Photographic activities in nature

Consciència

Avui faré un petit incís en un tema que la veritat em preocupa i em fa por, deixarem per una dia la catedral i la arquitectura de la Seu d’Urgell, però no marxarem gaire lluny, ens quedarem a la comarca.
Cada dia es parla del canvi climàtic o de l’escalfament global, les glaceres retrocedeixen cada dia, algunes desapareixen, però sembla que tot això queda lluny.
I tot es l’efecte, l’efecte d’una causa, la causa del poc respecte cap al medi, capa la natura.
Lluny de poder controlar l’emissió de gasos de les ciutats i el forat de la capa d’ozó, si que podem contribuir a pal•liar aquest efecte.
Podem ser més respectuosos amb el medi, un medi que està emmalaltint i que em de cuidar dons encara no som conscients que aquest medi ens dona la vida, els boscos netegen l’aire, un aire que respirem i necessitem per viure.
Podem començar amb els pobles i les ciutats petites creant noves lleis de protecció del medi, i si cal crear uns agents municipals encarregats de complir aquestes lleis i vigilar més els boscos. Poden crear més espais verds de veritat igual de moderns i sense tant ciment i ferro.
Però nosaltres com a individus únics i dependents d’aquest medi podem començar per endur-nos les deixalles que generem,a casa, i si en trobem d’algú que no ha sigut conseqüent no ens costa res agafar-la i desar-la al primer contenidor que trobem.
Avui en dia no hi ha lloc a les nostres muntanyes on no trobem una llauna o un paper al terra.
Els senyors caçadors també poden recollir les baines dels cartutxos que disparen, per que cap animal se les menja de moment…
Està en les nostres mans mantenir la salut dels nostres boscos, si cada poble o cada ciutat es cuidés del seu entorn aquest entorn s’aniria multiplicant fins a arribar a ser un comarca sencera, una província, un país……
Està molt bé sentar-se davant de la televisió i lamentar-se del que estem perdent quan encara nosaltres podem posar el nostre gra de sorra, recordem que un gra de sorra per si sol no es res, però si actuem tots junts podem arribar a ser un desert, però hem de ser-hi tots.
Pot semblar una utopia , però es la realitat, la natura està canviant i això ho podem veure cada dia, aquí a casa nostra, a Catalunya, a la Seu……
Es un petit esforç que tots podem fer per intentar no perdre aquest bé que tenim.
Aquest bé es la natura, els rius, les flors, els animals…..
Us he fet un slide per que veieu de quin bé parlo, un recull de fotos realitzades totes a la nostra comarca, poder alguna no, penseu que dintre d’alguns anys aquestes imatges només les podrem veure en fotografia, o en vídeo, i no com ara, quan sortim a la muntanya a passejar, a escalar, a córrer, a collir bolets, a dinar amb els nens….etc.
Us he posat una cançó de la Karen Matheson, que es diu An Fhideag Airgid, es cantada en gaélic, la llengua dels celtes, i vol dir “qui tocarà la flauta de plata”.
La flauta de plata era tocada per un jove en cada poblat per que aquest no perdés l’esperit celta, l’esperit de germandat amb els seus i amb la natura, es diu que el só de la flauta de plata feia que la mare natura estigués tranquila i oferís els seus fruits als vilatans, cada estació. La cançó parla de la mort d’aquest jove… amb la possible mort de la natura, la mare natura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *