Photographic activities in nature

Morir en l’oblit II ( el baldaquí de Tost )

Després de veure com el Govern i l’església deixen caure monuments tan impressionants com l’església de Sant Martí de Tost, en Marc em comenta que irònicament al Museu Episcopal de Vic podem veure exposat part d’el Baldaquí de Tost, doncs l’altra part per a més inri està al MNAC.

Abans de seguir, em pregunto, com es possible que aquests tresors de la nostra comarca, de la història de la nostra comarca, s’exposin en dos llocs diferents i no aquí, per què no hi ha un lloc destinat al museu diocesà per a aquests petits tresors, i per què no els reclamem, com han fet no fa gaire al Pallars?
Segueixo doncs. Es lícit, socialment parlant, emportar-se els elements valuosos d’una església, i després deixar que aquesta caigui? i dic socialment parlant per que si no evidentment seria el que coneixem com saqueig, una pràctica molt habitual a des de l’edat mitjana, i que ara s’ha “legalitzat”.
El pitjor però, es el que diu el Museu Episcopal de Vic per vendre aquesta exposició;
“El baldaquí de Sant Martí de Tost (Alt Urgell) és una obra excepcional del romànic català que es conserva en dos museus diferents. Mentre que el MEV posseeix la biga davantera i la cresteria, el MNAC conserva la taula-plafó. Per tal de donar al públic l’oportunitat de gaudir, per primera vegada, del conjunt sencer, ambdues institucions han decidit desenvolupar aquesta exposició temporal, la qual s’entén com un primer pas dins un projecte més ampli de retrobament de conjunts romànics dispersos per Catalunya, projecte que ja fou iniciat per la Junta de Museus de Catalunya l’any 2000.
Això si, ara que ja hem retrobat els conjunts dispersos, a les esglésies els hi deixarem el pa mullat, com als coloms.
Això es la classe de política de conservació del patrimoni que promou el Govern català?, aquests es el projecte de retrobament de conjunts romànics dispersos per Catalunya?, doncs no sé si algú se’n ha adonat però ho estan fent a mitges.
Ara que clar, si saps que el vaixell s’ha d’enfonsar ” las mujeres i los baldaquis primero! “….ara ho començo a entendre tot….ja ho diuen ja ” murs més alts han caigut” i “amb l’esglèsia hem topat”, ara no us sabria dir si son dos dites diferents o una de sencera…….

Restes del altar central

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *