En mmig d’aquest extrany pont, amb festa, treball, guàrdies, etc. avui al matí com qui surt del fons del mar en busca d’aire per respirar, he sortit a perdre’m pels voltants del cadí.
Amb la motxilla a l’esquena i el trípode a la mà m’he endinsat en bosc per sentir el seu esperit i respirar la seva humitat i els seus aromes tardonians i enmolsats, que juntament amb la fresca i el silenci fan que un se senti com a casa, que es com m’hi sento jo.
Després de la passejada de rigor pel bosc per fí m’ha vingut la inspiració i he canviat l’angular pel macro per cercar petits detalls que m’agrada fer grans.
Curiosament he trobat una petita marieta que amb els lents moviments, a causa del fred, suposo, anava fent equilibris entre fulles mortes i descompostes que anàven perdent els colors.
 La reconeixeu….es algún descendent llunyà, i avui m’ha ofert el seu equilibrístic passeig.