Sol de tardor

El setembre tot i la calor és el mes en que inequívocament entrem a la tardor, tot i que astronòmicament passi pels vols del 20, en aquest mes la llum fa un canvi important i les postes son més planeres i fotogèniques, per això val la pena fer una escapada a les terres de ponent a gaudir de la llum i de la bona temperatura, l’estany d’Ivars ofereix aquesta llum de tarda i un espectacle ornitològic variat, a part d’una calma que desprès d’un estiu llarg sempre es ben agraïda.

Esplugabous a tribuna. Davidmsfoto ©.

Abellerols

Un dels ocells més bonics que ens visiten a l’estiu son els abellerols, aquests ocells s’alimenten d’insectes, amb predilecció pels de la família dels apoïdeus, incloent-hi també la vespa o el borinot; els caça a l’aire i evita consumir-ne el fibló. Ingereix uns 32 grams d’insectes diaris. La seva coloració vistosa és el que més crida l’atenció quan els veiem volant prop de les zones de cria o be posats en les branques d’algun arbre proper oferint aliment a la parella per tal de poder-s’hi aparellar.

Abellerol dalt d’una branca. Davidmsfoto ©.


Trencalòs.

A la imatge un immadur de trencalòs. Acostumats a veure aquest gran carronyaire amb els colors d’adult, avui parlem de la muda.

Aquesta es produeix entre març i novembre, els joves de primer any presenten una silueta de vol mes compacta i sense mudes visibles. El cap i coll negres i l’iris és fosc. la cua també és una mica més curta i les ales arrodonides i llargues, a mida que va creixent també canvia la morfologia d0aquestes tornant-se més punxegudes. L’esquena es marronosa i presenta una mena d’escut blanc força visible i en forma de “V”.

A mida que creix el plomatge canvia de color i durant el segon any s’inicia la muda, començant amb les rèmiges primàries internes, i el cap i coll negres, es comencen a difuminar. Al tercer any també canvia la silueta en començar la muda de les rèmiges secundàries, i al final del tercer any es quan apareixeran les primeres plomes blanques a la cara i el cap. Serà durant el quart any quan es completa la muda de les rèmiges secundàries i la seva morfologia s’assembla més a la d’un adult i muden les primàries externes. Al cinquè any assoleixen la típica silueta d’adult i completen la muda de les secundàries i primàries externes. Al final d’aquest any el cap es completament blanc i en alguns exemplars comença a canviar el coll, i fins al sisé any canvien pit i tarsos del marró al blanc. Al sisé any la majoria d’exemplars ja han assolit el plomatge adult definitiu a l’espera però de trobar una bassa amb fang ferruginós i tenyir les plomes de pit, coll i tarsos.

Tot i que l’emparellament pot començar abans, no és fins l’edat adulta, 6-7 anys que inicien els primers intents de reproducció.


Isards

Com que ja hem parlat força dels isards abans, en aquesta entrada us deixo una imatge que m’encanta ja que els mostra en el seu entorn més típic i autèntic.


El Vol

Com grans planadors que son, els voltors poden estar hores aprofitant les corrents tèrmiques ascendents per sobrevolar el territori en busca d’aliment. Però el tamany també te algun inconvenient, i es que en dies de fort vent aquesta tasca es torna més difícil, els costa aterrar i mantenir rumb, la seva gran envergadura 2,65 m i el seu poc pes, gairebé 10 quilos son factors a tenir en compte.

Malgrat tot se’n acaben sortint, val a dir també que coma espècies rupícoles tenen dues rectrius més que la resta d’espècies que nien en arbres, les plomes rectrius, també anomenades timoneres son les que es troben a la cua i acostumen a ser més simètriques que les de l’ala, anomenades rèmiges. El fet de tenir dues de més estaria relacionat amb una major sustentació.

En aquest imatge el vent no s’aprecia però si l’esforç del voltor en aterrar.


Amics

Molts cops en les activitats ens pregunteu si els voltors de diferents espècies no es barallen entre ells. Doncs no, cada una de les quatre espècies de voltors tenen una especialització alimentària diferent, de fet aquesta és la meravella d’aquest gran equip, cada una de les espècies es menja una part diferent d’un cadàver. A la imatge un voltor comñu i un Aufrany comparteixen àpat, mentre un descansa ben tip, l’altre busca restes que hagin pogut quedar al terra. De fet en un equip tothom treballa per aconseguir un mateix objectiu, en el cas dels carronyaires és fer desaparèixer un cadàver, sinó tot, gairebé tot…

David Manzanera Serra


El rei de l’alta muntanya

L’isard és un dels emblemes de l’alta muntanya, tot i que a l’hivern baixa al bosc a refugiar-se i menjar.

Abans d’explicar una mica més sobre aquest fantàstic herbívor, sapigueu que és un ungulat, dintre dels ungulats hi ha dues famílies, els suids i els cèrvids, la primera la formen els senglars i altres mamífers com el facoquer africà, la segona cabirols, isards, cérvols, daines, muflons, cabra salvatge, etc….

L’Isard té una silueta amb les banyes en forma de ganxo el fan inconfusible, i de fet a part del tamany individual , aquestes son un dels elements diferenciadors entre mascles i femelles., l’altre seria aquesta mena de màscara facial o antifaç, molt més fosca en el mascle. Sobre les banyes el mascle la té una mica més grossa i ample, de fet la seva secció seria ovalada si hi féssim un tall, i en una visió frontal del cap, les puntes van enrere, mentre que en la femella, les puntes queden obertes capa al costat exterior i son un xic més primes presentant una secció més arrodonida. Tot i que com en tot ésser viu el tamany i la morfologia varien en funció de l’alimentació i l’individu en si.

Alguns autors descriuen dues subespècies, el R. pyrenaica pyirenaica, i el R. pyrenaica parva, sobretot en funció de la seva distribució, bàsicament també per la nul·la interacció entre elles, coneguda, per la distància i l’adaptació a dos hàbitats de clima molt diferent.

L’alimentació no només es basa en herba, sinó que també consumeixen líquens, brots verds i escorça, per ingerir sals minerals de vegades mengen fang o llepen les pedres calcàries. És de costums diürns i molt matiner exceptuant en l’època de cel, els ramats estan formats per joves i femelles adultes una d’elles el dirigeix, els mascles campen sols fins que arriba el moment de l’aparellament, a finals d’octubre desprès tot just de la brama del cérvol.

Per la particularitat de l’alimentació els rastres deixats son ben pocs, petits excrements agrupats que es perden entre l’herbassar, i també alguna petjada en fang o neu quan hi ha. Tot i així es força fàcil de veure ja que a l’alta muntanya els arbres més aviat son pocs i encara que sigui de lluny, amb silenci i atenció podrem veure un ramat pasturant o corrent.

Copiright ©David Manzanera Serra Davidmsfoto
Prohibida tota reproducció.
Davidmsfoto_Isard


L’Ocel·lat..

Des que tinc ús de raó, de la fauna el que m’ha cridat sempre l’atenció són els rèptils, a mida que un creix, s’informa i llegeix guies, i surt amb gent experimentada. Les serps les trobo especialment interessants però no tant com els saures, en concret els llangardaixos, pel seu tamany i per la seva morfologia. Tant el Lluert com l’Ocel·lat son espectaculars, les escates, el cap, les potes amb els dits, fills evolutius directes dels dinosaures ens mostren com eren algunes de les espècies extintes.

Ara fa uns dies vaig poder trobar-me amb un llangardaix ocel·lat que prenia aquest sol pre-primaveral per escalfar la seva sang i començar a activar-se per cercar a aliment.

Però admiració a part els rèptils son una peça importantíssima en l’equilibri de l’ecosistema, igual de cert que també estan en greu perill una gran majoria, un d’ells el gran ocel·lat, el llangardaix més gran d’Europa.

Tot i que en determinades regions on s’ha perdut l’agricultura tradicional i s’ha passat a l’extensiva la població s’ha reduït, igual que també ha passat en llocs que ara s’han urbanitzat o simplement on hi havia camins de terra ara hi ha carreteres.

A d’altres llocs, la persecució encara poc argumentada per creure que son uns grans devoradors d’ous de perdiu, igual que la captura pels col·leccionistes i aficionats als terraris.

Tot i que en conjunt no representa una gran davallada poblacional ja que en determinades regions la població aguanta, tot i així la seva reduïda població fa que estigui en delicat estat de conservació, però no suficient encara per afegir-lo a la llista d’espècies amenaçades i actuar amb plans de conservació i protecció com mana el conveni de Berna.

Nosaltres mentre puguem seguirem gaudint de la seva bellesa, i pararem el motor del cotxe per observar-lo amb calma i esperar que abandoni el camí amb aquell esprint que el caracteritza.

Llangardaix Ocel·lat


Neva

I amb l’hivern, malgrat el canvi que vivim, si tot va bé, arriba la neu. La neu no només és important per que les estacions d’esquí puguin fer calaix, amb el que comporta indirectament com la dinamització de l’economia local i evidentment el divertiment per qui la gaudeix.

L’hivern és l’estació més freda de l’any i es tant necessària per la natura i el seu equilibri, com per nosaltres ho és la digestió, multitud d’espècies canvien costums, o aspecte en arribar l’hivern, fins i tot alimentació i territori. Canvis importantíssims i necessaris per tot el que comporta que hi hagi fauna i flora a la natura, regeneració, selecció, i enduriment per exemple entre molts d’altres factors i per descomptat una reserva d’aigua que a mida que la neu fon els aqüífers van afegint al que tenen, si la tardor ha estat com cal.

No deixa doncs de ser un cicle de vital importància per la biodiversitat i el seu equilibri, encara que el paisatge molts cops esdevingui monocromàtic.

Paisatge nevat amb el sol en contrallum.
LLums hivernals


Menjadores per l’hivern

A l’hivern molts dels ocells residents tenen dificultats per trobar menjar, no hi ha llavors ni petits insectes, així que una bona manera és afegir una o dues menjadores al balcó o al jardí de casa. No només els estarem ajudant sinó que si la posem en un lloc visible des d’alguna de les estances podrem gaudir d’aquests petits ocells.

Picot garser a una menjadora de llard.

Si voleu saber quins son els preus d’una menjadora o comprar-ne una aquí a baix us deixo un enllaç. https://auberria.cat/categoria-producte/productes/menjadores https://auberria.cat/categoria-producte/productes/menjadores/