Nature & conservation

Llop, el volem?

Ja fa gairebé un any que tenim constància gràfica de la presència del Llop a la Muntanya d’Alinyà, i fa mig any que periòdicament realitzem transsectes per trobar rastres i determinar si només hi ha un i quin és el seu estat de salut o si bé hi ha més.

Les mostres trobades tant per nosaltres com pels tècnics del Cos d’Agent Rurals mostren només un individu en bon estat i mascle. Paral·lelament hem assistit a reunions d’informació amb el CAR als ramaders per què disposin de la màxima informació possible i transmetin les seves pors i dubtes a l’administració, fins i tot s’han acordat actuacions com ajuts per construir tancats de protecció o augmentar el nombre de gossos de vigilància, tot això sempre amb la millor de les voluntats i buscant mantenir un equilibri entre els “afectats” i l’animal, i tenint en compte que al no ser una espècie reintroduïda no existeix una línia d’ajuts o subvencions com passa en altres comarques amb l’ós.

Abans d’entrar en el tema de plé, faig un petit incís, i abans d’això també deixo clar que el que ve ara no és general i se del cert que hi ha pastors que fan molt bé la seva feina, que l’estimen i que entenen que ells fan una tasca molt important en la conservació.

Y a que ve aquest aclariment, doncs tal com comentava hi ha pastors i pastors i tenir el Llop per la muntanya a molts els suposa un mal de cap considerable, en aquesta vida tot evoluciona per bé o per mal, i fins i tot molts cops sense sentit i empès pel corrent social. Que vull dir que els pastors també han evolucionat en la manera en que gestionen els ramats, i aquesta evolució també ajudada per la manca de grans depredadors ara potser cal replantejar-la, i mirant amb perspectiva potser cal fer un pas en una altra direcció. Abans es pujaven els ramats a muntanya amb pastor i gossos, al vespre el pastor els tancava i ell s’hi refugiava al cortal, a tocar del tancat. D’aquesta manera qualsevol amença podia ser resolta amb rapidesa i efectivitat. Aquestes amenaces van desaparèixer, de fet les van fer desaparèixer… Junta d’Extinció d’Animals hi havia massa pressió per part d’alguns sindicats agraris que deien que perillava la economia si no es feia alguna cosa, també va ser l’excusa per caçar sense cap mena d’escrúpols… Ara els pastors ja no pugen, si més no, no tots, ja no hi ha animals nocius, i hom quan no dedica tot el temps a cuidar el ramat, es busca altres activitats de vegades també econòmiques, de vegades no. Ara amb la reaparició dels grans depredadors toca fer bé la feina, i toca fer-la bé, no per caprici dels naturalistes que volem veure un emblema a punt de la extinció passejant pel bosc, toca fer-la per què és ela peça del trencaclosques que falta en l’ecosistema, a la natura.

Que està passant amb les poblacions de porc fer i grans herbívors, de fet si hi donen un tomb amb una mica de perspectiva i plantegem un ecosistema natural complet, començaríem per a baix de tot, amb les plantes i els arbres que netegen l’oxigen i transformen l’energia del sol en energia assimilable, les plantes i arbres creixerien desmesuradament si no hi hagués herbívors, així que ells fan de gestors de vegetació, i els herbívors creixerien desmesuradament si no hi hagués depredadors, de fet com que no hi ha, això és el que passa sense comptar també que el bosc no acaba mai de recuperar-se del tot degut al excés de pastura per part de l’excés d’herbívors, és una cadena, arriba un moment que hi ha xones que es deixen de pasturar per manca de recuperació i per tant manca de nutrients això fa que els herbívors abandonin aquestes zones i acabin creixent espècies arbòries de ràpid creixement, com el pi, que al seu temps deixen sense sol la vegetació i aquesta mor o creix pobrement deixant pas a espècies resistents com gavarneres i argelagues, i això provoca que els grans herbívors s’acostin a llocs on les pastures i la vegetació es cuida i manté, com les pastures per bestiar domèstic, a part que hi ha espècies que emmalalteixen per aquesta manca de aliment. I no entrem en el detall d’afectació en la reducció de plantes amb flor i els insectes pol·linitzadors, i de retruc la disminució dels ocells insectívors, i de retruc la disminució de petits rapinyaires que s’alimenten d’aquests ocells insectívors,  o dels grans que s’alimentàvem de conills i llebres quan hi havia herba i matollar…això una cadena.

I com deia al començament de tot només cal una peça, una, la que regulava aquest ecosistema, però ara no val amb reintroduir, ens hem passat de llarg, i perquè, doncs per manca d’interès, quants diners es destinen en els governs a la protecció del medi, i quan a infraestructures, defensa, i més que desconec, no sóc polític, i ja no els governs sinó les autonomies…quin percentatge s’hi destina….no ho he entès mai, si ho mirem bé la natura és la que fa que puguem viure en aquest planeta, aigua, oxigen…aliments….i no invertim res en cuidar-la, que per mi és el mateix que no invertir res en cuidar-nos…si no canviem de mentalitat ens auto-extingirem, però potser això la natura ja ho sap, i nosaltres només som la plaga que ho exterminarà tot per tal que la natura torni a començar de nou, com en qualsevol procés ecològic.

Així que, el Llop el volem o no el volem?

© David Manzanera

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *