També “Banyers” o “Banyeres de Lavansa”.
La informació sobre aquest petit poble es escasa, es troba a la vall de Lavansa, s’hi accedeix per una pista que surt de la carretera de la Seu a Tuixén, abans d’arribar a Adraén i passat el coll de la Traba hi ha una pista que surt a mà dreta i que ens porta fins a Banyeres.
La vistes son espectaculars i el paratge es idíl·lic, veiem la vall de Lavansa i el Cadí, el Cadinell i Port del Comte, es un poble petit que encara conserva algunes cases dretes i en un estat prou acceptable, en el seu cementiri només he vist tres creus i un parell de làpides, tot i que el poble es devia abandonar als 60, una làpida datava del 1983, un fet prou curiós, una mare i una filla enterrades amb el pare, mort l’any 1949.
Té una església d’origen romànic dedicada a Sant Joan i Sant Vicenç i el seu estat es lamentable i ruïnós, la teulada i una paret han caigut senceres, queda mig campanar dret i tota la runa es dintre del recinte amb la qual cosa al entrar caminem per damunt de muntanyes de rocs i un metre i mig per sobre del que seria el nivell de l’església cosa que fa que no puguem apreciar el seu interior, només la part del presbiteri es visible. En una publicació del 1999 en que s’anomena la església, el seu estat era bo.
En moltes de les cases en estat semiruïnós podem veure el que devien ser forns de pa, fins al moment en cap altre poble els havia vist en tan bon estat, seguint la pista amunt ja sortint del poble arribem a un gran mas i a les restes del castell de Banyeres del qual només resten dues parets que fan cantonada, i d’uns 6 metres d’alçada, però que ens dona una idea de com era el castell i l’entorn. Possiblement una de les tantes pertinences dels comtes d’Urgell.
Des de Banyeres surt l’antic camí que mena cap a Torà de Tost i que passa per Sauvanyà.
Es curiós imaginar com era la vida en aquests pobles, i intentar recrear-la mentalment, més curiós es el fet que hi hagués un castell que dominés el poble i la vall, devien haver cavallers?.
Com un cavaller m’he quedat assegut en un dels murs del castell, amb els peus penjant al buit, i gaudint del silenci, la posta de sol i la tranquil·litat mentre em recreava admirant la vasta extensió del meu domini.


L’església i una casa del poble


Làpida


Torre del desaparegut castell de Banyeres