Preludi hivernal com pocs a muntanya és el moviment dels isards buscant la bona herba entre la mitja i l’alta muntanya abans que la neu dificulti l’accés a l’aliment

L’isard és un dels grans herbívors que habiten en les zones més altes de les serralades, amb un pes que pot arribar als 60 kg, canvien el seu pelatge per adaptar-se a les condicions climatològiques, per tant una de tantes espècies que s’adapten als canvis naturals de la muntanya. A l’estiu es freqüent trobar-los pasturant prop dels cims, d’on no solen moure’s gaire, a l’hivern en funció de la neu i el seu aliment, podent arribar a baixar fins als 600 metres. Les seves peülles i la poca musculatura a les extremitats els fa àgils i ràpids en qualsevol tipus de terreny sobretot pedregós i escarpat.La vista, olfacte i oïda són excel·lents. Això els ajuda a identificar ràpidament als seus depredadors, com els óssos, els llops, els linxs i els homes. Altres perills que aguaiten als isards són les allaus, fins al punt que no és rar trobar ramats sencers morts per aquesta causa a l’època de desglaç.

Isards en una tartera a la Muntanya d'Alinyà