Photographic activities in nature

Despoblat de Senyús ( XII )

Després de les festes, i d’una mudança interminable reprenem el recull dels despoblats de l’Alt Urgell, aquest cop amb Senyús, a la Vall de Cabó, poble que ja havia visitat en anteriors excursions.
Trobem el despoblat de Senyús poc després d’entrar al poble de Cabó, seguint una pista a mà dreta que mena cap al Boumort, i prenent poc després la desviació cap a aquest poble, la pista es troba en força mal estat, i l’ús d’un vehicle 4X4 es imprescindible per arribar-hi, tot i que sempre podem fer-ho a peu, encara que la pendent es considerable i la excursió es fa una mica pesada.
De camí cap al poble passem per davant de l’avenc de Senyús, petita cavitat vertical.
El poble es troba en força bon estat, tot i que no hi viu ningú hi ha alguna casa que s’està arreglant i sembla que hi ha intencions de fer-ho amb alguna altre.
La situació es increïblement privilegiada, sobre un petit turó que domina part de la vall de Cabó, i des d’on arribem a veure el Pedraforca, fins i tot afinant l’ull veiem el despoblat d’Ares el silenci es total, i algun cop es trencat per alguna gralla, o algun ramat de cérvols fent caure pedres barranc avall.
Té una petita església romànica dedicada a Sant Iscle datada del segle XII, d’una sola nau amb un absis semicircular i un campanar de cadireta de dos ulls.

Navegant hi trobem això;
“Despoblat (1134 m alt) del municipi de Cabó (Alt Urgell), a la vall de Senyús , drenada pel barranc de Senyús, que desguassa per la dreta al riu de Cabó, aigua amunt del cap de municipi. L’església de Sant Iscle, antiga sufragània de la de Cabó, és romànica, amb absis sobrealçat i portal amb arquivolta a ponent.”

La proximitat a la serra del Boumort feia que antigament les gents de les valls de Cabó i voltants es guanyessin la vida acollin i ajudant els pastors que venien del sud fent la transhumància, la ruta més coneguda i que passava prop de les valls era la anomenada La Cabanera, usada des de l’època medieval per a portar els ramats d’ovelles fins als Pirineus (a la primavera) i vice-versa (a la tardor). En aquesta serra hi ha un pas, anomenat Pas Comptador, usat els pastors per a poder comptar les ovelles que guiaven i comprovar que no n’havien perdut gaires. Quan els ramats tornaven a la tardor dels prats del Pirineu, podien optar per fer estada a Taús (pocs quilòmetres més al nord, un important centre de compra i venda de ramats) o baixar a vendre’ls a la Fira de Sant Andreu a Organyà. Aquesta situació privilegiada i el Pas Comptador donaven a Cabó una gran importància estratègica i econòmica. Molt a prop del pas Comptador s’hi troba també un pou de gel, que contribuïa també a l’activitat econòmica de la zona

Part del poble i l’esglèsia.

Finestra.

Part del poble.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *