Avui he escoltat aquesta cançó, tot i que ja es vella, i us la he volgut posar al blog per què diu el que molts cops necessitem que ens diguin, o ens hauríem de dir a nosaltres mateixos.
I es l’empenta que necessitem per fer algun pas de tant en tant, o per saber que el podem fer.

Per al senyor Roig, ànims, per la família, ànims, per a l’Albert, ànims, per en Pep, ànims i gràcies, per L’Emma, ànims i paciència, per la Noe, ànims i gràcies, per en David, ànims i gràcies, i per en Franc, ànims i gràcies,i per la resta de blocaires en algun determinat moment, ÀNIMS.

Acompanyarem la cançó, com no amb una imatge, que ben be podria ser el paradís aquell.