Photographic activities in nature

Latest

Voltors i serveis ecosistèmics

Els serveis ecosistèmics són aquells beneficis que un ecosistema aporta a la societat i que milloren la salut, l’economia i la qualitat de vida de les persones.
Un dels serveis ecosistèmics que ens ofereix la natura és, gràcies als voltors, l’eliminació de cadàvers.
En tot el món hi ha 23 espècies de voltors, quatre de les quals les podem trobar a Catalunya, evidentment un dels llocs és a la Muntanya d’Alinyà. Un d’ells, el voltor negre, de nou, fruit d’un projecte de reintroducció des del 2010, a Alinyà en coordinació amb la Reserva de Caça del Boumort.
L’objectiu, completar l’equip sanitari que conformen els quatre voltors, equip que fa possible el servei ecosistèmic que l’èsser humà necessita per mantenir el seu benestar i salut, i si salut.
No ens oblidem que l’èsser humà viu a la terra perquè la natura hi és present i de moment fa la seva funció de manteniment i regeneració d’hàbitats amb ecosistemes que ens permeten respirar, menjar i viure.
I els voltros qué?…
Cada dissabte expliquem moltes coses sobre els voltors a Alinyà, però una de les que jo vull que la gent entengui i comprengui és la importància de aprendre i entendre perqué els voltors son tant importants i necessàris, i evidentment perquè cal preservar la natura.
Doncs bé els voltors a part de no atacar, ja ho explicarem un altre dia, mengen animals morts, cadàvers que troben a la muntanya i que han mort per diferents causes, alguns d’aquests animals poden ser domèstics, ramaderia extensiva, i aquí ve el primer greuge, i és que de vegades poden haver estat medicats amb diclofenac, un potent antiinflamatori per tractar lesions musculars i dolor crònic a raó de 2,4 mg per kg de l’animal, feu números…
Hi ha massa estudis que demostren que aquest medicament és mortal per als voltors, a Àsia van morir mil·lions de voltors pel seu ús en vaques, i aquí tanquem el tema vobí per anar al que ens interessa.
Que passa si desapareiexen els voltors, i per tant per qué és important que els conserven i protegim.
En el procés de descomposició d’un cadàver interven bacteries, fongs, virus i paràsits…etc, però l’agent infecciós més comú i que ens pot transmetre malalties es el virus.
Sense voltors moltes malalties circularien lliurement per l’aire, n’hi ha més de 80!…moltes d’elles les podem trobar en països subdesenvolupats, imagineu alguna d’aquestes malalties , bé virus, com la ràbia, la tularèmia, o l’àntrax campèssin lliurement per la nostra admirada i espectacular natura sense control alguns d’aquests bacteris podrien filtrar-se per acció de la pluja, en algún dels aqüífers dels que s’abasteixen moltes poblacions, però no és només això, peixos, mosques, cargols, polls, puces etc son portadors d’organismes contagiosos entre molts altres, i aquí comença la cadena….i la malaltia és converteix en pandèmia en qüestió de dies.
Això està clar que és un supósit però penseu-hi, i si estem al segle 21 i això segurament ho podriem preveure i control·lar, no beuríem aigua de l’aixeta, ni tant sols per glopejar!…si com quan viatgem a algun dels països on no hi ha prou control sanitari. I hauríem de estar hiper vacunats, confiar en que tothom fa el mateix o sortir al carrer amb mascaretes per si un cas, i el pitjor i que casi bé ja passa ara, dependre de la “bona fe” de les empreses farmacèutiques.
Imagineu quin canvi en les nostres vides, un canvi que es pot evitar amb la conservació d’espècies com el voltor, amb el respecte a la natura, amb el sentit comú i la coherència quan ens hi trobem gaudint d’ella.
Per qué si he posat d’exemple una vaca, però també es moren altres animals com isards, guineus, conills, llebres, cabirols…i tots ells necessiten un hàbitat en bones condicions, és tot un cercle, el cercle de la natura i de la vida, no siguem nosaltres qui el destruïm, ja que així no només condemnem la natura i el planeta sinó tot la vida que aquesta sustenta i de la qual en som part nosaltres. Tot èsser, per petit que sembli té un afunció important en el seu hàbitat per l’equilibri de l’ecosistema encara que no ho valorem o coneguem.

Descobrint el Delta

Segur que deu ser dels pocs que no coneixia el Delta de l’Ebre fins fa un any, no, m’agafa lluny i l’he associat sempre a calor i xafogor…i és del que sempre he fugit….

He de dir però que m’ha sorprés gratament, evidentment a nivell naturalístic pel paisatge tan peculiar i per la varietat d’ocells que s’hi poden veure durant tot l’any, el que aquí al Pirineu no és tan fàcil.

Desprès d’un inmersió de tres dies en molt bona companyia torno carregat d’una gran quantitat d’imatges i del record d’un gran experiència.

Abellerols

Un dels ocells que em fascinen, de tants que hi ha…és l ‘Abellerol (Merops apiaster) pel seu vol veloç i estratosfèric, per què és dels pocs que nia en talusos sorrencs i argilosos i sobretot per la seva varietat de colros, de fet casi bé semblaria un ocell tropical, verds, blaus, vermells grocs…espectacular

Aquí l’alt Urgell cada any hi arriben provinents de l’Àfrica i si està a passar  l’estiu, cacen insectes al vol el que també és tot un espectacle i en època de reporducció els ofereixen a les famelles, com fan altres insectívors.

Siguem coherents

Siguem coherents.
Avui hem assistit a unes jornades sobre aus necròfagues al Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent. ës alentador saber que fem bé la feina però sobretot que el discurs que oferim cada dissabte sobre costums, comportament i biologia dels voltors es el correcte, el real, i que per molt que molts mitjans intentin vendre una altre idea, els voltors NO ataquen , i el voltor comú encara menys.
Això no es nou i més d’un, de dos i de tres cops ho hem dit, però avui al escoltar com els professionals que s’encarreguen de fer el peritatge i valoració de les queixes i denúncies per part de molts dels ramaders, han donat la visió dels fets, basada en l’experipencia, l’estudi i molts anys de treball he pogut concloure que no anàvem mal encaminats amb les nostres suposicions.
Una gran part de les denúncies son un engany, ja sabem que no ataquen, la seva morfologia ni naturalesa ho permet, però tampoc hem estat mai al lloc dels fets, avui qui hi ha estat i hi segueix estant ha fet palés el que sabíem. Las morts de bestiar en les que s’han vist implicats els voltors, no han estat provocades per ells, l’animal era insalvable, i els voltors només han fet el que els toca, eliminar el cadàver. Hi ha dades que demostren que hi ha una relació directa entre l’augment de denúncies per atac de voltors i la publicació de la llei de compensacions, així com en les èpoques de part de les vaques i poltres, i que és d’on prové un gran percentatge de les denúncies. No ataquen ovelles…ni cabres…seria més fàcil, son més petits….aquí ho deixo…rumieu.
Amb ramaders de la zona algún cop hi hem parlat i comenten que mai abans es pujàven a muntanya animals a punt de parir i es deixàven sols allà…ara es puja el bestiar i se’l deixa dies pasturant i no hi ha un control diari continu com a la granja, com es pot saber doncs si hi ha atac..?
El problema però ve de més amunt, un govern que ja contempla al voltor com a espècie que pot atacar, quan hi ha estudis que demostren que no és així, i comunitats autònomes veïnes que no ho contemplen de cap de les maneres.
I per anar més enllà encara un govern central que permet que s’administrin medicaments al bestiar domèstic de ramaderia extensiva que se sap que és mortal pels voltors, quan països del “tercer món” ja fa anys que el prohibeixen….interessos ocults d’alguna farmacèutica?….siguem coherents..
Els voltors eviten la propagació de enfermetats altament perilloses en forma de virus i bacteris que poden acabar filtrant-se en el subsòl i convertir-se en un greu problema, però obviem la seva funció, obviem la manca d’informació en els mitjans en el que es mostra la polèmica, i obviem la seva importància en la seva funció de sanitaris naturals.
Siguem coherents quan llegim una notícia sobre atacs de voltors i no fem un judici erròni, quants cops sabem com s’ha iniciat el suposat atac?…que feia la vaca allà, quin era el seu estat de salut, ha patit alguna afecció al parir…? el que està clar és com a carronyaires sempre que hi hagi un cadàver, ells hi seran, que fàcil però llençar acusacions….
Siguem coherents i analitzem…
©Davidmsfoto

Guineu. (Vulpes vulpes)

La tant menyspreuada guineu, oportunista, caçadora i alhora carronyaire. Massa sovint esmentat en contes i llegendes que no li fan justícia. Amb un olfacte excepcional fa que sigui molt esmunyedissa i poc visible per l’home.

Viu escampada per tot el país, des de la costa fins als cims més alts dels Pirineus, si que per molts es com el gos carronyaire de la muntanya i fins i tot hi ha qui posa paranys il·legals per matar-la…

Però com tota bèstia té una funció reguladora en el medi que compleix molt bé tot i que ella no pot ser regulada de manera natural.

 

© Davidmsfoto una funció reguladora en el medi que compleix molt bé tot i que ella no pot ser regulada de manera natural.

Poesia-Fragilitat

La fotografia és una art en el que el fotògraf mira de mostrar un sentiment o emoció amb una imatge, i en aquesta igual que en un poema és pot transmetre delicadesa, amor, i fragilitat…un simple reflexe de bon matí a mi em transporta i m’aporta pau, com si escoltés un bon poema, recitat casi com una cançó, com es feia abans,  amb sentiment….

pirineus, pirineos, fotografia, seu d’urgell, nature, birds

L’imatge i el moment

Quants cops he esperat camuflat entre vegetació, assegut al terra i sovint amb fred, el moment perfecte, la imatge que em transmet…..hores i hores sense cap resultat.

Arriba el dia però en que sense ni tenir la càmera a la mà apareix el moment mentre esmorzes assegut en un camp, t’incorpores, vas cap al cotxe, te prepares d’esquenes a l’individu i dispares….i així apareixen aquests instants efímers que captas per segons i que mostren l’equilibri, i la convivència, allò tan fràgil que l’èsser humà s’esmerça en trencar com un full de paper mullat.

Davidmsfoto ©

Montserrat, la muntanya màgica.

Les meves primeres exploracions en solitari van ser a Montserrat, aquell massis de conglomerat sempre m’ha cridat l’atenció, allà al mig de no res….

Veure les llums canviants en funció del dia i les estacions m’ha ajudat a descobrir una altra faceta de la muntanya que l’ha fet més interessant. Al final amb el temps i quan canvas de lloc de residència canvien els teus interessos i visions i poc a poc substitueixes les icones naturals….

La sort es que casualtats de la vidda li he pogut retre l’homentage que em mereix…

Davidmsfoto ©

Fractals.

La natura em fascina en tots els seus aspectes, és un món complex i perfecte que sembla que coneixem però del que cada dia en descobrim més coses, i això que no ens hi hem posat.
Amb un bon objectiu macro i observació ens endinsem en un món desconegut i únic, però no només a nivell d’éssers vius sinó molt més enllà, la natura en la seva perfecció es pot representar matemàticament, amb formules que no entendriem però que ens demostren un cop més que res es per què sí.
La primera mostra la trobem en la Llei de Ludwig i la succesió dels pètals de les flors, aquesta successió correspón a a la que en Fibonnacci anomenà la Sèrie Fibonnacci i que deriva de la coneguda Proporció àuria, https://ca.wikipedia.org/wiki/Secció_àuria, us en recomano la lectura i de manera més visual aquest vídeo https://youtu.be/kkGeOWYOFoA.
Però encara hi ha més i és on volia arribar abans de tot aquest embolic…Les fractals, una fractal és un objecte matemàtic de gran complexitat definit per algorismes simples, una fractal natural és un element de la natura que pot ser descrit mitjançant la geometria fractal. https://ca.wikipedia.org/wiki/Fractal#En_la_naturalesa
És simplement increïble que podem descriure elements de la natura amb algorismes matemàtics i series numerades i amb un ordre lògic, una fulla de falguera i fins i tot la rosada al glaçar-se esdevenen objectes geomètrics fractals, un cop més la perfecció de la natura ens deixa amb la boca oberta.
En el món dels fractals aquests s’anomen fractals oscil·lants tipus Júlia pseudo-simètrics amb constant única.
Si plantegem una fórmula per aquest fractal la constant única es Z, però això ens ho podria explicar molt millor un matemàtic.
El cas és que formen figures geométriques pseudo-simètriques, en aquest cas un hexàgon.
Imagineu doncs fins on arriba la natura que és capaç de crear aquestes formes geomètriques formulables matemàticament, en ocasions simètriques i en ocasions pseudo-simètriques, si la mateixa natura que ens envolta, la que fa crèixer arbres, rius, valls i fondalades amb una diversitat d’ecosistemes que passa desapercebuda per la majoria.
La molts cops banalitzada natura i reduïda a muntanyes i boscos per desconeixement és tant complexa en el seu funcionament i creació que calen complexes fòrmules matemàtiques per desgranar-la.
Aquí us deixo un exemple del fractal que us he comentat.
És o no impressionant i fascinant…..ha valgut la pena passar fred fent les fotos aquest matí vora el riu Segre.

Davidmsfoto ©

Llums i neu

La tardor ens ofereix uns paisatges únics amb unes tonalitats espectaculars per la caiguda de les fulles dels arbres caducifolis, cada espècie amb un to i tempo diferent fa que gaudim per unes setmanes d’aquest paisatge. Però no oblidem que si la tardor és com toca, al final de l’estació apareix la neu, que combinada amb la llum crepuscular dona un paisatge diferent al dels boscos i fulles i igual de màgic. A la tardor a Alinyà, per exemple, per la seva orientació tenim les darreres llums entre les 16:30 i les 17:00 el que fa que sigui una vall ideal per gaudir de la tardor i les postes de sol.

Davidmsfoto ©