Photographic activities in nature

Despoblat de Banyeres ( IX )

També “Banyers” o “Banyeres de Lavansa”.
La informació sobre aquest petit poble es escasa, es troba a la vall de Lavansa, s’hi accedeix per una pista que surt de la carretera de la Seu a Tuixén, abans d’arribar a Adraén i passat el coll de la Traba hi ha una pista que surt a mà dreta i que ens porta fins a Banyeres.
La vistes son espectaculars i el paratge es idíl·lic, veiem la vall de Lavansa i el Cadí, el Cadinell i Port del Comte, es un poble petit que encara conserva algunes cases dretes i en un estat prou acceptable, en el seu cementiri només he vist tres creus i un parell de làpides, tot i que el poble es devia abandonar als 60, una làpida datava del 1983, un fet prou curiós, una mare i una filla enterrades amb el pare, mort l’any 1949.
Té una església d’origen romànic dedicada a Sant Joan i Sant Vicenç i el seu estat es lamentable i ruïnós, la teulada i una paret han caigut senceres, queda mig campanar dret i tota la runa es dintre del recinte amb la qual cosa al entrar caminem per damunt de muntanyes de rocs i un metre i mig per sobre del que seria el nivell de l’església cosa que fa que no puguem apreciar el seu interior, només la part del presbiteri es visible. En una publicació del 1999 en que s’anomena la església, el seu estat era bo.
En moltes de les cases en estat semiruïnós podem veure el que devien ser forns de pa, fins al moment en cap altre poble els havia vist en tan bon estat, seguint la pista amunt ja sortint del poble arribem a un gran mas i a les restes del castell de Banyeres del qual només resten dues parets que fan cantonada, i d’uns 6 metres d’alçada, però que ens dona una idea de com era el castell i l’entorn. Possiblement una de les tantes pertinences dels comtes d’Urgell.
Des de Banyeres surt l’antic camí que mena cap a Torà de Tost i que passa per Sauvanyà.
Es curiós imaginar com era la vida en aquests pobles, i intentar recrear-la mentalment, més curiós es el fet que hi hagués un castell que dominés el poble i la vall, devien haver cavallers?.
Com un cavaller m’he quedat assegut en un dels murs del castell, amb els peus penjant al buit, i gaudint del silenci, la posta de sol i la tranquil·litat mentre em recreava admirant la vasta extensió del meu domini.


L’església i una casa del poble


Làpida


Torre del desaparegut castell de Banyeres

One Response

  1. Mireia de cal Xic d' Ossera

    Hola, soc Mireia. Conec el poble de Banyeres des de l’any 1986 que el vaig visitar per primera vegada. He seguit el deteriorament de la seva bonica església romànica i he estat llargues estones gaudint del seu silenci. Vaig arribar al poble de Padrinas -molt a prop de Banyeres- a l’any 1985, i vaig viure en aquest poble en total solitud durant dos anys, sense electricitat ni aigua corrent i cuinant amb el foc a terra i un tres peus. Mes tard van arribar mes veïns i ara es molt diferent. Sempre recordaré aquells anys que vaig viure sola en un poble abandonat, el seu magnetisme, el silenci, la bellesa,les nits a la vora del foc, les espelmes, el vent que gemega entre les portes. Es una experiència quasi mística que s’ha convertit en la pedra angular del meu caràcter.
    Et felicito per la teva pagina Web, veig que has sintonitzat amb l’esperit d’aquest llocs, m’han agradat molt els teus comentaris i poemes, m’han fet recordar aquells anys que vaig viure sola a Padrinàs quan tenia 24 anys, per que, per viure en un poble abandonat s’ha de ser jove i valent, com ho va ser aquell jove que es va atrevir a viure tot sol a Banyeres. Treballava el cuiro i feia calçats que els venia al mercat de la Seu. Va morir
    tot sol en un accident amb el tractor quan es procurava llenya per casa. Coneixes la historia, Hoy ? Ara em sembla que hi torna viure gent a Banyeres.

    Enhorabona per la teva Web, m’ha encantat.

    octubre 24, 2011 at 4:08 pm

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *