Com cada any, la Seu celebra la encesa de llums de Nadal amb un espectacle anomenat “El món màgic de les muntanyes” amenitzat per diferents companyies any rere any, interpreten els éssers fantàstics de la nostra comarca. I que per sort i per segon any consecutiu he pogut fotografiar.
No tan important com les llums, es la il·lusió dels nens i nenes que assisteixen per veure-ho en primera fila, i que per sort encara es sorprenen, en una societat en la que la diversió es està jugant a la consola o connectat a l’ordinador tot el dia.
Cada cop son menys els que exploren, la ciutat i el barri com aventurers, juguen amb les bales de vidre, o la baldufa, jocs que molts hem jugat de petits i que eren una manera de relacionar-se, aprendre i no discriminar. Un aprenentatge necessari en la vida d’un nen que creia en els reis i el Pare Nöel, i que posava aigua als camells.
Recordo de petit esperar que arribés l’estiu per poder sortir al carrer i retrobar-me amb els amics del barri, amics de sempre, amics de jocs i d’aventures, i que tot i fer-nos mal, i de vegades enfadar-nos i barallar-nos, sense malícia, sempre érem amics. I els nostres pares no corrien a denunciar-ho, per que de tot s’ha d’aprendre, qui no ha caigut anat en bici, o pujant-se a un arbre.
I com a nens innocents que érem, ens sorpreníem i ens creiem moltes coses que ara pocs nens creuen, la màgia de les coses que vius, la màgia que fa que tot sigui bonic i divertit, la màgia que fa que nens de la Seu es sorprenguin encara quan veuen aquests éssers fantàstics.

Distància focal 22mm
Obertura f4
Temps d’exposició 1/60