Nature & conservation

Per l’amic Roig

Normalment sempre que surto a fer fotos vaig a caçar imatges sense buscar res concret intentant captar alló que em sobta i sorprén visualment, i que intento captar donant una visió diferent a la que els meus ulls veuen, desprès quan arribo a casa les passo al ordinador i les repasso mirant quina d’elles em diu alguna cosa especial tenint en compte el moment de fer-la i el lloc, i el meu estat d’ànim, així com també el que m’ha costat fer-la o trobar el lloc, una equació una mica complicada de entendre….
Ahir ho vaig fer al inrevés, vaig sortir ja amb una idea preconcebuda del que volia fotografiar, volia una foto de paisatge que transmetés una sensació de pau, immensitat, serenor, calma, un lloc en el que hi vingués de gust estirar-s’hi, descansar i contemplar els núvols passar mentre el sol ens escalfa, buscava una foto per dedicar-li a l’Albert Roig.
Per que quan la observi pensi en tot això, per que es pugui relaxar i recreï la vista mentre l’observa, potser massa coses per una sola imatge però diuen que la intenció es el que conta, i sobretot per que quan estigui millor hi vagi.
Cuida’t Albert, com a ocasió especial en penjaré dues.
Les vaig fer ahir al matí, per sobre d’Ortedó, i quan vaig veure el lloc vaig pensar que aquí, amb temps i una ment oberta tot això es podia arribar a sentir.

En la primera imatge veiem la serra de Prada i la serra de Montant mirant a la nostra esquerra, en la segona i cap a la dreta veiem els cims enblanquinats d’Andorra i la Cerdanya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *