumenge que la companyia d’un bon amic, i una cerveseta al lloc habitual a la Seu, com no…..
Castellbò
Torre dels Moros o Torrota
En Pep buscant el camí

Cròniques Palestines.Dia 6. El museu del Holocaust

Aquest matí he aprofitat per anar al museu del Holocaust, una visita que no podía perdre’m i menys encara després d’haver vist la coneguda pel·lícula, “La Lista de Schindler”.
Al estar una mica allunyat del centre he hagut d’agafar un bus i he pogut constatr que per als Jerusalemites la por no existeix, i menys encara pels conductors d’autobús, no tene cap límit.
La entrad al museu es gratuita i la construcció es original i moderna, el recorregut transcórre per diferents sales on expliquen tot la história del extermini jueu que alemanya vava començar ja cap al 1918 amb una sèrie d’estratègies molt estudiades abans de començar el seu macabre pla el 1933. I això ho demostra el funcionament del primer camp de concentració poc més d’un mes de la sev arribada al poder, però la história ja la coneixeu si no es això, no seré jo qui us la expliqui.
Una de les coses que més m’ha impactat ha sigut una filmació en la que es veien els nens abandonats al carrer problabement orfes, desnutrits i malalts ploraven mirant a la gent buscant algú que els ajudés, en una imatge es veu un nen movent el cap del seu germà, que està recolçat al terra, d’una banda a l’altra sense obtenir cap mena de reacció de resposta, problabement ja moribund.
Una masacre que mai estarà justificada i que sobretot no s’ha d’oblidar, doncs es un clar exemple d’on pot arribar la malaltia de la ment humana.

Com a dada curiosa a espanya van morir 4.000 persones a causa de la masacre.

Cròniques Palestines.Dia 5. El Sant Sepulcre.

La jornada d’avui ha estat tranquila, he aprofitat per anar a visitar l’altre punt calent de la religió a Jerusalem, el Sant Sepulcre, un cop visitat el mur de les lamentacions principal punt de fé per ls jueus, em faltava el de la religió cristiana.
Del Sant Sepulcre sabem que es on un cop Jesús va ser baixat de la creu sense vida, va ser dipositat en aquesta tomba i cobert de plantes aromàtiques, sembla serque dies depsrés el cos va desparèixer, si fem cas la biblia diríem que va resucitar, per tant es el darrer lloc on es va trobar el cos de crist després de tan i tan patiment.
Just a l’entrada de la catedral on es troba, hi ha una llosa de marbre vermell al terra, on se suposa van estirar a jesus quan el van baixar de la creu per netejar-li les ferides. Fins i tot si pujem per unes escales hi ha el lloc on va estar clavada la creu i en ell el protagonista.
Religió a part, el que sobta es com la fé de la gent pot arribar a estats que  moltes vegades confonen la ment, les cues per entrar a la petita capella on estava enterrat, son impressionants, més impressionant es veure sortir la gent amb profunda tristesa, em recorda certes processons del sud d’espanya.
Igualment sorprenent es veure com la gent porta objectes de familiars i amics per passar-los per damunt de la llosa on el van netejar.
Com a monument es força interessant, amb sales subterràneas i portes tancades,  de fet es l’únic punt de vista amb el que aprecio aquesta construcció, doncs no sóc dels que sortirà plorant, ni encongit, ni desencaixat pel significat bíblic del monument.
Després he seguit perden-me pel barri hebreu, he descobert una petita plaça molt acollidora amb algunes botigues i una mena de MacShawarma….de fet es troba a dos carrers de l’alberg, i no ho he descobert fins avui.
De tornada dins d’una església hi havia un grup de gent tocant la gaita! però en sentit literal, no figurat!, i m’he quedat una estona veient l’espectacle.


Cròniques Palestines.Dia 4. Visita als campaments.

Finalment avui he complert l’objectiu principal del viatje, la visita als campaments de refugiats palestins, el problema es que degut als enfrontaments d’ahir a Jerusalem la situació s’ah tornat més tensa en tant que segura per entrar o sortir.
A les 8 era a la seu de la ONU, m’he trobat amb la Paz i hem estat comentant els disturbis d’ahir mentre arribava en Mateo, el meu guia, i en Aiast el xòfer autòcton que ens portarà amunt i avall, a les nou sortim després de fer un café jerusalemita, aigualit i amb cardamom ideal per regular la flora intestinal…
Hem sortit direcció Betlem cap al Dheisheh Champ, i el Beit Jibrih Champ, dos campaments de refugiats que ja fa més de 50 anys que existeixen, actualment queden fusionats amb la ciutat de Betlem, son construccions més o menys correctes amb els serveis mínims d’aigua i llum, a mi em recorden per ser més concís als antics barris de la Mina o la Verneda de Barcelona.
Hem anat a visitar una familia a qui el gobern Israelí els està fent mobbing urbá, la família viu en una casa envoltada de terrenys on pasten les seves bésties, el gobern Israelí ha construit envoltant la casa edificis d’alt estanding, de manera que queden rodejats per enormes edificis i reduïnt els terrenys, creant una forta pressió, per desgràcia la família no hi era. He pogut veure de ben aprop el famós i controvertit mur, una banda el veu com un protecció i l’altre com una invasió i una violació dels drets humans.
Després hem fet un dinar ràpid i hem aprofitat per parlar amb l’alcalde d’una de les poblacions que està veient com la construcció del mur els deixa sense terres per cultivar i els treu una activitat que ve de generacions pasades ens ha convidat a un café dessembussador, i ens ha ensenyat el plànol de construcció del mur explicant-nos com s’estan quedant sense terrenys, la UNRWA s’encarrega d’estudiar els casos i buscar solucions comprant terrenys al gobern Israelí, o en algún cas traslladant les famílies més afectades.
La aventura ha començat al tornar cap a Jerusalem, doncs aviam de passar per el pertinent Checkpoint, com quan creuem la duana andorrana però més estricte, de fet normalment no hi ha problemes però com tot, depén del cocacolo ( cocacolo=xaval de menys de 20 anys que no sap res i només vol demostrar que com a militar, té el poder) que et trobis. En el nostre cas i en el primer chekpoint han volgut registrar el cotxe, però els cotxes de l’ONU son vehicles diplomàtics i no els poden registrar sota cap motiu, evidentment el cocacolo no s’ha cregut la história i s’ha posat gallet amb el xófer, s’ha lantat devant del cotxe i ens ha fet fer mitja volta, després de vint minuts hem arribat al segon control, aquest més gran, i amb més cua, equivocadament hem cregut que ens deixaríen passar però devíen ser cosins amb l’altre element, doncs ens ha dit el mateix.
En Mateo ha trucat a la central per explicar la situació, i ens han recomanat una sortida per un checkpoint menys concorregut i on ja s’ha passat més d’un cop, de fet com en els altres, la história ha anat igual, amb la diferéncia que mentre la noieta ens tornava la documentació el Aiast ha donat sense cap intenció estranya, això ens ha dit, a la maneta de neteja del parabrisas, com a resultat un raig d’aigua ha anat a para a la cara de la noieta que no ha semblat entendre d’on venia l’aigua tot mirant al cel, documents en mà el Mateo li ha dit “run”…
Mentre ens pixàvem de riure arribàvem a Jerusalem……un gran dia.

En Mateo, Fadel, i Aiast