Una de les coses que tenien clares al construir la catedral de la Seu era la orientació, una cosa prou important a l’época quan es construia un temple.

Els temples romànics, i alguns de no romànics, estan orientats d’est a oest, aquesta orientació ve donada per la creença en el poder del Sol, el sol representa la vida, sense el sol les plantes i els animals no poden viure. El Sol surt per l’est i es pon per l’oest, aixó traslladat a la construcció d’un temple es traduia en que l’altar i l’absis principal eren iluminats per el sol al matí, així com la figura de la creu, sempre d’esquena als vitralls, i de cara als fidels.

Per un altre banda si el lloc per on sortia el sol era la vida, i la llum, el lloc per on es posava era foscor i tenebres, per aixó les portes d’entrada als temples estaven situades a l’oest, d’aquesta manera quan els fidels entraven al temple al capvespre, amb el darrers rajos de sol il·luminant l’entrada anaven de la foscor a la llum.

Així doncs el que es vol donar a entendre es que en els temples romànics qui entrava sempre trobava una protecció natural, la llum del dia entran de cara, i la protecció de les tenebres al capvespre.

Sigui com sigui podem concloure que d’alguna manera sugestiva es feia veure al fidel que en l’església tenia la protecció.

Ja ho sabeu si voleu gaudir de les llums interiors d’un temple, visiteu-lo al matí.

Longitud focal 18mm
Obertura f22
Temps exposició 5 seg
Compensació d’exposició +0’3 pas