Photographic activities in nature

Morters i Estelareny XV i XVI

Avui he sortit en busca dels pocs despoblats que em queden per acabar aquest projecte, Morters i Estelareny.
A Morters ja hi he pujat més d’un cop, hi he pogut veure com el pas del temps ha castigat el poble, parets que abans èren dretes ara han caigut, i la natura avança implacable recuperant el que un cop va ser seu.
Estelareny fa molts anys que el conec, però no hi havia pogut arribar encara fins avui,  el camí al començament es difús, però als pocs metres es fa visible i evident, una passejada desde Morters que no ha durat més de 30 minuts, he anat seguint el que amb tota probabilitat es el camí ral que anava de la Seu a Sant Joan Fumat, passant per Anserall, Morters, Estelareny, Farrera dels Llops i Sant joan, es curiós veure com encara es conserven els marges de pedra fets aleshores, fins i tot he trobat una petita font que encara rajava i que a l’estiu deu ser un punt fresc i amb ombra.
L’estat d’Estelareny es lamentable, de tots els pobles que he visitat fins ara us puc dir que aquest es el “Condemnat”, els esbarzers, els rosers i altres arbustos i arbres van envaïnt el terreny i reocupen el sól, la despoblació i l’abandó fan la resta, aquest es un poble que té tots els números a ser oblidat i desaparèixer molt aviat.
A part deles cases, només una creu al cementiri dona fé que allà hi va viure algú.

Cases trencades, d’ànimes trencades,
gent fugida amb somnis esvaïts.
Ànimes perdudes, amb il·lusions apagades,
Cors trencats, i morts en l’oblit.
L’oblit dels anys, l’oblit d’un poble.
Casa a Morters

Casa a Estelareny

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *